Un feminisme dividit reclama a Palma l'erradicació de la violència masclista

PalmaDues manifestacions, però una lluita conjunta: aconseguir l’erradicació de la violència masclista. Aquest dilluns, primer la Coordinadora Transfeminista de Mallorca i després el Moviment Feminista de Mallorca, han marxat dividits en dues protestes pels carrers de Palma en el marc del 25-N (Dia internacional per a l'erradicació de la Violència contra la dona). Més de 800 persones, segons l’organització, i 400 segons la Delegació de Govern, han participat en la primera protesta, transinclusiva, mentre que 600, segons Delegació, ho han fet a la del Moviment Feminista de Mallorca. Les mobilitzacions han partit del mateix punt -plaça d’Espanya, i amb només una hora de diferència. Ara bé, amb destins diferents: la de la Coordinadora cap a Plaça de Cort i la del Moviment cap a Plaça del Tub.

Molts participants han assistit a les dues mobilitzacions, com és el cas de Jerònia Martí. “La Coordinadora és transinclusiva i les dones trans clar que són dones, i no hem deixar cap dona enrere, però és que també he participat en la del Moviment perquè totes som dones que lluitem per la nostra supervivència, tot i que el Moviment no inclou les trans, que és un gran error”, ha explicat a l’ARA Balears. Ara bé, també n’hi ha que tenien clar que no volien saber res del Moviment Feminista: “Som una dona trans. He patit el patriarcat com segurament no l’han patit la majoria de les dones: m’han insultat, pegat i humiliat. No formaré part d’una protesta que em discrimina”, ha assegurat Jaqueline.

Inclusió de les minories trans

A la protesta Transfeminista hi ha participat gent de totes les edats, però amb un percentatge alt de joves, que han circulat sota el lema “contra la violència masclista, organitzem l’autodefensa feminista”. Durant el recorregut s’han sentit càntics com: “Aquí està, la resistència trans”; “Patriarcat i capital, aliança criminal”; “Cap agressió sense resposta; “Contra el patriarcat, acció directa” i “Sola o borratxa, vull arribar a casa”, entre d'altres.

En atenció als mitjans, la portaveu del col·lectiu, Saskia Vallori, ha reivindicat el motiu de la protesta i ha carregat contra el Moviment: “Estam en contra que sigui transexclusiu, perquè precisament són les minories excloses les que haurien d’estar al davant de la lluita feminista. Nosaltres volem llibertat per a totes”, ha dit. En aquesta protesta hi han participat càrrecs de MÉS per Mallorca, com la diputada Maria Ramon i la regidora a l’Ajuntament de Palma, Neus Truyol. També hi ha assistit el sindicat CGT i Lucía Muñoz, regidora de Podem a Palma.

Una vegada la protesta ha arribat a Cort, s’ha llegit el manifest. “Aquest 2024 ha estat un any en el qual hem pogut comprovar la situació devastadora a la qual ens porta a les dones l'amplificació dels discursos reaccionaris. Ens han arribat nombroses notícies de casos de violència masclista i especialment de violències sexuals. Però això ens ha demostrat també que la seva impunitat s’acaba quan el suport mutu, l'organització i la consciència feminista arriben a totes les dones”, s’ha dit.

“Les dones feministes ens defensarem, perquè hem vist que ningú més ho farà. Hem de fer que siguin ells qui no puguin sortir al carrer per por de ser jutjats, a qui se'ls limitin o acabin les oportunitats laborals i socials, qui quedin sense el seu honor i prestigi, a qui ningú els torni a mirar a la cara. No permetrem que el capitalisme i el feixisme ens limitin la llibertat, els drets i la dignitat. Cal mantenir-se unides en la lluita, defensant els drets de totes les dones, les identitats dissidents, les persones migrades i racialitzades”. Tot just s’ha acabat de llegir al manifest, desenes de persones han marxat corrent cap a Plaça d'Espanya, on començava la segona manifestació, pràcticament en simultaneïtat.

Sandra Ferrer, també portaveu de la Coordinadora, ha destacat que aquest dia, el 25-N, no es pot reduir a una “simple commemoració, sinó que ha de servir per posar en el centre del debat social les causes i conseqüències d’aquestes violències”. “Quan parlam de violències masclistes, no ens referim a casos aïllats, sinó a agressions que són part inherent d’un sistema patriarcal i capitalista que es nodreix de la submissió i explotació de les dones. Els agressors no són excepcions, són fills sans del patriarcat”, ha afirmat.

Govern, PSIB i sindicats

A les 19.30h el Moviment Feminista de Mallorca ha donat el tret de sortida a la seva protesta, en la que ha participat la consellera de Famílies i Afers Socials, Catalina Cirer, així com altres alts càrrecs del PP. També hi ha assistit una delegació del PSIB, amb la vicepresidenta segona del Parlament, Mercedes Garrido i diputats com Carles Bona i Ares Fernández, al capddvant. La presència sindical també ha estat nombrosa, amb membres d’UGT i CCOO. Durant el recorregut s’hi han escoltat càntics com “no és un cas aïllat, es diu patriarcat”; “El patriarcat em dona patriarcades” i “no és no. La resta és violació”, entre d’altres.

Antònia Pol és una de les ciutadanes que ha participat en la protesta, acompanyada dels seus dos infants. “Jo estic molt a favor de la transinclusió, però no pas de la divisió del feminisme, perquè dividides estem mortes, i ens volem vives”, ha dit, en un discurs semblant al d'Antònia Grau. “Divideix i guanyaràs, i això és el que ens està passant mentre l’extrema dreta i el masclisme es fan forts”, ha dit, en referència a l'existència de la Coordinadora.

En la lectura del manifest, el Moviment ha recordat que en l'àmbit estatal les Balears lidera la taxa de víctimes de violència de gènere. “De fet, duplica la taxa estatal d’agressions. Basta donar una ullada a qualsevol diari qualsevol dia per ser testimoni del degoteig constant de notícies relacionades amb homes que abusen, agredeixen o violen dones i nines. Vivim envoltades d’agressors, i d’agressors n’hi ha de tots els colors, tipus i ideologies”, s’ha llegit.

També s'ha carregat contra la feina dels mitjans de comunicació. “Denunciem el tractament pervers a l’hora de cobrir aquestes notícies. Alguns, des de l’espectacle i el sensacionalisme. D’altres, empatitzant abans amb un possible agressor que amb una possible víctima. Les dones ja estam fartes que ens qüestionin i posin en dubte el nostre testimoni quan feim una passa endavant i verbalitzam una situació de violència”, han reivindicat. "Tot i que a vegades sembli que feim una passa endavant i dues enrere, companyes, no defegim i alcem la veu. Cridem juntes una vegada més que fins que això no s’arregli ens tindran en peu de guerra. Que som aquí per salvar-nos la vida i que no abandonarem mai aquesta lluita que és la de totes: de les d’aquí i de les de més enllà, de les iranianes, afganeses, palestines… Només juntes podrem acabar amb el terrorisme masclista", han afegit.