El feminisme més renouer surt al carrer amb més de 3.500 persones a Palma

Palma"No vos vull callades, feis renou!", ha cridat deixant-se la veu una de les membres del Moviment Feminista a les al·lotes més joves que conduïen la manifestació del 8M a Palma. Més de 3.500 persones han davallat des de la plaça d'Espanya pel carrer dels Oms fins a envair les Rambles i el passeig del Born darrere una pancarta que porta el lema 'Juntes som i serem imparables'.

Després de dos anys sense manifestació del Dia de la dona a causa de la pandèmia, la convocatòria d'aquest dimarts ha estat un èxit. Dones de totes les edats, i també homes, han acudit a la cita carregades de cartells que resaven "No ens protegeix la policia, ens protegeixen les amigues", "El contrari al feminisme és la ignorància'" o "A mi també m'agraden les dones, però les assetj".

"Si nosaltres aturam, el món s'atura", ha animat la portadora del megàfon, a la qual ha respost durant tot el recorregut una mar de gent embogida amb xiulades i crits. "Aquí estam, nosaltres no violam", han cridat totes, encara amb més força, mentre discorrien pel carrer dels Oms. Durant més d'una hora i mitja no han cessat els crits de ràbia, que volen fer justícia no només avui 8M, sinó tot l'any.

Durant tot el recorregut, les assistents han fet realitat un dels seus lemes –"No és un passeig, és la revolució"–, acaparant totes les mirades i, fins i tot, han aconseguit allò de "No ens miris, uneix-te". No han faltat els ja clàssics i consolidats càntics, com ara "Patriarcat i capital, aliança criminal", "Sola, borratxa, vull tornar a casa" o "Mallorca serà la tomba del feixisme". Però també s'hi ha incorporat al repertori clams contra Santiago Abascal (Vox) i en clau educativa: "Als llibres de l'escola, sempre falten dones".

Segles d'una lluita encara pendent

A la seva arribada al passeig del Born, i després de la batucada de Femso, l'organització de la manifestació, el Moviment Feminista de Mallorca, ha llegit el seu manifest. Enguany han fet un recorregut per algunes de les fites més importants del feminisme, com la Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana, del 1791, d'Olimpia de Gouges o la primera convenció sobre drets de la dona a Senecafalls, del 1848.

També han recordat que el 1919 les dones començaren a poder anar a la universitat i el 1931 es va aprovar el vot de les dones. En canvi, ara, les lluites són unes altres. "Amb més d'un 50% d'alumnat femení a les aules, reclamam la urgència de rompre el sostre de vidre i acabar amb la segregació horitzontal. No hi ha feines d'homes i feines de dones", han advertit, per una banda. I han defensat, per altra, que "avui les feministes lluitam per conquerir la quota de participació i de poder (no només de presència) que en dret ens correspon".

"A finals dels anys 60, les feministes es varen rebel·lar contra l'ordre patriarcal que controla els nostres cossos i varen lluitar per una sexualitat lliure d'estereotips i de servituds, així com pels drets de la comunitat LGTIBQ", han afegit. En canvi, actualment, han assenyalat que continuen reclamant el "dret d'estimar a qui volem, de manifestar la nostra sexualitat sense complexos, sense traves, sense estereotips ni pressions estètiques, sense violència de cap tipus"

"I continuam, en ple 2022: fortes, desobedients, ambicioses, activistes, sorores, juntes i imparables. Disposades a no fer cap passa enrere, agafant el llegat dels drets que varen aconseguir les nostres predecessores i continuant la lluita per avançar cap a la igualtat real i efectiva", han reivindicat.

El Moviment també ha convidat a participar les Dones de negre per dir "No a la guerra" i l'exdirectora general d'Igualtat del Consell de Mallorca, Nina Parrón, ha llegit unes paraules en defensa dels drets de les dones afganes. Per concloure l'acte, a més, un grup de dones han pujat a l'escenari per reivindicar l'abolicionisme de la prostitució de la pornografia.