El feminisme respon a l'absolució d'Alves: “S’envia el missatge que no val la pena denunciar"

Professionals retreuen que la sentència reafirma estereotips sobre com s'ha de comportar la víctima d'un atac

Participants en la manifestació de l'últim 8-M, a Brcelona.
3 min
Regala aquest article

BarcelonaEl feminisme qualifica "de passa enrere" la sentència del Tribunal Superior Justícia de Catalunya (TSJC) que anul·la la condemna a Dani Alves per agressió sexual, el 31 de desembre del 2022, a la sala Sutton de Barcelona. “La primera sentència va ser un bon resum de què havia blindat la llei delnomés sí és sí (Llei 10/2022 de garantia integral de la llibertat sexual) i de l’element del consentiment, ara el TSJC s’ho carrega tot”, afirma l’advocada Sònia Ricondo, membre de l’Observatori Noctàmbul@s, dedicat a analitzar les violències sexuals en l’oci nocturn.

La sexual és una de les violències amb menys denúncies; de fet, es calcula que gairebé el 90% dels atacs queden impunes perquè la dona no denuncia. Per això, Ricondo tem que una sentència que qüestiona el relat de la víctima tingui un efecte “dissuasiu”. “S’envia el missatge que no val la pena passar per un procés judicial dur, perquè no et creguin i et revictimitzin”, conclou.

Després de llegir la sentència, Ricondo, especialitzada en violències masclistes, apunta que fa servir arguments habituals en els delictes de violències sexuals posant el focus en la credibilitat del testimoni de la dona. “No és que no es creguin la víctima, sinó que hi ha aspectes que no els hi quadren”, afirma la lletrada. Aquesta interpretació té el gran risc que certs sectors llegeixin la sentència com una correcció i generi “un espai d’impunitat”. L’advocada es refereix al fet que el tribunal (tres jutgesses i un jutge) envia un missatge “que la víctima mentia i que Alves és innocent”.

En aquest mateix aspecte, la psicòloga Alba Alfageme, sosté que la sentència és “benzina per al discurs de la confrontació”, precisament en un moment en què guanyen terreny els que creuen que les dones i el feminisme “s’han passat i han arribat massa lluny”, en paraules de l’antropòloga Ana Burgos, coordinadora l’Observatori Noctàmbul@s. Aquesta retreu als magistrats que “rearmen la masclosfera [webs i fòrums que promouen la masculinitat tòxica i l'antifeminisme] i el masclisme”, i aporten arguments per al “relat del patriarcat”.

Com és la víctima perfecta

Totes tres professionals coincideixen en el fet que el text refà l’estereotip trencat sobre com ha de ser “la víctima perfecta o la bona víctima” d’una agressió sexual, és a dir, com se suposa que s’ha de comportar una dona agredida per tenir credibilitat. “Fins i tot quines lesions ha de presentar”, apunta l’advocada Ricondo, que també lamenta que els magistrats exhibeixen el desconeixement dels mecanismes de les violències sexuals. De l’experiència les expertes comparteixen que no hi ha una única manera de ser víctima, i només l’entestament del masclisme retrògrad pretén dibuixar una dona que s’ha de tancar físicament i mostrar públicament el seu patiment emocional. “És la manera amb la qual el patriarcat posa les dones al lloc que creu que els correspon”, indica Burgos.

Per això Alfageme critica que els jutges donin “tanta importància a la prèvia” a l’agressió, valorant que dona i agressor puguin mantenir una relació consentida, però, en canvi, no tinguin en compte la “reacció posterior” que va tenir la víctima quan va sortir del reservat de la discoteca. Els seus plors van posar en alerta el personal de Sutton que va activar immediatament el protocol de violències sexuals i va requerir la presència dels Mossos d’Esquadra.

Mecanisme de la violència sexual

El qüestionament de la víctima també suposa qüestionar o ignorar el consentiment, l’element que –per la llei del només sí és sí– es va posar al centre de les relacions sexuals, indica Ricondo. A més, Burgos subratlla que els magistrats també evidencien un desconeixement absolut sobre els mecanismes de la violència sexual i de les conseqüències que tenen per a les víctimes. Així, afirma que a causa del trauma sofert sovint fan un relat dels fets amb llacunes, inconnex i imprecís. Malgrat tot, en aquest cas, la denunciant d’Alves sempre va mantenir la mateixa versió de com es va produir l’atac i va ser l’exfutbolista el que la va anar canviant: va passar d’assegurar que va ser una relació consentida a dir que la jove es va abraonar sobre seu.

Telèfons 24 hores contra les violències masclistes

Gratuïts i confidencials

Generalitat de Catalunya

Emergències

Mossos d’Esquadra

900 900 120 / 016

112

601 00 11 22

(WhatsApp)

stats