Feminismes
Societat07/03/2024

Qui té por del feminisme?

El temor a perdre privilegis, les xarxes, el discurs de l'extrema dreta i la falta de pedagogia són alguns dels motius que expliquen perquè hi ha homes, sobretot joves, que se senten "discriminats" per les dones

BarcelonaEl 44% dels homes espanyols creuen que s'ha anat "massa lluny" amb la igualtat, segons l’última enquesta del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) sobre la percepció de les polítiques d'igualtat i els estereotips de gènere. De l’enquesta es desprèn que la meitat dels homes veuen el feminisme com una amenaça fins al punt que consideren que ara són ells els que estan discriminats. Una teoria a la qual s’apunten, sobretot, els joves d’entre 16 i 24 anys. En la mateixa línia, una enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) ratificava fa uns dies el gir cap a posicions més conservadores dels nois joves, que són els més masclistes i els que tenen actituds més bel·ligerants amb el feminisme.

Els resultats, que les dades sobre discriminació desmenteixen, no han sorprès els experts. L’antropòloga i professora de la UAB, Bruna Álvarez, fa autocrítica i assegura que el feminisme no ha sabut implicar els homes i fer-los entendre que aquesta lluita els beneficia. “Ara mateix hi ha pocs discursos positius, tot està construït des del que no s’ha de fer, i crec que ho hem de girar i argumentar en positiu”. Álvarez diu que té la sensació que el feminisme ha fallat a l’hora d’escoltar les demandes d’alguns homes. “No estic parlant dels energúmens ni els cavernícoles —diu—. Em refereixo als aliats, als que simpatitzen amb el feminisme i que reben moltes hòsties i moltes garrotades que els allunyen del moviment”. Segons Álvarez això “genera molta resistència contra el feminisme” i diu, convençuda: "Entre el 44% d’homes que van dir que s’havia anat massa lluny en la igualtat segur que hi havia aliats que hem perdut per culpa de no escoltar-los”. L’antropòloga advoca per buscar “camins comuns i espais d’entesa i d’escolta entre homes i dones perquè aquests entenguin que el feminisme també és la seva lluita”.

Per la seva banda, Paco Abril, sociòleg i professor de la Universitat de Girona (UdG) diu que “els que treballem amb col·lectius joves notem aquesta resistència d'alguns homes davant la igualtat”. Els joves diuen sentir-se “discriminats”, sobretot, en dos temes: “La llei de violència de gènere i la llei del només sí és sí, que es va usar com a arma política, i el tema de les quotes i la discriminació positiva”, explica.

Cargando
No hay anuncios

Però per què ha calat aquest discurs antifeminista entre els més joves? Hi ha diversos motius. Per a Gemma Altell, psicòloga i experta en qüestions de gènere, per entendre què està passant cal pensar que “hi ha molts homes que tenen por a perdre els privilegis, ja que per a ells el feminisme és una amenaça, en aquest sentit”. Altell també apunta al concepte del “miratge de la igualtat” per explicar la por dels homes envers el feminisme. “És la idea que en països europeus i occidentals com Espanya ja hem aconseguit la igualtat. Molts d’aquests homes no veuen el masclisme imperant i tot el que suposa, perquè com que vivim sota una aparença de normalitat els fa pensar que la igualtat ja està assolida i que en realitat el que volem les dones és agafar el poder que tenen ara els homes”, sosté.

Abril considera que s'ha estès "un relat que no s'ajusta a la realitat" ja sigui quan es parla de denúncies falses, "que si mires les estadístiques són ínfimes", com per explicar el tema de les quotes. "S’ha fet mala pedagogia", afirma el sociòleg.

Més pedagogia

Cal insistir que "la igualtat també és positiva per a ells" i fer pedagogia, especialment, entre els més joves. "Els joves estan saturats de tallers d’igualtat a les escoles on a vegades l’enfocament és que els homes són els culpables i cal treballar des d’altres enfocaments, com els beneficis que també té per als homes, des dels costos que suposa mantenir la figura del supermascle a la necessitat de vincular-nos a posicions més afectives des de les cures i que l'altre model no ens permet", explica Abril, que demana formar el professorat i introduir també "la diversitat i la interseccionalitat". "No tots els homes —ni tampoc totes les dones— per la seva situació, tenen els mateixos privilegis", afegeix. Altell destaca: “Els homes també han d’entendre que el patriarcat ens limita i ens perjudica a tots, està clar que molt més a les dones, però a ells també i molts no ho saben”.

Cargando
No hay anuncios

No obstant això, els experts consultats també recorden que si bé els mitjans de comunicació s’han fixat en el percentatge de nois antifeministes, una realitat que no es pot subestimar, també hi ha dades positives. “Els homes que creuen que hem anat massa lluny en la igualtat no són una majoria (44%) però fan molt de soroll i si els hi donem espai encara sembla que siguin més”, alerta Gemma Altell. L’experta és crítica també amb les preguntes del CIS que creu que són esbiaixades i porten als enquestats a respondre en una determinada direcció. “Així estem retroalimentant un determinat missatge, un retrat de la societat que potser no és tan real com sembla i que contribueix a fer gran aquest relat que diu que els homes no estan contents amb la igualtat”.

"No hem de caure en el catastrofisme perquè si només percebem el que és negatiu, transmetem un sentiment de desesperança i de por que és el que aprofita l’extrema dreta per créixer", afegeix la politòloga experta en extrema dreta, Helena Castellà.

Cargando
No hay anuncios

Els discursos de la 'manosfera'

Precisament el discurs antifeminista està calant especialment entre els nois joves a través de l’extrema dreta que ha sabut arribar-hi a través de les xarxes socials i parlant el seu mateix llenguatge, una realitat que també es dona en altres països. "La manosfera (l'espai d'internet en el qual s'ajunten nois i homes que comparteixen discursos misògins i antifeministes) s’ha adaptat millor al tipus d’informació que consumeixen els joves. L’extrema dreta ho ha fet molt bé parlant el seu llenguatge a les xarxes", diu Castellà.

Álvarez també apunta que avui en dia “el feminisme ja és el discurs institucional, el que han sentit a l’escola i han assimilat al llarg dels anys”. I tant Altell com Castellà recorden que els joves tendeixen a anar a la contra de l’establishmenti del que és institucional. "Ara, promocionat per la manosfera, el que és guai és ser d’extrema dreta", constata Castellà. I Altell afegeix: “Ser un home feminista no és atractiu avui en dia, no és un model al qual ells aspirin”. Per a aquesta psicòloga, “cal construir una nova masculinitat, calen nous referents i nous models a seguir” per tal d’implicar els homes en el feminisme perquè ara mateix els homes més igualitaris “són els més invisibles perquè no busquen el protagonisme i gairebé no sabem ni que hi són”. 

Cargando
No hay anuncios

També cal reduir la polarització. Si els joves catalans són els més masclistes, les joves catalanes són les que més rebuig demostren davant aquestes actituds. En aquest sentit, Abril i Castellà apunten que davant "l’empoderament" que el feminisme ha suposat per a les noies, ells es poden "trobar perduts" i desubicats. Una escletxa que l’extrema dreta ha sabut aprofitar amb un "discurs simplista" i antifeminista. Segons Bruna Álvarez, “alguns homes, sobretot joves, s’han sentit exclosos d’aquest feminisme mainstream i han percebut que és un moviment que els ataca. Per això ara s’hi giren en contra”.  La politòloga Helena Castellà també considera que "l’auge del feminisme mal explicat o explicat per l’extrema dreta" fa que els homes se sentin atacats pel feminisme "però no és culpa del feminisme en si", subratlla.

I com combatre-ho? Segons aquesta politòloga, no s’ha de culpar els joves ni estigmatitzar-los, sinó conèixer primer el perfil d’aquests nois per poder desenvolupar –comptant amb ells– estratègies per reduir la polarització i fer-ho a través de l’educació, les xarxes socials i la intervenció comunitària per fer-los entendre que la igualtat també els beneficia a ells.

Les dades de la desigualtat
  • 55 dones<p>La violència de gènere va deixar el 2023 a l’Estat 55 dones assassinades, el que va suposar sis víctimes mortals més que l’any anterior.</p><p><br></p>
  • 13 al dia <p>A Espanya es denuncien 13 violacions al dia, és a dir, una cada dues hores, i 55 agressions sexuals, el que vol dir més de dues per hora, segons l’agència Efe. Unes agressions que no deixen d’augmentar segons el Balanç de Criminalitat del ministeri d’Interior.</p><p><br></p>
  • 20,9%<p>La bretxa salarial de gènere a Espanya és del 20,9%. El salari mitjà anual dels homes és de 27.322 euros, enfront dels 22.601 euros que reben les dones, el que suposa una diferència de 4.721 euros, segons l’últim informe de Comissions Obreres (CCOO).</p>
  • 43 hores setmanals<p>Les dones dediquen 43 hores setmanals no remunerades a les tasques de la llar i les cures de menors, en front de les 28 hores que hi dediquen els homes, segons dades de l’agència Efe. D’aquestes 43 hores, 30 les dediquen a la cura dels fills i 13 a les tasques de la llar.&nbsp;</p>