Feministes en risc: com es defensen de la violència antigènere?

Barcelona"Abans, la meva experiència estava travessada per por d'acabar a la presó i ara per una agressió física". La frase la pronuncia una activista veterana a favor dels drets sexuals i reproductius de les dones (avortament, anticonceptius, etc.) i resumeix el sentiment de les activistes de la causa feminista que estan a la diana d'atacs dels grups antigènere, ben organitzats a escala internacional i potenciats per les xarxes.

Són molts els estudis que han analitzat quins són aquests grups amb una agenda negacionista dels drets de les dones, però ara el projecte europeu RESIST ha posat el focus en els efectes que té aquesta mena de violència contra les activistes feministes. Llegir-lo és endinsar-se en un relat de terror, amb grans dosis de resistència i de plantar cara. En total, s'han entrevistat 254 dones de diversos països i, en el capítol espanyol, se centren en Catalunya i Euskadi, territoris en què, tot i que aquest tipus de violència és més feble que a Madrid, moltes de les 33 participants coincideixen en admetre que tenen por i que estan esgotades emocionalment.

En una conversa amb l'ARA, Maria Rodó, investigadora de la Universitat Pompeu Fabra que ha capitanejat l'estudi, assenyala que una de les coses que més l'han sorprès és "el nivell de violència que aquestes dones pateixen en la seva vida quotidiana". No només són insults recurrents, sinó també amenaces de mort o de violacions ("la pròxima ets tu", "si deixes que entrin els negres i els moros, et violaran. Fot-te"), assetjament al carrer o a les xarxes i també agressions físiques. L'anonimat de les xarxes ha fet més fàcil i més sofisticats els atacs, i en un sol clic, l'agressor pot penjar i difondre dades com l'adreça personal o laboral o el DNI, cosa que es coneix com a doxing (com es coneix en anglès el fet d'exposar documents).

Maria Rodó

Investigadora de la UPF

Professionals de diferents àmbits

En l'estudi, algunes de les dones apareixen amb el seu nom i professió i d'altres amaguen la seva identitat sota un codi. Són periodistes, polítiques, advocades, militants d'associacions pels drets sexuals que, com a cares visibles de la defensa de la igualtat, estan exposades a ser reconegudes i atacades. A una bombera, que suposadament s'ha de beneficiar de la política de quotes, l'adverteixen que es "prepara una guerra contra l'entrada de dones al cos".

Les amenaces provenen de mil fronts, com les d'un desconegut que va acorralar una periodista de nit quan anava sola pel carrer per haver escrit un article feminista. També hi ha els que irrompen en un domicili particular o a la seu d'una ONG o empresa només per "atemorir", apunta Rodó, que incideix que aquest estrès i temor per la seguretat personal i del cercle d'amistats i familiars té un impacte brutal en la salut emocional de les entrevistades: "El meu germà em va dir: «si estiguessis a casa teva callada», això no et passaria", revela una de les participants.

A més, si en alguna ocasió s'han decidit denunciar els atacs s'han trobat "abandonades" per les institucions –sobretot per la policia–, que normalitzen les amenaces o els insults amb l'excusa de no sobrepassar la "fina línia de la llibertat d'expressió", segons la investigadora. En aquest sentit, denuncien la falta d'un marc legal per poder retirar de les xarxes informació maliciosa o robada dels seus ordinadors personals o comptar amb una resposta a la violència digital. "Em diuen que no miri el mòbil, però és com dir-te que no vagis en minifaldilla", lamenta una de les entrevistades.

Si a Grècia o Alemanya la intensitat de la violència ha comportat la sortida del país de les activistes, a Catalunya la investigadora apunta que "canvien els seus comportaments, moderen o silencien el seu discurs o abandonen les xarxes socials". Estan cansades de discutir i d'explicar-se a cada moment, subratlla Rodó.

Autodefensa i bombolles

Davant de l'ofensiva ultra, les feministes també han aixecat estructures de defensa ("d'ajuda mútua", en diu una de les entrevistades), creant espais segurs i "bombolles" tant a les xarxes (silenciar o bloquejar missatges i comptes concrets) com a l'hora de triar locals d'oci o de caminar. N'hi ha que s'han instal·lat alarmes o botons del pànic connectats a serveis de seguretat. 

Enmig d'aquesta violència, també hi ha qui es fa seva la frase del No passaran, i admeten que "no estan disposades a renunciar al poder que tenen" com a figures públiques per assenyalar o recriminar actituds discriminatòries. "Moltes se situen en la trinxera i elles es qualifiquen de guerreres", il·lustra la investigadora de la UPF, que també destaca que la violència s'incrementa si és una dona no blanca, racialitzada o trans. En canvi, de l'experiència dels tres homes feministes entrevistats s'extreu que pateixen una violència molt menys intensa que la de les dones. 

Tot i que en general s'assenyalen grups i partits d'ultradreta com els agressors, per a Rodó l'estudi deixa clar que la violència antigènere és un fenomen transversal i també hi ha agressors entre les esquerres. Les participants fins i tot han admès que el missatge ultra ha calat entre familiars i amistats, cosa que fa que molts cops es vegin obligades a callar i se sentin vulnerables.

Per què el feminisme ha d'incomodar?