El fenomen urbà de les 'longtails', les bicis allargades que permeten dur dues criatures
Girona acull aquest cap de setmana la segona edició de l'Euro Mobility Festival, que permet provar diferents models de 'cargo bikes'
GironaTinc dos fills petits. Una de 4 anys i un que aviat en farà 2. L'any passat ens vam trobar amb un dilema: el petit començava a l'escola bressol pública i la gran a l'escola. Per circumstàncies de la vida, els dos centres estaven molt allunyats. A punta i punta de Girona: 5,6 quilòmetres. Ens vam començar a preparar mentalment per a una intendència matutina infernal amb cotxe si el pare o la mare els havia de dur i recollir. Quan el petit encara no estava escolaritzat, sempre anàvem a la llar d'infants amb bicicleta, però com ho podíem fer amb els dos sense dur un remolc ni comprar una cargo bike enorme que no ens hi cabria al pàrquing de lloguer?
A principis d'estiu, aparcada a les portes d'un centre cívic, vaig veure una bicicleta que podia convertir-se en la nostra solució. A primer cop d'ull semblava una bici normal, però el fet és que era més allargada del darrere i tenia capacitat per dur dues criatures, a més d'alforges per a la compra. Vaig començar a fer recerca i davant meu es va obrir un món increïble: el de les cargo bikes anomenades longtail, justament per tenir la cua més allargada. Bicicletes robustes, amb capacitat de fins a 200 quilos i la possibilitat de dur fins a tres infants a sobre (dos al darrere i un al davant), a més de l'adult. I el més important: bicicletes que ocupen poc espai respecte a les cargo amb una cistella al davant i amb sistema elèctric, que dona seguretat en pujades i sobretot en sortir d'un semàfor.
El preu semblava prohibitiu, però fent comptes vaig calcular que -si no ens la robaven, un problema cada vegada més habitual- podíem amortitzar-la en dos anys. Cobria els dipòsits de gasolina de més de 20 km diaris durant dos cursos. Així que vam fer el pas, vam abillar la bicicleta amb una cadireta i un seient per a la gran, a més d'unes barres de seguretat al darrere, i el setembre del 2022 va arribar a casa. Des de llavors ja hem fet més de 3.300 quilòmetres. I només per Girona! Realment és com si a casa ara tinguéssim dos cotxes, amb la diferència que un ens permet fer els trajectes diaris amb molta més agilitat, de manera sostenible i sense haver de preocupar-nos per l'aparcament a les portes de l'escola.
Vendre's el cotxe, comprar-se una bici
Des que vam començar a pedalar-hi fa un any, a poc a poc hem anat veient com més famílies feien el pas cap a aquest tipus de transport. Quan ens creuem, ens adrecem mirades còmplices. I encara generem sorpresa a molts vianants i conductors de cotxe. "I aquesta bicicleta? Quant costa? És segura? On en puc comprar una?", són preguntes habituals. L'Ivan té dues nenes, viu al barri de Torre Gironella (amb fortes pendents) i fa dos anys amb la seva parella van decidir-se a comprar un model longtail de segona mà per fer la intendència diària. "Estem encantats", assegura. De fet, l'any passat van decidir vendre's un dels dos cotxes que tenien, perquè ja no el necessitaven, i es van comprar un model igual. "És una inversió: fas exercici, a les nenes els encanta i triguem menys en arribar a l'escola que en cotxe", puntualitza.
Salvador Martí, vicerector de Comunicació de la Universitat de Girona, també fa una mitjana de 15 o 20 quilòmetres al dia amb la cargo longtail portant la seva filla, que ara té sis anys. Va conèixer aquest tipus de transport a Lió (França), on hi ha molta cultura de la bicicleta familiar. Assegura que fer-la servir ha suposat "un alliberament". "No he d'agafar el cotxe mai. Vaig a la feina i puc portar a la meva filla a l'escola sense fer cues de cotxes ni cercar aparcament", detalla. En el seu cas la bicicleta té capacitat de fins a 80 kg de pes al darrere i compta poder dur la seva filla uns anys més. De fet, en Fèlix Brunet, que viu al barri de la Devesa, porta els seus dos fills a l'escola amb un model similar i el gran ja té 10 anys. "Jo sempre dic que quan vaig a l'escola, a Fontajau, a tot el pont està ple de cua i vaig passant amb els nens i a tots els cotxes sempre hi va una persona sola o màxim una i un nen. La gent mou dues tones de ferroi acer que contaminen per moure una sola persona i nosaltres amb 23 kg de bicicleta ens movem tres persones i sense contaminar.
Un dels grans problemes, això sí, és l'aparcament. Girona no està pensada per aquest tipus de bicicletes i malauradament també té la fama de molts robatoris. Cal poder disposar d'un espai tancat o segur on guardar-la. A la casa de l'Ivan a Torre Gironella, es van fer obrir una porta especial a la terrassa des del carrer per poder fer-la entrar. Ara, de fet, en guarden dues. Lamenta que no hi hagi espais segurs. L'Ajuntament ha construït fa poc, això sí, un aparcament de bicicletes al costat de l'estació d'alta velocitat de l'AVE que té espai per guardar bicicletes grans. Però encara queda molt camí per recórrer respecte a ciutats com París, amb aparcaments específics per a bicicletes cargo.
Un festival de mobilitat urbana a Fontajau
Existeixen diferents marques i models longtail al mercat. Actualment la majoria que es venen són elèctriques, per facilitar el transport de pes. Es tracta per exemple de marques com Riese&Müller, especalitzada en ebikes; la italiana Veloe; el model Yuba Kombi elec (un dels més barats); el nou model que ha tret Decathlon amb tot l'equipament incorporat; i la taiwanesa Tern, que té un model molt lleuger que és plegable per davant i que és molt popular al cantó alemany de Suïssa, on dur més d’un fill a la bici camí de l’escola és molt habitual. També és fàcil veure Riese&Müller a Viena i Copenhaguen, així com Veloe.
Models longtail com el de Riese&Müller, a més d'altres marques, es poden provar des d'aquest divendres i fins diumenge (el 22, 23 i 24 de setembre) a la segona edició del Euro Mobility Festival, el festival de mobilitat urbana i sostenible que se celebra a Girona coincidint amb el Sea Otter Europe. Per provar-les cal fer una inscripció prèvia per internet a l'apartat de demobike de la web de Sea Otter. Aquest any el festival ha decidit emancipar-se de la part més esportiva i aprofundir en aquesta via. A la zona dels aparcaments del pavelló de Fontajau, però ja en direcció a la rambla Xavier Cugat, hi haurà tota la part d'estands de bicicletes de mobilitat urbana. Albert Balcells, director del Sea Otter Europe i ara també del Euro Mobility Festival, explica que després de set edicions de rècord de la part esportiva van veure que si es podia créixer per un sector era el de les bicicletes urbanes: "Creiem que si avui tenim un 30% de bicicletes urbanes i un 70% d'esportives, d'aquí cinc anys serà al revés".
Emmirallant-se en el festival més important de la bicicleta a Europa, Eurobike de Frankfurt, l'objectiu és crear un festival de referència a Catalunya que en un futur tingui vida autònoma. I fer-ho en una ciutat com Girona, que segons Balcells és, juntament amb Banyoles, una de les ciutats on hi ha més presència de bicicletes urbanes a Catalunya. Amb tot, encara queda molt camí per recórrer per equiparar-nos a ciutats del centre Europa.
De divendres a diumenge la febre pel ciclisme a Girona tindrà l'epicentre al pavelló de Fontajau i rodalia amb la celebració de la setena edició del Sea Otter Festival, que agrupa les marques de referència del sector, diferents competicions esportives i una part molt important de demobike per poder provar bicicletes. En total, hi haurà més de 400 marques i 250 estands i es preveuen al voltant de 60.000 visitants, 5.000 participants en els diferents esdeveniments i activitats i més de 3.000 tests de bicicletes de més de 40 marques. L'horari s'amplia i el recinte ja obre la porta aquest divendres a les 12 h. L'entrada és gratuïta, però cal inscripció prèvia a la web per qüestions d'aforament.