Què estan fent a l’escola els països amb millor comprensió lectora?

Palma i BarcelonaEl nivell de comprensió lectora dels alumnes espanyols se situa per davall dels de la resta de la UE, i especialment per davall dels de l’OCDE, segons constata l’Estudi Internacional del Progrés en Comprensió Lectora (PIRLS) 2021. Espanya obté 521 punts, però queda molt lluny dels països amb millors resultats d’Europa i del món. Els estudiants anglesos tenen 558 punts i els suecs 544, per exemple. Més enllà d’analitzar el que està passant amb l’alumnat de l’Estat, també resulta interessant saber què fan els països on el nivell és més alt i on no han patit tan severament els efectes del confinament per la pandèmia. Amb la interpretació de la pedagoga i codirectora del postgrau de Neuroeducació de la UB, Anna Forés, analitzem quins són els últims canvis en política educativa que han fet i tres dels països que se situen en el top 10 de l’informe: Anglaterra, Suècia i els Estats Units.

Anglaterra: grups de suport

Anglaterra ha obtingut 558 punts en l’últim PIRLS i, a més, és un dels pocs països que gairebé no ha notat una baixada de resultats per la pandèmia (només ha perdut dos punts respecte a l’informe del 2016). El ministre d’educació anglès, Nick Gibb, assegura que els bons resultats al PIRLS arriben després d’introduir exàmens de revisió fonètica anuals des del 2012 i d’haver creat una xarxa de suport de 34 hubs que des del 2018 assessoren les escoles en l’ensenyança de la fonètica, el llenguatge primerenc i la lectura. Pel que fa als exàmens de revisió fonètica, la tècnica consisteix a fer llegir a l’infant 40 paraules, la majoria reals, però n’hi ha algunes que tenen una petita variació que les fa incorrectes. D’aquesta manera es pot comprovar si l’alumne està realment aprenent a llegir i a interpretar el significat de la paraula i s’asseguren que no està memoritzant el so de les paraules que havia llegit anteriorment sense relacionar-les amb el seu significat. Cada escola adapta l’avaluació al nivell de l’alumne, però el test que anualment fa el ministeri d’educació marca que l’ideal és que l’alumne reconegui, com a mínim, 32 de les 40 paraules que llegeix.

Segons Forés, aquesta tècnica respon més a un mètode d’avaluació que no a un recurs per millorar la comprensió lectora. Sí que serveix, però, per a dues coses: enriquir el vocabulari –com més paraules es comprenen més fàcil serà interpretar un text– i lluitar contra un instint natural del nostre cervell per globalitzar. “Com a éssers primitius, quan a la sabana vèiem el cul d’un lleó, ja assumíem que hi havia un lleó sencer. Ara, quan aprenem a llegir, passa el mateix. Els infants confonen fonemes perquè pressuposen quina lletra hi ha escrita i, per exemple, canvien la ‘d’ per la ‘b’, perquè girant-les són iguals”.

Suècia: Adeu, pantalles

Suècia figura al top 10 de l’últim informe PIRLS i, amb 544 punts, està per sobre de la mitjana europea (528). Tot i això, el govern suec veu amb preocupació el fet que el nivell de comprensió lectora dels alumnes hagi caigut 11 punts respecte a l’informe del 2016. Per això, tal com ja anaven avisant des de fa mesos, han decidit fer un canvi dràstic i fer marxa enrere en el pla digital que havien presentat a finals del 2022. Volen tornar a unes aules amb més llibres i menys pantalles. Ho fan després d’haver demanat informes a més de 60 experts sobre la digitalització a l’aula i alertant del risc que pot suposar “crear una generació d’analfabets funcionals”.

Tot i que Forés aclareix que les pantalles “no són el dimoni, sinó l’ús que se’n fa”, sí que diu que pot ser perjudicial en tres aspectes: “Llegint amb una pantalla fas servir menys sentits que fent-ho amb un llibre i, si s’utilitzen tots els sentits, les coses s’aprenen molt més bé”. El segon perjudici té a veure amb el moviment que fan els ulls quan llegim en una pantalla petita: “Al mòbil llegim de dalt cap a baix i no fem moviments sacàdics, que són petits salts que fan els ulls i que serveixen per retenir les paraules”. D’aquesta manera, els infants també perden la capacitat de llegir amb més amplitud. El tercer problema són les distraccions. “Les pantalles tenen molts distractors i l’atenció és un recurs molt limitat. Tot el que et sobreestimuli no ajuda en l’aprenentatge i, per descomptat, en la comprensió”, defensa Forés.

Estats Units: Diversitat curricular

Els bons resultats (en comparació amb altres països) dels alumnes d’Estats Units arriben en un moment de crispació pels canvis que, a partir del curs que ve, es volen implantar i que, precisament, tenen a veure en la manera com s’ensenya els infants a llegir. Els últims estudis nacionals han demostrat que el nivell de comprensió lectora als Estats Units ha caigut un 5% respecte al d’abans de la pandèmia, tot i que globalment, els seus resultats estan 41 punts per damunt dels de Catalunya, per exemple. Als Estats Units no hi ha un currículum nacional i només s’estableix que totes les escoles han d’ensenyar obligatòriament matemàtiques, escriptura i lectura, però cada estat decideix com, i fins i tot hi ha zones on cada escola decideix quin currículum aplicar en funció de la necessitat dels seus alumnes. Això ha fet que durant molt de temps s’hagi anat passant de mètodes més rígids basats en la fonètica, a tècniques més centrades a potenciar l’afició per la lectura i a assegurar-se que els alumnes entenen el significat dels contes, fent servir, a vegades, exercicis com endevinar paraules mirant imatges.

Des del 2019, però, arran dels mals resultats nacionals en comprensió lectora, una vintena d’estats estan fent canvis en els currículums escolars per tornar a centrar-se més en la fonètica. Forés insisteix a dir que no té sentit decidir-se per un corrent o per l’altre, però que sí que pot haver-hi un problema d’ordre. “Moltes vegades comencem el procés lector al revés. No hem tingut l’ocasió de parlar-ne gairebé ni a classe ni a casa i, en canvi, volem forçar el procés lector. Això és una aberració, des del punt de vista pedagògic, i fa que s’assimili la lectura a la frustració i després no es vulgui llegir”, explica la pedagoga. Assegura que el que s’ha de fer és “acompanyar aquest plaer per a la lectura amb anar-los donant vocabulari i fer-los parlar i arribarà un moment en què ells sols començaran a llegir”.