Fernando Barrera: “El suport a la ciència és a tots els discursos, però és el primer que s’oblida”

PalmaÉs físic i, com a director de la firma CIRCE, es dedica a millorar les propietats i el rendiment dels principis actius dels medicaments, des de la recerca de formes cristal·lines noves. Així i tot, Fernando Barrera també dedica una part important del seu temps a treballar per a tot el col·lectiu d’investigació científica de les Balears. Ho va fer, durant catorze anys, com a responsable de l’Oficina de Transferència de Resultats d’Investigació i Projectes (OTRI) de la UIB. I ara ho fa com a vicepresident del Clúster Biotecnològic i Biomèdic de les Illes Balears (BIOIB), que reuneix fins a denou empreses del sector, per promoure’l i fer-lo créixer.

Sembla extraterrestre parlar d’una unió d’empreses de biomèdica i biotecnologia en el territori del monocultiu turístic. Hi ha força a les Illes Balears per a un clúster com el vostre?

La veritat és que ens ho diuen sempre, quan sortim fora de les Illes com a clúster. S’estranyen i ens demanen què passa a Mallorca amb aquest tema, que té pes i projecció. I això crida l’atenció, perquè la gent pensa en les Balears com a turisme, sol i platja. Ens demanen per què estam establerts aquí, a l’illa. Som d’aquí -deim- i és un bon lloc per treballar-hi.

Estau, en certa mesura, silenciats per l’enrenou d’altres sectors?

Potser som poques empreses, però els indicadors mostren el pes del nostre sector. Hi ha qui crida l’atenció, com Sanifit, amb rècords a Espanya d’inversió en biotecnologia i que és la primera empresa sortida d’una universitat que arriba a tenir un fàrmac en fase 3, la darrera per la qual ha de passar tot fàrmac abans d’entrar al mercat. Això és molt difícil i molt llarg, perquè has de fer una gran inversió sense retorn fins que no ho comercialitzes. I aquí tenim un problema de finançament públic, sobretot si ens comparam amb Galícia o el País Basc, que aposten per la biotecnologia i atreuen empreses de fora. Així i tot, el Govern darrer ha començat a cobrir una deficiència històrica: no hi havia ajudes per a investigació en empreses. Varen treure una línia d’ajuts i hi ha un bon retorn: les Balears han crescut en investigació privada gràcies a l’ajut públic. És un incentiu, malgrat que insuficient, i hauria de continuar, no tornar enrere.

Aquesta manca de finançament públic respon a una falta de consciència de la importància de la ciència?

Aquí, i a Espanya en general, no hi ha hagut mai consciència del valor que aporta la ciència. I això que, de fa temps, el suport a la ciència és a tots els discursos, però és el primer que s’oblida. A les Balears, ens trobam a la coa de la inversió en aquest sentit. Hauríem d’apostar-hi. Aquests dies, que sabem que l’impacte econòmic del coronavirus serà molt gran, encara es fa més evident la necessitat de diversificar la nostra economia. No podem basar-ho tot en un sol sector.

Des del clúster BIOIB heu començat a treballar en agroalimentació. Què hi podeu aportar?

De cada vegada tots som més conscients que la prevenció de la salut passa en bona mesura per l’alimentació. Em referesc a aliments que, a més de nodrir, ajuden a tenir més bona salut. Més que mai, i amb tots els motius del món, som conscients que és millor prevenir que curar. A la UIB, l’equip que encapçala el professor Andreu Palou fa una feina extraordinària en aquest àmbit, el de l’alimentació. I a les empreses del BIOIB estam molt avesats a investigar. Per altra banda, ens trobam que molta gent que es dedica a l’agroalimentació a les Illes té bones idees, però no saben com dur-les a terme. Volem col·laborar-hi. El sector de l’agroalimentació ens és imprescindible, hi hauríem d’apostar tots.

A la vostra empresa, CIRCE, us centrau en la investigació dels cocristalls per millorar els medicaments i ja heu aconseguit tenir unes quantes patents al mercat. En quin sentit els millorau?

La forma sòlida és la preferida per als medicaments. Són formes cristal·lines. I el mateix compost, cristal·litzat d’una manera o d’una altra, canvia molt, com canvia el carboni que, segons com cristal·litzi, pot ser un diamant o pot ser la mina d’un llapis. Aquest procés de cristal·lització, aplicat als fàrmacs, pot fer que molècules poc solubles ho siguin més, o que principis més inestables esdevinguin més estables. Així, milloram les propietats i el rendiment dels principis actius dels fàrmacs: cercant formes cristal·lines noves. La indústria farmacèutica cerca sempre les formes més òptimes. Hem de tenir en compte que la guerra entre els genèrics i les marques està en la forma.

Es diu que la indústria farmacèutica és de les més opaques.

La farmacèutica és una indústria tan innovadora en el sentit de la investigació com conservadora. Es fa difícil guanyar-te’n la confiança. En tot cas, en aquest sentit de la investigació, està molt oberta a col·laborar. I si els fas propostes que milloren els seus productes, els fàrmacs, t’obren les portes.