Festa, ‘encierros’ i una mà vermella contra el masclisme

Enviada especial a Pamplona“És una bogeria, oi?” Els pamplonesos saben que, per als que venen per primer cop als Sanfermines, la imatge és impactant. Pamplona viu una transformació absoluta durant els nou dies que duren les festes. “La ciutat és grisa la resta de l’any -explicava aquest dissabte una resident del centre de la ciutat mentre veia la processó de San Fermín-, però del 6 al 14 de juliol és tot el contrari: alegria, festa, tradició, aglomeracions constants i també alcohol”.

Aquests dies a Pamplona no cal esperar que es faci fosc per fer una crònica d’ambient nocturn. Escenes més pròpies de les cinc de la matinada es produeixen a plena llum del dia i conviuen amb famílies que també gaudeixen de l’ambient. Persones de totes les edats, tots els perfils i totes les nacionalitats -uniformitzades pel mateix vestuari- inunden els carrers, mentre l’olor de sangria s’enganxa a l’asfalt i moure’s d’un lloc a l’altre es converteix en una odissea. La massificació que arrosseguen les festes és visible a qualsevol hora. I només és el segon dia de les festes.

Encara que la normalitat ha imperat en els primers compassos de les festes, part de l’atenció dels Sanfermines se l’endú el fantasma del cas de la Manada. És gairebé un tema obligat de conversa a les cuadrillas d’amics. “Estem intentant que el tsunami mediàtic no ens condicioni a l’hora de posar en marxa els protocols que estem fent servir des del 2015”, explica Ana Díez de Ure, tècnica d’Igualtat del consistori. “Des que l’alcalde Joseba Asiron, d’EH Bildu, és al govern, l’Ajuntament ha assumit la filosofia dels moviments feministes i socials i hi ha més coordinació”, subratlla. En la primera nit de Sanfermines no es va registrar cap delicte sexual, segons la Junta Local de Protecció Civil. “No som ingenus, d’agressions n’hi haurà. Però la resposta està a l’altura de les circumstàncies -destaca la tècnica-. La sensibilització contra la violència sexista ha vingut per quedar-s’hi”.

Si bé la resposta, tant ciutadana com institucional, que s’ha donat a la Manada ha empoderat moltes dones de la ciutat, de vegades també ha provocat la reacció contrària. És el cas de la Paula, pamplonesa de 26 anys que viu a Barcelona i que ha vingut el cap de setmana per viure les festes amb la família. “És injust, però em fa més por sortir sola”, reconeix. Però també valora: “Ara les dones s’uneixen més per dir «Fins aquí»”. Un grup de nord-americanes que estan d’Erasmus a València, i que estan al cas de la violació del 2016, confessen que no estan còmodes. “Però no podem fer que ens aturin”, diu una. Han decidit prendre precaucions: asseguren que no beuran.

També hi ha canvis en alguns nois: “Quan vas a lligar, ho fas amb una altra mentalitat. Estem més cohibits”, assegura el Martín, veí d’un poble pròxim, posant-se vermell. Un amic seu s’afegeix a la conversa: “Ara, de seguida que algú veu alguna cosa, salta”. Potser el Víctor no saltaria. Aquest pamplonès de 34 anys amb balcó a la plaça Consistorial per veure des de primera fila el txupinazo no hi està d’acord: atribueix totes les polèmiques a “la gent que ve de fora” i “a les noies que es despullen al txupinazo”. Uns metres més enllà, tres generacions de dones es fan una selfie davant una gran mà vermella, un símbol que s’ha estès arreu de la ciutat, i somriuen.

A Pamplona el debat sobre les actituds masclistes hi és. Se’n parla. La ciutat té contradiccions, especialment pels Sanfermines, però el que està apareixent, diu la Irati ja entrada la nit, és “una ciutat de dones valentes” que ha alçat la veu contra les agressions i vol netejar l’estigma d’una de les festes més internacionals i massificades de l’Estat. Mentrestant, els pamplonesos continuen amb dinàmiques de poble, saludant-se pel carrer i fent servir les dreceres per evitar les multituds. “Esclar, comparat amb Catalunya, aquí [a Navarra] som un poble gran”.