Una festa que no sucumbeix a les modes del segle XXI

Palma“Aquí el trull el fa la gent, no cal que s’organitzin concerts a la plaça perquè des de fa segles tenim el mateix programa”, explica amb orgull Jaume Cabrer Fito, de 69 anys. Ell és un dels ajudants que col·laboren amb els tres obrers que organitzen la festa de Sant Antoni a Artà. “El poble és qui fa la festa, l’Ajuntament només hi col·labora”, destaca Cabrer, perquè cap dels actes que es fan els dies 16 i 17 de cada gener reben pressupost institucional, i això “sempre ha estat així”, assenyala. Només la massificació que pateixen els primers balls de la festivitat artanenca l’han “espenyada” una mica, segons indica el seu fill Jordi, que té 42 anys. “Quan en tenia entre cinc i deu només hi havia un redol amb una cinquantena de persones mirant els dimonis”, diu, i afegeix que ara n’hi pot haver un miler, que venen d’altres pobles de l’illa. Per aquesta raó, els artanencs, després de fer la tradicional xocolatada abans de les 9 h a ca l’Obrer, s’esperen fins al migdia per sortir i eviten, així, les aglomeracions.

A diferència d’altres pobles santantoniers, a Artà només hi participen dos dimonis, que al llarg del primer matí festiu van seguint la capta per tota la vila. “Els qui fan de dimoni ho són fins que els aguanta el cos”, declara Jaume Cabrer, i recorda que quan era jovenet ningú ho volia ser però ara tothom es baralla. Sobre la participació de les dones com a dimonis comenta que fins ara cap ho ha estat, però que no hi hauria cap problema perquè s’hi pot presentar qui vulgui. El fet que només hi hagi dos dimonis dificulta que el relleu generacional sigui més constant. Cabrer també explica que durant la celebració no hi sol haver ningú disfressat de dimoni, i el seu net de nou anys, Jaume Domenge Cabrer, ho certifica. “No podem treure les caretes, hem d’anar amb camisa blanca, mocador vermell i texans”, diu. El padrí assegura que la jugueta que més fan servir durant tot l’any és, precisament, el vestit de dimoni.

A les 19 h del primer dia de festa la casa del Trull acull una gentada, majoritàriament locals. Es fan les completes, es canten les cançons de Sant Antoni i es llegeix un text sobre la vida de Sant Antoni a la parròquia del poble. L’acte va acompanyat de bengales i música i poc després repiquen les campanes. “Quan acabam s’encenen els foguerons a cada barri i moltes colles d’amics cantes gloses”, afirma l’ajudant, mentre que el seu fill Jordi detalla que les lletres solen ser polítiques, verdes o sobre qualsevol altra cosa. Els focs marquen el temps de durada de cada sopar, però l’única condició és que l’endemà tothom ha de ser a la cavalcada.

Una festa amb un futur assegurat

Joan Domenge Cabrer, de 13 anys, és l’altre net de Jaume i explica que a les 8.30 h ja comencen a desfilar els animals i les carrosses per Artà. Cap a les 11 h es fa l’aplegament al coll de n’Abrines i la gent es prepara per beneir tota mena d’animals, però també tractors i camions. Segons explica Cabrer, quan passes et donen un número i et pot tocar algun regal donat pels comerços de la vila, que enguany n’han ajuntat fins a 424. Sobre el futur de la festa, tots quatre creuen que està assegurat. Jordi diu que la tradició ha anat arrelant amb força i que s’aprèn de manera “innata” des de petit. Joan està segur que la festa es mantindrà perquè “funciona molt bé i en gaudeixen tant els artanencs com gent d’altres pobles amb molta emoció”. El seu germà petit se sincera i assegura que la festa la té “gravada al cor”.

A més de la família, l’escola també té un paper fonamental a l’hora de transmetre l’esperit santantonier entre les noves generacions. Com explica Jaume Cabrer, dia 15 es fa un simulacre en què tots els alumnes participen. “L’any passat hi va haver més d’una cinquantena de nins i nines disfressats de dimoni”, recorda, i assenyala que això és molt important perquè els més menuts no oblidin la festa.