Festes populars: mesures per no morir d’èxit

PalmaLa Mucada ha passat de tenir menys de 100 assistents en la primera edició a gratar els 15.000 en vint anys. L’aforament de 7.000 persones establert per a la revetla de Sant Agustí va ser totalment insuficient per absorbir tota la gent que havia arribat a Felanitx enguany. I Sóller ja limita a 9.000 les polseres que distribueix entre participants i espectadors del Firó. La massificació a les revetles i festes populars supera cada any un nou límit. Si bé alguns ajuntaments ja fa temps que posen fil a l’agulla a aquesta qüestió, altres s’han vist desbordats quan la situació ha passat per ull, tal com han evidenciat les imatges de desenes de joves botant la tanca del parc municipal de la Torre de Felanitx dilluns passat. Experts i organitzacions de festes expliquen com s’ha arribat a aquesta situació –que posa en perill el gaudi de certes celebracions– i quines mesures ajuden a contenir-la. 

L’antropòleg i autor del llibre Les neofestes a Mallorca, Marcel Pich, fa un balanç contundent: “Tot està massificat i, com a conseqüència, les festes també. En algun moment, fa més d’una dècada, les revetles comencen a viure un auge i es posen de moda entre perfils d’assistents diferents i que venen d’altres municipis”. Abans d’endinsar-se en les raons que expliquen el fenomen, Pich recorda un altre factor comú a la massificació en general, que és que “de cada vegada hi ha més gent a Mallorca”. L’expert analitza l’èxit de les festes populars a partir de l’impacte que han tingut les xarxes socials en la societat, així com la geolocalització i el concepte FOMO (Fear Of Missing Out, un neologisme anglès que vol dir por de perdre’s alguna cosa).

“Hi ha una espècie d’acceleració. Necessitam consumir més i més coses, i passa el mateix amb les experiències. Abans hi havia els qui anaven de concerts, a festes de rock, a raves o a revetles. Ara tothom vol estar pertot, especialment els joves”, argumenta. En el cas de les festes populars, s’hi afegeix el component “d’exotisme” que suposa anar a un altre poble a conèixer-ne els  costums, tot i que “no sàpiguen ben bé al que van”. En aquest sentit, Pich deixa clar que “els mercats emissors no són només a Palma”, sinó a tot Mallorca, que ha esdevingut un conjunt de “microciutats”, a parer seu. 

L’antropòleg hi identifica un “efecte crida” que ha generat aquest consum de masses, “mainstream”. “El missatge és ‘ves aquí perquè hi va molta gent’”, resumeix. Més enllà de si les neofestes han aconseguit moure més o menys gent, Pich assenyala que es diferencien de la resta bàsicament en una cosa:“han creat una marca, Much o Cosso”, que en ambdós casos són noms curts, fàcils d’identificar i recordar.

Casos pràctics

Tal com explica l’expert, el Much i el Cosso són els dos casos d’estudi més representatius de la massificació pel que fa a les neofestes. El sineuer Joan Munar va formar part de l’organització de la Mucada durant anys i reconeix que inicialment ells varen ser els primers interessats a donar a conèixer la festa i que, amb el temps, ha fugit del seu control. Com a mesura de contenció, el 2017 hagueren de prendre “una decisió dolorosa” i canviar-ne la data, recorda Munar. De fer-se el 14 d’agost, el Dia de la Mare de Déu, va passar al primer dilluns del mes, per no fer-ho coincidir amb la revetla. Encara que la mesura no ha minvat la massificació, Munar opina que almenys ha fet que “no vagi a més ni perjudiqui la resta de festes”. 

A diferència de la Mucada –que comença poc abans de les 10 h i acaba a les 21 h–, el Cosso té un horari estrictament matutí: comença a les 7 h i devers les 15 h ja ha acabat. Possiblement això és el factor més “dissuasiu” i que ha fet que la festa no es massifiqui tant, raona un dels membres de la penya, Biel Fiol. “No tenim un increment potencial, ni pretenem tenir-lo. Mostra d’això és que fa anys que venem 1.000 camisetes i busques, i enguany hem arribat a les 2.000”, conta l’organitzador, que considera que el problema arriba a partir de l’horabaixa, abans de la revetla de Sant Agustí. Per posar-hi remei, i després de la saturació d’enguany, l’Ajuntament ha decidit canviar de data la festa de Kais –una promotora de DJ– i, a més, que sigui de pagament i per a majors de 18 anys. No obstant això, Fiol creu que una acció més encertada hauria estat, per exemple, “posar polseres”, la qual cosa permet tenir un topall i un control d’assistents. L’organitzador lamenta que s’hagi pres com a mal costum dir Cosso també a la revetla, perquè no hi té res a veure. “La festa que organitzam està molt allunyada del públic que ve al vespre, és molt felanitxera”, manté. Sigui com sigui, Fiol també proposa com a solució que l’Ajuntament reguli “la quantitat de busos que es contracten, així com les places d’aparcament”.

Però no només les neofestes han estat víctimes de la saturació. La gestió del Firó de Sóller ha esdevingut un referent per a la resta de pobles de l’illa, d’ençà que el 2016 es va actuar per reduir el col·lapse. La principal mesura va ser introduir les polseres com a credencial per assistir al Firó: el consistori va decidir que se’n reservarien 4.000 per als participants –moros, pageses i pagesos– i 5.000 per a espectadors. A més, l’Ajuntament va eliminar la sessió de DJ que s’havia instaurat el mateix vespre que se celebra el Firó. 

Pollença és un altre dels municipis que també ha reaccionat per protegir les festes tradicionals, com la batalla de Moros i Cristians. La tècnica de Festes de l’Ajuntament de Pollença, Antònia Serra, assumeix que “de cada vegada ve més gent, perquè com més publicitat es fa a través de la premsa, més es massifica”. Com que “el carrer on es fa la batalla, o simulacre, té unes dimensions determinades”, l’única mesura que han pogut implementar ha estat “posar pantalles a la plaça Major, on l’esdeveniment es retransmet per streaming”.