Memòria històrica
Societat11/06/2024

Què ha fet el moviment LGTBI a les Illes per sortir-se’n

Nel Martí publica ‘Memorial de violetes: Crònica menorquina de la repressió i l’alliberament homosexual a les Balears’

David Marquès
i David Marquès

CiutadellaUn llibre de l’exdiputat menorquí Nel Martí Llufriu (Ciutadella, 1967), el primer que es dedica a les Illes a aquesta temàtica, recupera la memòria històrica de la comunitat LGTBI a les Balears. Memorial de violetes: Crònica menorquina de la repressió i l’alliberament homosexual a les Balears, publicat per la Nova editorial Moll, és la catorzena publicació de l’excoordinador de Més per Menorca, dedicat novament a la docència des de 2019. Amb aquest estudi, Nel Martí confessa que pretén “fer justícia” a les víctimes i “crear consciència", tant entre les generacions presents com per a les futures.

Memorial de violetes repassa “la història d’una realitat mai contada que ara surt de l’armari per alliberar-se de dogmes i prejudicis deshumanitzadors sobre la sexualitat i l’amor. La lluita per l’alliberament gai –explica Martí– ha estat i és una lluita per la visibilitat i l’existència. La història que no s’escriu no existeix, i el que no existeix no podrà mai ser alliberat”.

Cargando
No hay anuncios

De fet, Nel Martí destaca que en el moviment d’alliberament del col·lectiu de gais, lesbianes i transsexuals, “la clau és donar-los visibilitat”. Per aquest motiu, “calia escriure la història LGTBIQ+ de les Illes per visibilitzar els segles d’exclusió i repressió”.

El control social i els locals d’ambient

Per al docent i expolític, es tracta d’alliberar-se “de la cultura del masclisme, del patriarcat, per viure la sexualitat i l’afectivitat d’una altra manera”, superant així el “control social invisible” que pateixen, “i molt més a una illa petita com Menorca". "Quan el teu entorn exerceix un control repressiu, els grups afectats cerquen i creen espais d’alliberament. Per això, en els anys 80 i 90 van aparèixer els locals d’ambient o, com en el cas de Menorca, les fugides de cap de setmana a barris xinès de Barcelona o a Gomila de Palma”.

Cargando
No hay anuncios

Martí diu que dos motius l’han empès a escriure el llibre. D’una banda, que “ni a Menorca ni a les Illes hi ha cap treball publicat sobre la repressió i el procés d’alliberament de les persones homosexuals”. I, de l’altra, la necessitat de “recuperar la memòria històrica del col·lectiu per posar-la al servei de les generacions presents i futures”.

Una beca atorgada per l’Institut Menorquí d’Estudis (IME) l'hi ha permès investigar, si bé lamenta haver tingut dificultats per accedir a expedients judicials de l’època. En concret, les dues dècades i mitja compreses entre la Ley de Vagos y Maleantes de 1954 i la Llei de Perillositat i Rehabilitació Social de 1970, posteriorment abolida, que consideraven l’homosexualitat com un fet delictiu que justificava la detenció, condemna, desterrament i cruels tractaments hormonals i d’electroxoc.

Cargando
No hay anuncios

Dificultat d’accés als expedients

De fet, l’autor remarca que les principals fonts documentals entre 1939 i 1975 relatives a Menorca encara estan per estudiar, i això l’ha obligat a recórrer a fonts orals i d’altres arxius per comprovar que “l’acció repressora es produí principalment a través del control social, que obligà aquestes persones a amagar-se, exiliar-se, o, fins i tot, suïcidar-se”.

Cargando
No hay anuncios

D’entre els casos més cridaners, Martí destaca la causa per sodomia al segle XVIII contra Mohamed Funer, a qui es condemnà a 400 fuetades durant quatre dies consecutius enmig de la plaça. O el de Juanito López, fundador del Front d’Alliberament Gai de les Balears, que patí de primera mà la violència masclista i homòfoba. O Antoni Roig, expulsat del sacerdoci per visibilitzar la seva homosexualitat a la novel·la Todos los parques no son un paraíso, finalista del premi Planeta de 1976.

Nel Martí va ser, de fet, el diputat que promogué el 2016 al Parlament la primera Llei LGTBI de les Balears, el que ara, amb la perspectiva dels anys, veu com “un encert”.

Cargando
No hay anuncios

Tot i la publicació de Memorial de violetes, Martí no dona per tancada la investigació, que proseguirà –diu– quan pugui tenir accés als expedients judicials i penitenciaris de l’època. Mentrestant, ja té acabats altres treballs, com ara l’antologia de l‘historiador Andreu Murillo i Tudurí i la biografia del polític republicà Teodor Canet.