Per què la figura del dimoni és "necessària i terapèutica" per als infants
L'escriptora i estudiosa de la cultura popular, Magdalena Gelabert, defensa que els banyuts ajuden els nins a enfrontar-se a les seves pors
PalmaLa figura del dimoni ha estat sempre associada a la dolentia i la part més fosca i negativa de la realitat tant des d'un punt de vista religiós com per la cultura popular de les Illes Balears. Els infants, generació rere generació, s'han enfrontat a les festes de Sant Antoni, Sant Sebastià, correfocs o sortides dels dimonis pels municipis des de la dualitat entre la diversió i la por. Actualment, però, s'ha obert el debat de si realment els nins han de viure aquestes festes des del temor i quin paper juga la figura del dimoni en l'educació i creixement dels menors.
L'escriptora i estudiosa de la cultura popular i el món de la rondalla, Magdalena Gelabert, assegura que el banyut és una figura "necessària i terapèutica" i que la por que genera en els més petits "els ajuda a aprendre a enfrontar-se als seus temors i els ensenya que es pot vèncer la por". En aquest sentit, remarca que la figura del dimoni ajuda a posar nom, forma, cara "a allò que ens espanta" i que és la mateixa cultura popular qui ha creat mecanismes per enfrontar-la i vèncer-la. "A qui no han obligat els seus pares a fer-se una foto amb el dimoni o animat a tocar-li el picarol alguna vegada?", es demana. Això, per a Gelabert, és un aprenentatge vital inconscient, però molt necessari per a la vida i per al futur: "Amb aquests detalls ensenyam als infants a lluitar contra les pors, acostar-nos a elles i ser conscients que existeixen".
D'altra banda, l'escriptora parla també de la dualitat de la figura del dimoni tant en el món de les rondalles com en la cultura popular. Per una banda, segons Gelabert, és l'escenificació del mal, la part dolenta del món, però per altra és "vulnerable i poruc" i sempre acaba perdent totes les batalles, sigui contra sant Antoni o contra qualsevol altra personatge de la cultura popular illenca. Per tant, dins la por que genera -principalment entre els més petits-, el dimoni és també una figura amb temors i insegura que perd les batalles i no és "invencible". "Passa el mateix amb les pors i reptes als quals ens enfrontam durant la vida, pareixen inassumibles i insuperables, però s'ha de lluitar contra ells per intentar vèncer-los".
Tot i això, Gelabert és conscient que els dimonis generen, en alguns infants, una por insostenible i que els impedeix participar de la cultura popular i poder fer servir la seva figura com a "eina d'aprenentatge". Davant aquest fet han nascut iniciatives com la de l'empresa Melicotó que duu a terme tallers on una persona es vesteix progressivament com un "autèntic dimoni" davant els infants, explicant-los la història que acompanya aquesta figura i la seva vestimenta amb l'objectiu d'ajudar-los a superar aquest temor extrem que els impedeix ser partícips de les festes i tradicions on el dimoni n'és protagonista.
Jaume Vich, responsable de Melicotó ha explicat que aquest taller en cap cas té la intenció de "desmitificar" la figura del dimoni i que la "por" acompanya sempre aquesta figura, però "el temor no n'hauria de formar part". Enguany Melicotó farà la tercera edició d'aquest taller per tal d'evitar que els més petits rebutgin participar en festes on aparegui la figura del dimoni. "Si els nins no hi volen anar, les famílies tampoc hi van, i a poc a poc patim el risc de perdre les festes populars. Per això és molt important fer desaparèixer aquest temor".
Per la seva banda, Maria del Mar Ricord, activista cultural, membre destacada dels dimonis des Cau des Boc Negre i l'encarregada del taller, coincideix amb Vich en la importància de no desmitificar la figura del dimoni, però els descriu com una figura "divertida i punyetera, però no dolenta". "Volem que els nins corrin davant el dimoni per jugar i gaudir, no per temor", remarca.
El taller pot servir per ajudar els alumnes nouvinguts que provenen de cultures on la figura del dimoni està associada completament al terror i l'horror. En aquest sentit, una docent d'un centre educatiu de Palma explica a l'ARA Balears que, quan arriben festes com les de Sant Antoni o Sant Sebastià i la figura del dimoni apareix a les escoles, molts nins "s'espanten, ploren i no entenen què feim i per què deixam entrar els dimonis al nostre centre educatiu". En aquest sentit, Ricord explica que han anat a diversos centres a fer tallers per ajudar a comprendre la figura del dimoni a la cultura balear, però que la "manca de disponibilitat i conciliació dels dimonis amb les altres feines que fan ho dificulta molt".
Durant el taller, a més de dur a terme aquesta tasca per lluitar contra el temor d'alguns infants davant la figura del dimoni, també els expliquen com funcionen els dimonis de foc, quines diferències tenen amb altres tipus de dimonis i com han de preparar-se per participar en un correfoc, tot seguint les normes de seguretat i tradició.