“El meu fill de quatre anys no es volia aixecar del llit, només plorava”

Palma“El meu fill tenia quatre anys i no volia aixecar-se del llit, només plorava”. Encara que ha passat més d’una dècada des d'aquesta situació, Alba diu la frase i se li humitegen els ulls en recordar-ho. El petit Jordi, entre sanglots, preguntava pels plans del dia i la seva mare li avançava que anirien una hora al parc o a l'extraescolar de dansa. No feia efecte com a motivació. Jordi es cobria el cap amb el coixí i responia simplement: “No”.

Cada 13 de gener se celebra el Dia mundial de la lluita contra la depressió, un problema de salut mental que no és patrimoni exclusiu d’adults o persones grans, sinó que també afecta de manera prevalent infants i adolescents. La detecció en els menors no sempre és senzilla. “Com a societat, ens costa entendre que els nins puguin sofrir una depressió. Creim que han d'estar sempre feliços”, explica la directora de l’Institut Balear per a la Salut Mental de la Infància i l'Adolescència (IBSMIA), Isabel Flórez. “No hem de confondre moments de sensació d’infelicitat amb un trastorn que condiciona l’infant i pot incapacitar-lo per al seu dia a dia”, afegeix. En edats més primerenques, mostren dificultat per expressar els seus sentiments i, moltes vegades, ho fan amb empipament i irritació. “Poden dir que els fa mal el cap, que els costa anar a l’escola, i experimenten baixa autoestima i una sensació de fracàs. Els seus recursos són limitats i no saben què els està passant. Els resulta molt difícil verbalitzar-ho”, continua.

Les explicacions de la psiquiatra encaixen, reconeix Alba, amb la situació que experimentava Jordi. En el seu cas, el detonant va ser el canvi de l’escoleta a l’escola. D’un entorn amb pocs nins i de “compressió” va passar a un centre d'aules massificades on li resultava molt difícil socialitzar. L’alta sensibilitat i el trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat van dificultar encara més l’adaptació. “No era capaç de fer amics i sempre estava sol durant el pati. Em pregava que no el deixàs allà”, relata Alba, que no va trobar suport en el centre escolar. “El meu fill era tractat com el dimoni, com un monstre. Semblava que esperaven que apunyalàs algú i els companys li repetien constantment que era dolent. Ell molestava a classe. No podia estar quiet, llançava coses, es colpejava tot el cos”, relata qui es va enfrontar també al judici d’altres pares: “Rebia mirades malintencionades. Consideraven que el meu fill era un maleducat, un malcriat que no tenia límits. Després coneixien la meva filla i em deien: ‘Sembla increïble que siguis la mare de tots dos’. Per desgràcia, tothom té una opinió i, segons sembla, un psicòleg en el seu interior”.

Alba va sofrir la mateixa incomprensió de l’entorn que Jordi. “Jo era conscient que el meu fill no tenia eines per entendre què li estava passant. Com era possible que no volgués sortir del llit per anar a l’escola?”, rememora. El nin, durant un any, en tornar de l’escola, s’asseia al sofà, agafava una foto dels seus companys de la guarderia i plorava sense consol i sense deixar de balancejar-se com un autòmat. “No podia permetre que visqués en el passat, que la seva vida fos un patiment constant. En la pitjor època va començar a somatitzar el que sentia amb febre alta i vòmits”, continua Alba. Va consultar amb una psicòloga i va arribar, per fi, el diagnòstic: depressió infantil. “Vaig sentir un alleujament indescriptible”, confessa.

Van iniciar un tractament de psicomotricitat i van trobar una escola amb un nombre molt reduït d’alumnes que va procurar a Jordi “un entorn segur i de respecte”. “Li va fer molt de bé. Va ser una catarsi”, afegeix.

A més de canvis adaptatius, la depressió infantil pot tenir el seu origen en “situacions de maltractament, assetjament escolar, temes econòmics o vivències que no tenen relació amb l’entorn”, explica Flórez. “És important no culpabilitzar-ne el menor”, remarca.

“Problemes emocionals”

L'IBSMIA ha tancat el 2023 amb 215 ingressos hospitalaris de menors a les àrees de psiquiatria de les Balears. Gairebé la meitat, un 45%, hi van ser derivats per “problemes emocionals”, revela la responsable d’una àrea de l’IB-Salut que tracta també trastorns psicòtics i de conductes de l’alimentació i conductes suïcides.

La xifra global de l’any passat és un 17% menor que el 2022, quan se’n van comptabilitzar 256. Suposen una estabilització després de l'augment de pacients internats durant la pandèmia: dels 189 de 2020 es va passar a 287 el 2021.

L’equip de Flórez pren com a “guia” la informació facilitada pels pares. “És fonamental afavorir la comunicació amb els infants: l’educació emocional, parlar de com se senten, i contactar amb el centre educatiu perquè, des de la seva experiència, poden aportar informació rellevant per al diagnòstic. Davant qualsevol dubte, cal acudir al metge d'Atenció Primària”, recomana. Amb l’entrevista com a base, a l’IBSMIA utilitzen els dibuixos o els jocs per arribar on no ho fa la paraula.

I més enllà de consells com reduir l’ús de pantalles, passar temps de qualitat amb ells i deixar-los temps per jugar, la prevenció de la depressió infantil es basa a procurar-los estabilitat: “Com més saludable sigui l'entorn, millor serà l’estat emocional del nin”.