El presumpte testaferro dels Ruiz-Mateos no es presenta al judici per estafa a Palma

PalmaEl presumpte testaferro dels fills de José Maria Ruiz-Mateos, l'empresari no s'ha presentat aquest dilluns al judici que ha començat a Palma i en què, als hereus del polèmic empresari, se'ls reclamen sis anys de presó. Els sis fills han conduït emmanillats -tots menys un- a la sala de l'Audiència de Palma al voltant de les 10.15 h des de la sala de detinguts dels jutjats. Estan ingressats a la presó de Palma complint condemna de dos anys i mig, també per estafa, des de la primavera. Els acusats són els sis germans i un cosí, que ha estat present en el judici per vídeoconferència, així com l'empresari que no s'ha presentat i que serà declarat en rebel·lia.

Si l'Audiència de Palma ja va condemnar sis dels fills de Ruiz-Mateos a la primavera per estafar una família mallorquina en la compra a terminis d'un hotel a Peguera i d'un altres les Canàries, aquesta vegada els jutgen d'estafa agreujada per no pagar 13,9 milions d'euros dels 23,6 que havien acordat per comprar l'hotel Eurocalas, a Manacor, al Grup Miralles. El judici s'ha suspès fins el dimarts i els acusats no han tingut ocasió de declarar, ja que durant les primeres hores el procés s'ha centrat en les qüestions prèvies. L'advocat defensor, Juan Manuel García-Gallardo, de fet, ha demanat la suspensió del procés i la substitució dels tres magistrats que conformen el tribunal, una petició que no han acceptat.

Els sis fills que s'han assegut al banc dels acusats són Zoilo, Alfonso, Pablo, Javier, José María i Álvaro Ruiz-Mateos Rivero. Els seu cosí, Zoilo Pazos ha seguit el judici per vídeoconferencia. Els acusats s'enfronten a peticions de condemna de 6 anys de presó, el pagament solidari de 13,9 milions d'euros i 54.000 euros de multa cadascun. La jornada d'aquest dimarts s'ha convertit en un dur debat entre els magistrats i l'advocat defensor, que ha acusat el tribunal de parcialitat per una resolució en què el lletrat considera que es prejutja els fills de l'empresari. El tribunal ha dictaminat que aquesta qüestió ja estava resolta, però durant el judici les dues parts s'han anat llançant comentaris, alguns carregats d'ironia.

Segons l'escrit d'acusació de la Fiscalia, redactat abans que es dictàs l'última condemna als Ruiz-Mateos, els sis germans i el seu pare, mort el 2015, varen participar en la compra de l'hotel que varen signar el maig de 2006 aportant avals personals per valor de 24 milions d'euros. La Fiscalia considera que varen ometre de manera deliberada la seva insolvència, aprofitant-se de la credibilitat personal de la família i empresarial de Nova Rumasa, tot i que cap d'ells no tenia ni té cap actiu a nom seu.

El preu de venda va ser de 23,6 milions, dels quals varen pagar inicialment 789.000 euros i varen quedar pendents 22,8 milions. Segons les acusacions, pocs mesos després varen deixar de pagar les quotes mensuals i varen al·legar un puntual problema de tresoreria. La informació econòmica, financera i l'aparent solvència dels avalistes s'hauria falsejat amb l'únic propòsit de dur a terme l'estafa, sostenen els acusadors.

El novembre del 2006, dues persones que varen actuar com a intermediaris dels Ruiz-Mateos varen hipotecar l'hotel per 25 milions, un préstec que varen subrogar dues vegades, el maig del 2008 per 20 milions en entitats diferents, la qual cosa impossibilitava complir una clàusula resolutòria del contracte de compravenda per retornar l'hotel al seu primer propietari lliure de càrregues.

Malgrat que varen deixar de pagar, doncs, com que havien hipotecat l'hotel no el podien tornar lliure de càrregues, i alhora l'establiment era incapaç de generar els recursos suficients per fer front al deute. El gener del 2011, els acusats i l'antic propietari de l'hotel varen renegociar el pagament, rebaixaren la quota mensual durant dos anys i modificaren un dels avals a una altra empresa del grup Nova Rumasa, Clesa. Al febrer d'aquell mateix any, els Ruiz-Mateos varen fer pública la seva situació i, dos mesos després, Nova Rumasa va sol·licitar el concurs voluntari de creditors.

L'escrit d'acusació particular detalla que al querellant li varen lliurar una memòria del 2009 amb previsions milionàries d'ingressos per al 2010, tot i que les seves empreses estaven ja a prop de la fallida. Calculen que dels 23,6 milions del preu de venda se n'han pagat 10,8 i en queden pendents 12,8, a més de més de 507.000 euros d'interessos per la devolució de pagarés, Així, xifren l'estafa en 13,3 milions, als quals afegeixen les actes d'Hisenda, fins a 13.931.087 euros.