Filologia Catalana: falten alumnes i sobra feina

PalmaSón la resistència. Cursen el primer any del grau de la Universitat de les Illes Balears (UIB) que té menys alumnes matriculats: Filologia Catalana. Són 16. La meitat -o menys- dels que s’hi matriculaven fa una dècada. Tal vegada, quan es tanquin les llistes definitivament seran un parell més, o menys. Envoltats de la innocència de qui té 18 anys, desprenen una seguretat estranya per a la seva edat. Perquè són pocs, però, a diferència de molts altres alumnes, saben que tindran feina tan aviat com acabin.

Paula Giménez ho té claríssim. “Vull ser professora de Secundària. El català era una de les meves assignatures preferides”. Ferran Pi -l’únic al·lot- també es veu impartint classe. Estudia la llengua que parla i també va estudiar sa mare a la universitat. En el cas d’Anna Mesquida, menorquina nascuda a Ciutadella, i de Laura Cladera, de Palma, va ser una professora apassionada qui els va fer estimar la seva pròpia llengua.

A les dificultats que es troben els professors de català pels prejudicis d’una part de l’alumnat, ara se’ls afegeix “aquesta fatxenderia de l’ háblame en español,que no atura de créixer”, assegura Miquel Miró, professor i exalumne de la UIB. Però és precisament haver de lluitar contra això, i per aconseguir l’atenció de tothom, el que els motiva i fa que desenvolupin “moltíssima creativitat”, diu. Això explica que la majoria de professors de català acostumin a estar especialment motivats, assenyala.

Miró va acabar fa tres anys la carrera i ara ensenya català a Hèlsinki, amb l’Institut Ramon Llull. Comenta que 15 dies després d’acabar els estudis tenia una feina dignament remunerada -deprop de 2.000 euros al mes. “Em va sorprendre la facilitat amb què vaig trobar feina perquè la gent té la idea que estudiar català no serveix de res”, diu. Ara és on vol i fent el que li venia de gust gràcies a haver estudiat Català. Cobra 3.000 euros al mes, però explica que aquest sou, a Finlàndia, és l’equivalent al d’un professor de Secundària d’aquí.

Un altre cas d’èxit laboral és el d’Ivan Solivellas, que des del 2018 té una beca de tres anys ben dotada per la Generalitat de Catalunya com a investigador en formació en el Grau de Traducció i Interpretació . També treballa com a corrector. Actualment fa l’estada del doctorat a Portugal. Està contentíssim amb les oportunitats laborals que li ha obert estudiar català i lamenta la caiguda de matriculats de la carrera. “Per desgràcia, com que no vivim una situació de país normal a l’estat espanyol, tot el que sigui estudiar gallec, basc o català té una marca política que posen alguns nacionalistes espanyols que acusen els altres de nacionalistes”, afirma. I afegeix: “Les coses no haurien de ser així, ni ho són. A la meva promoció, per exemple, hi havia el batle d’Alaró, Llorenç Perelló, que és del PP”.

Elisabet Gayà, professora de Secundària que enguany ha aconseguit la plaça, també es declara satisfeta amb la tria. Abans d’aprovar les oposicions va fer feina a diferents instituts, i no sempre li ha estat fàcil. “Depèn molt del lloc. He fet feina a Calvià, on en general els alumnes tenen més catalanofòbia. A Inca no m’ho he trobat. A Palma, sí, però poc”, explica. Amb tot, Gayà li treu ferro: “He tingut alumnes que s’han negat a parlar en català a l’assignatura però també es neguen a fer els exercicis de matemàtiques. Són adolescents”, diu.

El cap d’estudis de Filologia Catalana de la UIB, Lluís Barceló, remarca que cada vegada els graduats tenen més possibilitats laborals. “Tradicionalment la gent pensa que seran mestres. Ara tenim graduats que fan feina corregint pàgines web o traduint textos i també n’hi ha que fan feina en el món cultural, a cases museu, editorials, llibreries”, explica. Troba “una ironia” que “uns estudis amb tanta sortida ara mateix tinguin tan poca demanda”. Barceló explica que, en la situació actual, “en algun moment les places de professor les hauran de cobrir graduats d’Història amb un certificat de català”. Ho lamenta perquè admet que el més “desitjable” seria que fossin de Filologia. Ara mateix hi ha tres vacants a Eivissa i una a Formentera. La Conselleria informa que s’estan cercant interins afins per cobrir-les.

El cap d’estudis comenta que l’any passat hi havia 17 alumnes de Filologia Catalana a la UIB i que fou a partir del 2014 que hi va haver una baixada forta en la matriculació. Fa una dècada s’hi matriculaven entre 30 i 40 alumnes cada any. Diu que hi ha diversos factors que es conjuguen per “anar amagrint” la xifra d’estudiants. D’entrada, l’alt grau d’abandó escolar prematur que hi ha a les Illes. A més, diu, molts estudiants de les Illes que no són Mallorca, si s’han de desplaçar per anar a la universitat, van a Barcelona. També destaca la manca de promoció de les humanitats.

Barceló contrasta la davallada d’alumnes de Filologia Catalana a la UIB amb els casos del País Valencià i de Catalunya. “Allà han vist que sí que és una bona sortida, el grau de Filologia Catalana”, assenyala. Xavier Vila, professor de la Universitat de Barcelona, diu que ja fa quatre anys que o augmenten les matriculacions o es mantenen. Enguany són una setantena. Jesús Jiménez, de la Universitat de València, explica que els dos últims anys han registrat una remuntada. Enguany en tenen 67, i l’any passat eren 66. “L’oferta inicial és de 70 places, de manera que suposa, aproximadament, cobrir-les totes”, destaca satisfet. A Alacant les xifres també són positives: “Hem arribat a 54 matriculats, quan fa cinc cursos n’havíem arribat a tenir només 9”, recorda Marinela Garcia. Tant a Catalunya com al País Valencià fa un parell d’anys varen iniciar una campanya per promoure la carrera.

PRIMER CURS D’EXPERT UNIVERSITARI

EN DINAMITZACIÓ LINGÜÍSTICA

Per primera vegada, la Universitat de les Illes Balears ofereix enguany el curs d’Expert Universitari en Dinamització Lingüítica. Aquesta formació es fonamenta principalment en les àrees de la lingüística i la filologia, en particular de la catalana, però també inclou aportacions d’altres àrees, com ara la psicologia o la pedagogia. La dinamització lingüística promou hàbits, preferències, motivacions, actituds i usos, emmarcats en el procés de normalització de la llengua catalana, que s’impulsa des d’institucions públiques i institucions no governamentals. La matrícula es pot fer fins dia 15 de setembre i el preu d’inscripció és de 900 euros, gràcies al cofinançament de la Direcció General de Política Lingüística. De moment hi ha 14 alumnes matriculats, i el màxim previst són 25.

ORGULLÓS D’HAVER ESTUDIAT FILOLOGIA MALGRAT QUE ÉS BATLE DEL PP

Llorenç Perelló, actual batle d’Alaró pel PP, va estudiar Filologia Catalana a la UIB, i n’està orgullós. “De la promoció de l’any 2011 al 2015 en vàrem sortir uns 35 alumnes. Era molt més que dues promocions enrere. Em consta que havien estat menys de 20”. Considera que les carreres estan marcades per concepcions predeterminades. “La gent pensa que si estudies Dret, ets un senyoret, si estudies Filosofia, un rastaflauta i si fas Català ets un independentista. Són estereotips, però dins hi ha un poc de tot”. Perelló assegura que al PP mai no li han fet cap comentari negatiu sobre els seus estudis i recorda que no és l’únic membre del partit que ha fet aquesta carrera: Antoni Vera, que va ser director general durant el govern de José Ramón Bauzá, també la va cursar. Tot i les envestides del seu partit en contra de la normalització del català, sobretot en l’etapa Bauzá, Perelló reivindica que el PP ha defensat el català. Diu “que qui va crear l’Estatut” és el seu partit i que “la posició de Canyellas és la que ha de predominar”.