Filologia Catalana, contra la distinció de gènere a les paperetes

PalmaEl Govern va donar a conèixer el 22 de març que les paperetes electorals per a la cita amb les urnes del 26 de maig diferenciaran entre els gèneres masculí i femení, i ara el Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears vol formalitzar una queixa per la decisió. “La nostra sensació és que no se’ns té en compte”, afirma el seu cap, Jaume Guiscafrè. Segons l’Estatut d’Autonomia, aquest departament és l’òrgan consultor de l’Executiu en matèria lingüística.

El document que es prepara serà una declaració sobre el gènere gramatical. El departament l’està ultimant en coordinació amb el departament jurídic i el farà arribar al Govern balear a través del rector de la Universitat, Llorenç Huguet.

Malgrat que encara no coneix el contingut de la queixa de la UIB, la Conselleria de Presidència ja ha aclarit que es tracta d’una “decisió política” i que “té el vistiplau de l’assessoria lingüística del Govern i del Consell Consultiu”.

Al departament expliquen que el llenguatge denominat inclusiu i no sexista, que parteix de la base “encomiable” de reflectir la igualtat entre els homes i les dones, s’està formulant des d’una manca de coneixement de l’estructura lingüística i es basa “en nocions científiques falses”.

Els experts de la UIB, com també l’Acadèmia de la Llengua i l’Institut d’Estudis Catalans, aclareixen sovint allò que dicta la ciència lingüística sobre el gènere gramatical de la llengua catalana i de les altres llengües romàniques. Aquestes tenen un sistema gramatical en què un dels dos gèneres -en aquest cas, el masculí- funciona regularment com a gènere no marcat pel que fa al sexe, i el gènere femení marca només el sexe femení. “L’estructura és la que és”, aclareix Jaume Guiscafrè. “I, si no, què passa amb les llengües que tenen tres gèneres com l’alemany o les que gairebé no els distingeixen com l’anglès?”, demana. La ciència diu que sempre que un text es refereixi a una persona concreta cal usar el gènere corresponent al sexe d’aquesta persona, si el mot té flexió de gènere.

Les fonts de la Conselleria de Presidència consultades al·leguen que modificar gramaticalment les paperetes per decret “és una decisió del Govern”, de caràcter “simbòlic”. També defensen que, en qualsevol cas, el llenguatge emprat “no dificulta la comprensió”. El Govern diu que en aquesta ocasió s’han utilitzat “altres criteris” per tal de “donar una solució que representi la visibilització de la dona (en el llenguatge)”.

Guiscafrè assegura que “ja fa uns anys que hi ha aquesta tendència, una realitat a la qual s’han abonat els polítics i molts mitjans de comunicació”, però que no respecta la ciència en absolut. La UIB defensa que l’existència i l’ús de les formes no marcades no es poden considerar llenguatge sexista o discriminatori, i considera que les construccions que introdueixen la segregació de gèneres en el discurs -com és el cas de les paperetes electorals- “atempten contra el bon ús de la llengua”.

La Comissió Tècnica d’Assessorament Lingüístic (CTAL), de què formen part tots els lingüistes del departament, en va deixar constància per escrit en un document elaborat el 2009 i que es va ratificar per darrera vegada el mes d’abril de l’any passat.

Decret 22/2019

Els mitjans materials que s’han d’utilitzar en les eleccions al Parlament i als consells insulars de Mallorca, d’Eivissa i de Menorca estaven regulats en el Decret 10/2015 de 13 de març.

En la memòria justificativa del Govern per modificar aquest decret s’exposa que “la Conselleria de Presidència, competent en matèria de processos electorals, considera necessari fer diverses modificacions del decret esmentat amb l’objectiu d’adaptar els models documentals per millorar-ne la redacció i eliminar-ne el llenguatge sexista (...) establint mesures de foment de la igualtat de gènere”. L’avantprojecte va necessitar un Informe d’Impacte de Gènere elaborat per l’Institut Balear de la Dona i es va lliurar a les secretaries generals de totes les conselleries per si convenia fer-hi aportacions. També es facilità a la Delegació del govern a les Illes Balears; els consells insulars; la FELIB, com a organització representativa de tots els ajuntaments; la Delegació Provincial de l’Oficina del Cens Electoral i la Junta Electoral de les Illes Balears, però no al Departament de Filologia Catalana de la UIB.