Filosofia, en català! (II)

La insistència en les dificultats de fer filosofia en català no té com a finalitat provocar impotència o inacció ni tampoc desànim, sinó que, precisament, cerca motivar una reacció i pensar en la creació de possibles estratègies que permetin sortir d’aquest estat de marginalitat i, a vegades, d’automarginació. I per això, cal saber quin és el panorama editorial, com ha anat evolucionant i quines obres i autors formen part de l’univers filosòfic en català, encara que som conscient que l’anàlisi sobre l’estat de salut del pensament s’hauria de fer més extensiva i valorar altres paràmetres com el nombre de tesis i treballs de grau i recerca de filosofia redactats en català, les referències bibliogràfiques, el nombre de professors de filosofia que imparteixen les classes habitualment en català i altres dades quantitatives com el nombre de conferències pronunciades, a més d’aspectes qualitatius com les motivacions que han duit alguns filòsofs catalans a renunciar voluntàriament a publicar els seus llibres en català. Però no és el lloc de fer un estudi tan ampli i detallat, ja que això pertoca a investigadors i especialistes. El que sí que faré és abordar amb vocació bibliòfila algunes iniciatives editorials amb la convicció que la normalització cultural requereix posar a l’abast de la ciutadania un ampli ventall d’obres de filosofia per a tots els públics.

Fundació Bernat Metge

D’entrada, cal esmentar la col·lecció de filosofia en català més degana, la ‘Bernat Metge’, amb més de 430 volums dels clàssics grecs i llatins, encara que són edicions elitistes, dirigides a lectors iniciats que aprecien edicions bilingües (grec o llatí i català) molt acurades. Els llibres més antics de la col·lecció daten de l’any 1923 i són el primer volum dels Discursos de Ciceró, traduït per Llorenç Riber, juntament amb les Vides d’homes il·lustres de Corneli Nepos. D’altra banda, el llibre de filosofia publicat més recentment és del 2024 i es correspon amb el volum tercer dels Escrits d’ètica pràctica de Plutarc. Tots els llibres de la col·lecció tenen un estudi introductori i un extens aparell de notes. No tots els volums publicats són de filòsofs, ja que també hi ha textos de poetes, historiadors, comediògrafs i tràgics com Ovidi, Homer, Virgili, Tucídides, Catul, Sòfocles i Eurípides. La iniciativa de la Fundació Bernat Metge és admirable i té el mèrit d’haver superat moltes adversitats, entre les quals la Guerra Civil i la repressió franquista. Del 2019 ençà, la Fundació Bernat Metge, a més de continuar amb l’edició de nous volums de la col·lecció principal, ha promogut una nova col·lecció, ‘Bernat Metge Essencial’, amb reedicions de títols ja publicats, igualment bilingües, però en un format més econòmic que han incorporat epígrafs que en faciliten la lectura i redueixen el nombre i l’extensió de les notes a peu de pàgina, i que estan pensats per al públic en general i sobretot per als joves estudiants d’Educació Secundària i Batxillerat. Aquesta vocació didàctica es veu confirmada amb la publicació d’una guia de lectura de l’Odissea d’Homer destinada al professorat. Dels 24 títols publicats avui dia, 8 són de filosofia, que es corresponen a obres de Plató, Aristòtil, Ciceró i Sèneca.

La desapareguda editorial Laia va fer en el seu moment una tasca ingent de recuperació de la filosofia en català després del parèntesi obligat per la dictadura franquista. El 1981 va impulsar ‘Textos filosòfics’, la col·lecció més important de filosofia en català que es va estrenar amb la publicació de La genealogia de la moral de Nietzsche. Aquest mateix any es varen publicar quatre títols més: Els diàlegs Apologia de Sòcrates. Critó. Eutifró. Protàgores de Plató reunits en un sol volum, el Tractatus logico-philosophicus de Wittgenstein, la Psicologia d’Aristòtil i el Breviloqui sobre el principat tirànic d’Ockham. Durant aquesta primera etapa es varen publicar 54 títols. A partir de 1990 Edicions 62 n’adquireix els drets. El primer llibre d’aquesta nova etapa és un sol volum que recull els diàlegs platònics del Parmènides i Teetet. L’any següent es publiquen llibres de Tomàs d’Aquino, Marx, Bergson, Averrois i Spinoza. El pla d’edició inicial de 1981 havia programat la publicació de 150 títols. El balanç final és de 97 llibres publicats de 75 autors diferents i totes les èpoques. El pla d’edició es va seguir escrupolosament, amb una excepció, els Assaigs filosòfics (1993) de Habermas varen substituir Minima moralia d’Adorno. L’últim llibre publicat va ser Escrits metapsicològics de Freud l’any 2006. La col·lecció va ser dirigida successivament per primeres figures de la filosofia catalana, com Josep Maria Calsamiglia, Pere Lluís Font i Josep Ramoneda. La col·lecció estava patrocinada per la Fundació Jaume Bofill. Alguns títols han estat reeditats per altres editorials, però la majoria es troben exhaurits i únicament es poden trobar a llibreries de vell.

Durant l’època d’Oriol Bohigas al capdavant d’Edicions 62 es va posar en marxa un segon projecte filosòfic igualment ambiciós, la col·lecció ‘Clàssics del pensament modern’, que del 1982 ençà va produir més de 40 títols, la meitat dels quals estan avui descatalogats. Pel que fa a la resta, encara es poden adquirir alguns exemplars a la llibreria de la Diputació de Barcelona. La col·lecció oferia els sis volums d’El capital de Marx, llibres d’economia política, filosofia del dret, psicoanàlisi, autors il·lustrats i autors més contemporanis com Wittgenstein, Ayer, Bloch, Horckheimer i Habermas.

Una vegada Edicions 62 va quedar integrada i absorbida dins el conglomerat empresarial de Planeta, ha deixat d’apostar de manera decidida per la filosofia en català. En el seu catàleg els llibres de filosofia són molt escassos i es concentren a la col·lecció ‘La Butxaca’, on es troben obres dels filòsofs catalans Francesc Torralba, Norbert Bilbeny, Ferran Sáez i Josep Ramon Casafont. És un fet remarcable que té en catàleg la primera edició en català del llibre més reconegut d’Emil Cioran, De l’inconvenient d’haver nascut (2019), a més de la traducció al català d’Ètica per al meu fill (2007) de Fernando Savater. També té traduïts dos diàlegs platònics, dues obres de Descartes, Història i política de Kant i les Introduccions a la doctrina de la ciència (2005) de Fichte, i les principals obres literàries de Camus. Dins el seu segell Proa, una editorial independent fins que va ser absorbida l’any 2007, ha reeditat el conjunt dels Assaigs (2022) de Montaigne. Molt recentment, el 2023, ha iniciat una col·lecció de filosofia anomenada ‘La Blanca’, amb traduccions al català d’obres de referència, com La condició humana d’Arendt i L’home a la recerca de sentit de Frankl, els assaigs d’autors d’avui com Per què pensar?, un recull col·lectiu d’articles escrits per Fina Birulés, Jaume Casals, Raül Garrigasait, Marta Jorba, Josep Ramoneda i Xita Rubert, a més de La nostàlgia de Barbara Cassin i el llibre Un nou canvi estructural en l’esfera pública i la política deliberativa de Habermas.

El Grup Planeta

El Grup Planeta, propietari dels drets dels ‘Textos filosòfics’ i dels ‘Clàssics del pensament modern’, ja fa temps que va decidir no reeditar cap de les dues col·leccions i guardar-les dins un calaix. L’única explicació plausible que justifica la seva decisió no sembla econòmica, sinó ideològica, ja que aquest grup empresarial no només no està disposat a reeditar els títols, sinó que posa tota mena de traves i condicions inacceptables a aquelles editorials que s’han interessat en la compra dels drets d’algunes obres que estan en el seu poder.