Filosofia, en català! (IV)

Una de les iniciatives més singulars amb gran empenta i una quantitat molt significativa de novetats filosòfiques anuals (denou, el 2024) és Edicions Enoanda, un projecte editorial personal únic especialitzat en filosofia en català dirigit apassionadament pel misser Harold Roig, que a més signa una gran part de les traduccions de les obres que publica. L’editorial va començar publicant manuals de filosofia grega antiga i progressivament ha anat ampliant la temàtica fins a abastar autors de filosofia moderna i contemporània. El catàleg d’Enoanda està integrat per quatre col·leccions. La col·lecció ‘Episteme’, formada per traduccions d’estudis clàssics sobre filosofia antiga de John Burnet, Enrico Berti o Giovanni Cesca; ‘Philosophoumena’ dona veu a autors actuals catalans i estrangers, com Júlia Torres, Margarita Boladeras, Carme Porta, Lluís Montull, Ramon Alcoberro, Joan Cuscó, Oriol Farrés, Salvador López Arnal, Francesc Morató i Luca Grecchi, Arianna Fermani i Mark Alizart, entre d’altres; ‘Phronesis’, llibres sobre filosofia grega assequibles per a un públic profà, amb estudis introductoris sobre els filòsofs antics, els presocràtics, els cínics, Plató, Plotí o la visió sobre la vida i l’envelliment dels filòsofs grecs; i finalment, ‘Cogito’ ofereix monografies sobre filòsofs moderns, de Leibniz a Schopenhauer. L’editorial disposa d’assessoraments puntuals, però no disposa encara d’un consell editorial que estableixi unes directrius que determinin un ordre d’edició. Actualment, la línia editorial consisteix a publicar obres lliures de drets d’autor i fer tirades curtes que es puguin ampliar en funció de la demanda. El passat mes de novembre l’editorial i les seves novetats es varen presentar en societat a la llibreria Drac Màgic de Palma en un acte organitzat per l’Associació filosòfica de les Illes Balears.

Crear identitat cultural

Una altra de les editorials catalanes més dinàmiques és Tigre de Paper, fundada el 2011 amb l’esperit de contribuir al desenvolupament del pensament crític i la transformació social i crear identitat cultural a través de l’ús de la llengua catalana. Ja ha arribat a editar més de 100 obres, distribuïdes en tres col·leccions. La majoria dels títols relacionats amb la filosofia pertanyen a la col·lecció d’assaig i es poden agrupar en quatre línies de pensament: el marxisme, l’anarquisme, el feminisme i l’anticapitalisme. De Marx i Engels s’han publicat els sis volums d’El capital (2018) i el Manifest comunista (2020), de Marx en solitari, els Manuscrits economicofilosòfics (2023). Dins l’òrbita marxista, s’han publicat els estudis de Marcello Musto sobre Marx, el llibre Qui vol el fi, vol els mitjans (2019), de Gramsci i Tot el poder per als soviets! (2024), de Lenin. Entre el marxisme i l’anarquisme, Els soviets (2017), d’Andreu Nin. El pensament feminista està ben representat pels llibres d’Angela Davis, Bell Hooks, Silvia Federici, Selma James i Maria Rodó Zárate. L’esperit anticapitalista està present, per exemple, en els llibres de David Harvey, Emília Olivé i Nancy Fraser.

Manifest Llibres és una editorial catalana novella, fundada el 2023, que segueix una línia feminista, marxista i anarquista i de pensament crític molt marcada i semblant a la iniciada per Tigre de Paper, amb qui comparteix un dels cofundadors, Simón Váquez. El seu catàleg íntegrament en català inclou obres de Morgane Merteuil, Esther Ortega i de les històriques teòriques i activistes feministes de la talla d’Audre Lorde, bell hooks, Monique Wittig, Françoise d’Eaubonne, Emma Goldman, Aleksandra Kol·lontai i Teresa Claramunt. També ha editat clàssics marxistes com Lenin i Gramsci, i els llibres Alternatives a la presó? (2023), de Foucault i El desig postcapistalista (2024) i l’antologia del bloc K-Punk de Mark Fisher Contra el realisme capitalista, comunisme àcid (2023).

Entre les editorials catalanes petites destaca Edicions del Reremús, una editorial saltenca, oberta a tots els gèneres, però que presta una atenció especial a la filosofia en català amb la col·lecció ‘Passatges’, dedicada a Walter Benjamin amb títols com Walter Benjamin i la tempesta del progrés (2023), Paul Celan i Walter Benjamin (2022), La meva travessia dels Pirineus (2021) narrada per Lisa Fittko, i dues obres originals de Benjamin, Art i literatura de masses (2020) i Sonets (2024). Dins la col·lecció ‘Sensibilitas’ ha editat llibres de filosofia rars i curiosos, com Sobre els extraterrestres (2020), de Kant; Crates i Hipàrquia (2021), de Júlia Torres i Ramon Alcoberro, i Dalí-Nietzsche (2022), de l’investigador Pau Guinart. La filosofia de l’editorial es resumeix amb una dita de Ciceró que diu “una llar sense llibres és com un cos sense ànima”. Els lectors interessats a completar la lectura de les obres de Walter Benjamin en català han de recórrer a l’editorial Flaneur, on en trobaran algunes de les obres essencials, com Carrer de sentit únic (2023), Sobre el concepte d’història (2019), Kafka (2022), a més de dues aproximacions a la seva figura, la primera a càrrec d’Arendt, titulada directament Walter Benjamin 1892-1940 (2024), i una segona de Michael Löwy que es titula Walter Benjamin. Avís d’incendi (2020).

Professionals de la filosofia

Hi ha importants projectes editorials que neixen d’iniciatives personals de professionals de la filosofia. Un bon exemple és la col·lecció ‘Pensament Polític Postfundacional’, impulsada i dirigida per Laura Llevadot, professora de Filosofia Contemporània de la Universitat de Barcelona. El projecte va trobar acollida el 2018 a l’editorial Gedisa que va anar publicant la col·lecció fins a completar el 2023 els 14 llibres prevists, signats per professors i investigadors especialitzats en el pensament polític d’un autor contemporani, la majoria dels quals són fills del Maig del 68 i del qüestionament de les grans narratives que havien orientat les accions polítiques. Així, Edgar Straehle signa l’estudi sobre Claude Lefort; Josep Monserrat, sobre Hobbes; Fina Birulés estudia Arendt; Gerard Vilar, Lyotard; Laura Llevadot, Derrida; Ester Jordana, Foucault; Juan Evaristo Valls, Agamben; Antonio Gómez, Ernesto Laclau i Chantal Mouffe; Xavier Bassas, Rancière; Martha Palacio Avendaño, Gloria Anzaldúa, i Jordi Riba estudia Badiou i també Abensour. Tots els autors estudiats, excepte Hobbes, són postfundacionals en el sentit que el seu projecte filosòfic no cerca establir els fonaments de la política i que entenen la política més enllà de les ideologies i el marxisme. Com a dada significativa s’ha de dir que la col·lecció va aparèixer primer en català i després en castellà. El projecte editorial acaba el 2023 amb l’edició dels dos darrers títols únicament en castellà, un dedicat a Fisher i l’altre a Philippe Lacoue-Labarthe i Jean-Luc Nancy, per part de professors de la Universitat Complutense de Madrid. Lamentablement, l’editorial Gedisa després de més de quaranta anys ha suspès la seva activitat i no és probable que es tradueixin al català. Gedisa i el seu fons editorial han estat absorbits per Herder. Aquesta iniciativa editorial ha representat un singular model de col·laboració entre el món editorial privat i el món universitari i hauria d’imitar-se i fer-se extensiu. D’altra banda, el tancament de Gedisa suposa la confirmació d’una evidència, que el mercat editorial és complex i s’està concentrant cada vegada més en grans grups editorials i que és difícil sostenir projectes editorials independents llargs i ambiciosos.