Filosofia, en català! (VII)

PalmaEnsiola, un petit segell editorial resistent al corrent de concentració en grans grups editorials, ha traduït les Memòries (2005), de Voltaire, i ha publicat una selecció de més de 700 cites, el Diccionari Montaigne (2021), a cura d’Ignasi Aragay. Té en catàleg dos llibres de Ramon Llull: Contes i exemples (2015) i Vida coetània (2004), i dos assaigs del filòsof transcendentalista nord-americà R.W. Emerson: La confiança en un mateix. El poeta (2019), i les Màximes (2008), de la Rochefoucauld.

Galaxia Gutenberg publica anualment unes 75 novetats anuals, una desena de les quals són de narrativa i assaig en català. Dins la col·lecció d’assaig, té obres dels filòsofs catalans Marina Garcés i Eugenio Trías. De Garcés ha publicat Males companyies (2022), Escola d’aprenents (2020) i Ciutat princesa (2018). De Trías, La Catalunya ciutat (2020). Convé citar també els llibres de Jordi Llovet, de formació filològica, però amb una gran implicació en la divulgació de la filosofia com a traductor i fundador del Col·legi de Filosofia de Barcelona. De Llovet s’han publicat els següents llibres: Els mestres (2020), Brins de literatura universal (2012) i Adéu a la Universitat (2011). El catàleg també inclou Walter Benjamin (2016), l’estudi del filòsof Lluís Montull sobre la concepció de la violència política a Benjamin i el llibre divulgatiu Una petita història de la Filosofia (2022), de Nigel Warburton. És convenient recordar que totes aquestes obres es publicaren simultàniament en castellà.

Resistència al present

L’editorial Pasta de dibuix, nascuda en un context complicat de confinament i pandèmia, sota la motivació i el desig deleuzià d’apostar per la creació i la resistència al present, ha contribuït a incrementar els títols de filosofia en català amb la col·lecció ‘Sempres’, que ofereix obres amb conceptes que “participen d’una eternitat” i aspiren a ser clàssics. Concretament, ha posat en el mercat tres obres de referència del pensament contemporani: Homo Sacer (2022), de Giorgio Agamben, una de les poques traduccions d’aquest autor al català; La filosofia com a manera de viure (2022), un recull de converses sobre la vellesa amb Pierre Hadot, i Què és la filosofia? (2021), escrit a dues mans entre Gilles Deleuze i Félix Guattari. Dins una segona col·lecció, ‘Exceptes’, també hi ha un títol del filòsof Jacob von Uexküll, precursor de l’etologia, Passeig pels entorns dels animals i els humans (2023). Vist amb perspectiva, es tracta d’un projecte editorial molt personal, en què l’editor Iñaki Martínez Ortigosa ha donat sortida a algunes traduccions fetes per ell mateix, i que sembla estar aturat, ja que no publica res des de mitjans de 2023.

‘Proteus’ és un altre projecte editorial fallit que convé recuperar perquè abans de desaparèixer ens ha llegat una herència filosòfica molt notable. Proteus va vertebrar el projecte editorial entorn de la disciplina de l’ètica i la temàtica dels valors que promouen una ciutadania responsable. La seva activitat, desenvolupada entre 2008 i 2014, ha donat com a resultat un fons format per obres tan rellevants com l’assaig sobre el poder Cal defensar la societat (2013), de Foucault; la conferència sobre el just i l’injust de Jean-Luc Nancy, Just impossible (2010); En què crec jo? (2011), de Bertrand Russell; Tres discursos en ocasions suposades (2011), de Kierkegaard; els textos morals de Descartes, Llibertat i generositat (2010); De la dignitat de l’home. Faula de l’home (2008), de Pico Della Mirandola; i les antologies La saviesa de l’esclau (2010), d’Epíctet, i Ètica (2008), d’Epicur. I ha permès donar a conèixer també textos de filòsofs catalans: El valor de l’esforç (2012), de Gregorio Luri; No passeu de llarg (2011), de Francesc Torralba, i Heu dit austeritat? (2012), de Jordi Pigem. A més de Què és l’ètica aplicada (2009), de la filòsofa i política italiana Michela Marzano. Proteus deixa un catàleg del qual cap altra editorial s’ha volgut fer càrrec. De manera que les vies d’accés a aquests títols passen per la seva adquisició a través de llibreries de segona mà o trobar-los en estoc.

Marbot és una altra editorial inactiva, de la qual convindria recuperar els següents textos filosòfics en català: Temor i tremolor (2012), de Kierkegaard; Discurs de metafísica. Monadologia (2018), de Leibniz, i l’Ètica (2013), de Spinoza.

L’editorial Quaderns Crema no té la filosofia com a tema principal, perquè s’ha especialitzat en altres gèneres, però s’ha desviat puntualment de les seves línies mestres ficcionals per encabir-hi els assaigs filosòfics de Josep Maria Esquirol: L’escola de l’ànima (2024), Humà, més humà (2021), La penúltima bondat (2018) i La resistència íntima (2015). Un altre assaig inclòs dins el catàleg és La visió artística i religiosa de Gaudí (1996), de Francesc Pujols. I ja en la línia més literària i poètica ha publicat poesies i articles del mateix autor, els Dietaris (2012), de Joan Estelrich; Fragments (1997), de Novalis; els Principis per a la consecució poètica (2014), de Hölderlin, a més de volums amb les seves poesies: els Himnes (1981), La mort d’Empèdocles (1993), L’arxipelag. Elegies (1999) i els Poemes de l’entenebriment (1996), i també obres poètiques i narratives de ficció de Rafael Argullol. En el fons editorial figuren les traduccions de dos dels textos filosòfics més literaris de Nietzsche: Així parlà Zaratustra (1999) i les Poesies (1999), que avui estan exhaurits. Dins el conjunt editorial, representen una raresa l’estudi sobre l’art lul·lià a càrrec de Josep Maria Ruiz, el Diàleg contra els lul·listes (2002), un pamflet condemnatori per heretgia dirigit contra Llull i els seus acòlits, escrit pel teòleg i inquisidor Nicolau Eimeric, l’assaig-manifest La utilitat de l’inútil (2013), Clàssics per a la vida (2017) i Els homes no són illes (2022), de Nuccio Ordine; Dues cartes (2007), de Jacques Maritain; la introducció a Montaigne de Jordi Bayod; el Parmènides (2014), de Heidegger, i La servitud voluntària (2001), de la Boétie.

L’herència de l’Editorial Moll

Amb seu a Mallorca, la Nova Editorial Moll, hereva de l’extinta editorial Moll, ha conservat el seu catàleg, la qual cosa ha permès posar a l’abast dels lectors les traduccions al català d’Elisabet Abeyà de les versions angleses de Joan Mascaró dels principals textos sagrats del budisme i l’hinduisme: el Bhagavad Gita, Els Upanishads i El Dhammapada, a més de Llànties de foc (1986), l’aplec que l’erudit margalidà va fer dels textos místics orientals i occidentals, i el text pòstum La creació de la fe (1993), on reflecteix el seu sincretisme, i també la seva correspondència en dos volums. Afortunadament, està disponible la Història del pensament a Mallorca (1985/1995), en dos volums, de Sebastià Trias Mercant, una obra que ajuda a visualitzar la tradició filosòfica mallorquina des del segle XIII fins al segle XX, començant per Ramon Llull. L’univers lul·lià està representat per El microcosmos lul·lià (2006), de Robert Pring-Mill, que aporta algunes claus introductòries al pensament de Llull, i una altra, d’Armand Llinarès, gens acadèmica. Elies Rogent i Estanislau Duran ofereixen una bibliografia completa d’obres lul·lianes des del segle XV fins a mitjan segle XIX, i finalment, una antologia d’obres de Llull en dos volums seleccionades per Anthony Bonner que inclouen l’art demostrativa i l’art breu i les seves aplicacions a la ciència, la mística, la literatura i l’apologètica. L’editorial ens ha sorprès gratament amb la publicació recent d’El Panòptic (2023), de Bentham.