Filosofia, en català! (VIII)

Dins l’àmbit illenc s’ha de mencionar i reconèixer la ingent i meritòria tasca editorial de Lleonard Muntaner, un projecte independent fundat l’any 1994 que inicialment estava centrat en l’edició de llibres de temàtica històrica i especialment d’història local i jueva, i que progressivament s’ha obert a altres temàtiques i branques de coneixement. Amb l’entrada de Maria Muntaner s’ha reforçat la línia de traduccions al català d’autors d’arreu del món i ampliat el catàleg amb nous gèneres i temàtiques, sense descuidar els assaigs filosòfics en català i posant a l’abast Desobediència civil (2022) i Participar del món (2020), d’Arendt; L’experiència de la malaltia (2019) i El goig de creure (2022), de Gabriel Amengual, i Estimar i cuidar (2023), de Marc Mercadé. També ha editat literatura filosòfica: Cartes a un amic alemany (2019) i El revers i l’anvers (2021), de Camus, i Infància a Berlín cap al 1900 (2013), de Benjamin. Dins la col·lecció ‘Trafalempa’ es troben Contra el fet de menjar carn (2010), de Plutarc, Escrits berlinesos sobre religió (2011), de Hegel i L’ànima romàntica (2009), de Mateu Cabot. La col·lecció ‘Traus’ també recull obres de filòsofes, com les Converses amb Hannah Arendt (2006), amb una introducció al seu pensament a cura de Xavier Antich, i Carrer Ordener, carrer Labat (2005), de Sarah Kofman; Tres assaigs sobre Sartre i una conferència de més (2008), de Mercè Rius; La llengua m’és l’únic refugi (2009), d’Hélène Cixous, i De la Ilíada (2012), de Raquel Bespaloff. L’editorial ha recuperat la figura de Joan Estelrich, assagista i director de la Fundació Bernat Metge entre 1923 i 1958 i traductor d’alguns volums de la col·lecció dels clàssics, a través de l’estudi La mirada internacional de Joan Estelrich (2024), d’Ivan Lo Giudice. L’editorial també acull l’exercici reivindicatiu i integrador d’autors marginals que han cultivat la literatura i la filosofia dins la globalitat de la cultura catalana fet per Adrià Chavarria a La segona tradició. Estudis de literatura i filosofia (2013). Qui us escriu ha comptat amb el suport i la confiança d’aquesta editorial mallorquina per publicar les seves obres L’alteritat en el diàleg (2018) i A l’ombra de la filosofia (2023).

Pensament en català

L’aportació de l’editorial pollencina El Gall Editor al pensament en català és més limitada, però així mateix mereixen mencionar-se un parell de títols: el Llibre d’Amic e Amat (2004), de Ramon Llull i el Llibre del Dao i la virtut (2007), de Laozi i, dins el vessant filosòfic més literari trobam les reflexions poètiques de Xisca Homar titulades Aigua d’alta mar (2017), i Agre (2022), de Gerard Cisneros, un joc poètic que explora a través del llenguatge el que es pot dir i de quina manera dir-ho. Per últim, el gènere de narrativa filosòfica està representat per les Històries falses (2015), de Gonçalo Tavares.

També amb seu a Mallorca, Documenta Balear ha fet les seves aportacions a la divulgació de la filosofia en català, tot i estar més orientada a llibres d’història i cultura popular. Un dels mèrits filosòfics és haver publicat gairebé l’obra sencera del filòsof valldemossí, Sebastià Trias Mercant, integrada per El pensament a les Balears durant els segles XIX i XX (2000), El crèdit del discurs filosòfic (2007) i L’antropologia cultural a les Balears (segles XIX-XX) (2008). Altres títols de filosofia interessants són els dos llibres publicats per Elisa Rosselló, titulats Ètica per a adolescents de totes les edats (2009) i Les dones i Mallorca (2022). La filosofia en català està també representada pels llibres El pensament català (2011), de Xavier Fossas i Jordi Puigdomènech, una aproximació al pensament filosòfic català, i Albert Camus i les Balears (2014), una obra col·lectiva que ens aproxima als orígens menorquins de Camus, a més d’un estudi de Jordi Puigdomènech sobre Llull titulat Ramon Llull: passió i reflexió (2016) i dos llibres del filòsof i historiador romà Plutarc: L’eròtic (2024) i Vides paral·leles (2021).

Entre les nombroses col·leccions rares i singulars promogudes per l’editor José J. de Olañeta, resident a Mallorca, crida l’atenció la col·lecció eclèctica ‘Els petits llibres de la saviesa’, amb més de 150 títols publicats en petit format (en la versió castellana són més de 230), que reuneix temàtiques molt amples, però amb una notable representació de llibres de caràcter místic i espiritual. Una selecció dels llibres més filosòfics de la col·lecció hauria d’incloure els següents títols: l’antologia Dones místiques (Època medieval) (1995), a cura de Thierry Gosset; Meditació (1996), de Rinpoché; Pensaments (1996), de Râmdâs; Tao Te King (1997), de Lao Tse; El llegat espiritual de l’indi americà (1997), de Brown; Zen i Vedanta (1997), d’Arnaud Desjardins i Breu tractat de l’emoció (1997), de Denise Desjardins; Saviesa africana (1998), de Mariama Hima; Els beneficis de l’altruisme (1998), del Dalai Lama; Zen ara (1998), de Joko Beck; Camí de vida (1999), de Dürckheim; Passejades (1999), de Thoreau; Un manual de vida (2001), d’Epictet; El càntic de les criatures (2002), de Francesc d’Asís; Meditacions de viatge (2003), El joc de les màscares (2018), i La transfiguració de l’home (2020), de Frithjof Schuon; i El Dharma és el confinament (2020), de Josep Manuel Sosen.

Universitats catalanes

El repàs pels llibres de filosofia en català seria incomplet sense una revisió de la tasca dels serveis de publicacions de les universitats catalanes. S’ha de valorar l’activitat de la Universitat de Girona (UdG) per ser capdavantera en edicions de filosofia en català, amb el suport històric donat al projecte editorial de Papers amb Accent i Edicions de la Ela Geminada. A més, la UdG té una editorial pròpia, Documenta Universitària, fundada el 2003 pel filòsof Terricabres, que acull les publicacions de la Càtedra Ferrater Mora, una prestigiosa institució filosòfica dirigida des de 2014 per Joan Vergés, professor de filosofia moral de l’esmentada universitat. La Càtedra publica amb Documenta la col·lecció ‘Noms de la filosofia catalana’, integrada per 21 títols, entre els quals es troben els estudis sobre Jaume Serra Hunter, Joan Roura-Parella, José Maria Valverde, Pere Coromines, Frederica Montseny, Maria Aurèlia Capmany, Josep Maria Capdevila, Jaume Balmes, Francesc Mirabent, Joan Crexells, Francesc Pujols, Eduard Nicol, Joaquim Xirau, Eusebi Colomer, Ramon Turró i José Ferrater Mora, entre d’altres. La Càtedra també ha publicat les tres obres guardonades amb el premi d’Assaig Ferrater Mora: un estudi sobre l’emergentisme de Ferrater Mora de Josep Borrell Bueno i el treball d’Óscar Horta sobre la filosofia moral del filòsof, a més d’un còmic sobre la seva vida. Altres publicacions de la Càtedra són la miscel·lània Cogitare aude (2017), en homenatge a Terricabres; La realitat de l’aparença (2010), de J.R. Zimmer, professor d’estètica del departament de filosofia, i Filosofia alemanya contemporània (2012), coescrit amb Mònica Carbó, companya del departament. D’altra banda, la Càtedra ha publicat Cons i neocons (2007), de Joan Vergés; Confessió (2004), la lliçó de comiat com a professor de Pere Lluís Font; el recull La filosofia de Kant, dos-cents anys després (2008) i la lliçó Deu assaigs filosòfics i una diatriba exasperada (2007), de Mario Bunge. La Càtedra ha editat també en català les lliçons impartides per Butler, Duch, Heller, Agamben, Bunge, Derrida, Apel, Rorty, Hare, Quine i Schaff, en col·laboració amb editorials com Arcàdia, Eumo, Ariel, Fragmenta i Empúries.