Filosofia, en català! (X)

PalmaLa Universitat de València (UV) contribueix a la divulgació de la filosofia en català amb la col·lecció ‘Breviaris’, formada pels Assaigs d’ètica i estètica (2015), de David Hume, El cristianisme sense vels (2006), una obra anticlerical de l’il·lustrat baró de Holbach; la Ciutat del sol (2006), de Tommaso Campanella; el Discurs sobre la dignitat de l’home (2004), de Pico della Mirandola; Juli despatxat de les portes del cel (2013), d’Erasme de Rotterdam; Contra els galileus (2008), de Julià l’Apòstata; la Carta sobre el comerç de llibres (2004), de Diderot; Sobre la igualtat dels dos sexes (2024), de Poulain de la Barre; el conte filosòfic de ciència ficció Micromégas (2008), de Voltaire; L’assassinat entès com una de les belles arts (2008), de Thomas de Quincey; Exportar la llibertat (2008), de Luciano Canfora; la Defensa dels intel·lectuals (2005), de Jean-Paul Sartre; l’Assaig com a forma (2004), de Theodor W. Adorno; Sobre la traducció (2008), de Paul Ricoeur, i Una biografia epistolar (2024), de Simone Weil. També ha editat una minicol·lecció de guies de lectura adaptades a les proves de la Selectivitat adreçada al professorat que imparteix l’assignatura d’Història de la Filosofia a segon de Batxillerat integrada pels títols: Llegir ‘El segon sexe’ (2013), de Simone de Beauvoir; Llegir la ‘Summa teològica’ (2012), de Tomàs d’Aquino; Llegir ‘La República’ (2009), de Plató; Llegir L’ètica a Nicòmac (2012), d’Aristòtil; Llegir la ‘Crítica de la raó pura’ (2012), de Kant; Llegir ‘la Professió de fe del vicari saboià’ (2011), de Rousseau; Llegir el resum del ‘Tractat de la natura humana’ (2011), de Hume, i Llegir el ‘Manifest del Partit comunista’ (2011), de Marx.

Dins l’àmbit de l’estètica, les Publicacions de la Universitat de València (PUV) ofereixen Al voltant del color (1996), de Wittgenstein i Bouveresse; assaigs sobre el gust, crítica de l’art i els problemes de l’art actual; Assumptes pendents (2011) i Música i sentit (2008), d’Antoni Defez. Altres obres publicades són El descrèdit de la modernitat (2001) i Joan Fuster i la filosofia (2010), de Neus Campillo; Idees i paraules (2008), de Tobies Grimaltos; un assaig sobre Foucault, a més de manuals, introduccions i cursos sobre l’ensenyament de la filosofia i les seves disciplines, lliçons magistrals, històries medievals, antologies i seleccions de textos de Plató, Aristòtil, Hobbes, Rousseau, Kant, Hegel, Nietzsche, Marx i Engels i Ayer.

La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) posa a l’abast dels seus alumnes i del públic en general la col·lecció ‘Vull saber’, especialitzada en comunicació i sociologia, amb una sèrie d’introduccions breus al pensament d’autors com Jean-Jacques Rousseau, Karl Marx, Sigmund Freud, Pierre Bourdieu, Zygmunt Bauman, Émile Durkheim, Peter Berger, Jon Elster i Georg Simmel, entre d’altres. La UOC ofereix també dins la mateixa col·lecció aquests títols relacionats amb la filosofia: El racionalisme cartesià (2008) i L’utilitarisme (2007), de Ramon Alcoberro; La mort (2008), de Concepció Poch; Els dilemes morals (2008), de David Martínez Robles; La filosofia de la tecnologia (2007), d’Anna Sarsanedas; La participació política (2007), de Ferran Sáez Mateu, especialista en Montaigne; i La Il·lustració (2006), de Gonçal Mayos.

El departament de Filosofia de la Universitat de les Illes Balears (UIB) ha estat editant la revista Taula. Quaderns de pensament entre 1982 i 2014. Al llarg dels seus 47 números ha inclòs articles i treballs acadèmics en les distintes llengües europees, inclosa la catalana, amb una primera etapa sense un cap visible, dirigida per un consell de redacció molt plural que finalment va ser dirigit per Gabriel Amengual. En els 32 primers números es varen publicar 263 treballs d’investigació, només 33 dels quals estaven escrits en català (un 12,5%), 9 dels quals, reunits en el número 13/14 (1990). La proporció d’articles en català millora considerablement en els números posteriors, del 33 al 41, coincidint amb l’etapa de Francesc Casadesús al capdavant de la revista, amb 34 articles en català, dels 103 publicats, que percentualment representen un 33% del total. A la darrera etapa sota la direcció del professor Francesc Torres, la nova orientació amb monografies sobre Arendt, Montaigne, Hegel i Sellars, no afavoreix gaire el català. Les dades empitjoren en relació amb l’etapa anterior, passant a 18 articles en català d’un total de 86, un 20,9%. La revista està aturada des del 2019 en què es va publicar el darrer número, un monogràfic sobre la filosofia i la música de Schönberg. Seria interessant recuperar-la, però el llarg període d’inactivitat ja en fa imprescindible la refundació. Podria ser una bona oportunitat d’obrir-la de nou a la participació del professorat de Filosofia de Secundària i Batxillerat més sensibilitzat amb la llengua, amb un consell editorial integrador del qual podrien formar part les associacions filosòfiques dels territoris de parla catalana.

Activitat en paper

Edicions UIB, el servei de publicacions de la Universitat de les Illes Balears, té en catàleg un conjunt molt reduït d’obres de filosofia en català. La seva activitat en paper s’ha anat reduint progressivament de manera significativa, a la vegada que ha acabat apostant per edicions digitals. Durant un temps els professors del departament de Filosofia publicaven amb certa periodicitat algunes de les seves obres en català, això sí, en col·leccions disperses i separades. Així, el catàleg de la col·lecció ‘A Taula’ d’Edicions UIB inclou els següents títols: El penós camí de la raó. Theodor W. Adorno i la crítica de la modernitat (1997), de Mateu Cabot, i Educació, filosofia i escriptura en Montaigne (2001), de Joan Lluís Llinàs. Una part dels llibres es publicaren a la col·lecció anomenada ‘Materials didàctics’, com el manual Imatges i conceptes: introducció a l’estètica (2009), de Mateu Cabot. Hi hagué altres títols editats a la col·lecció ‘Altres obres’, com Estètica i noves tecnologies (2008), de Mateu Cabot, Francesc Cerdà i Pau Frau, i el llibre de filosofia política Globalització: visions crítiques actuals (2010), a càrrec d’Antoni Aguiló, Miquel Comas i Bartomeu Sales. Edicions UIB també ha publicat les conferències sobre mitologia de les tres primeres edicions del curs ‘Pensament i cultura clàssica’, coordinat pel professor de Filosofia grega Francesc Casadesús. Una part del catàleg de la UIB es nodreix de col·laboracions amb altres universitats, com la d’Alacant i la UB que han donat lloc respectivament al llibre Les dimensions socials de la crisi ecològica (2001), de Joaquín Valdivielso, i a la col·lecció ‘Blanquerna’ esmentada en una entrega anterior. També és destacable el volum de filosofia política coordinat per Miquel Comas i Arnau Matas, titulat Tecnocrítica: la cruïlla entre noves tecnologies i moviments socials (2015), a l’empara de la col·lecció ‘TECSED’ (Textos, Cultures i Societats en l’Era Digital), i que després de set anys d’inactivitat, la UIB té intenció de refundar sota la direcció d’Irene Mira i Mercè Picornell, amb un nou format digital.u