Filosofia, en català! (i XIII)

PalmaAcab la sèrie d’articles dedicats a valorar la presència del català en les edicions de filosofia i assaig amb unes reflexions finals. D’entrada, és obligatori vincular la destinació de les publicacions de filosofia en català als professors i alumnes de filosofia. Fa falta que els principals destinataris d’aquestes obres les adquireixin, llegeixin i divulguin, i si és possible, també hi contribueixin amb els seus escrits. Quants de llibres esmentats als capítols anteriors formen part de les biblioteques universitàries i particulars? Els professors de Filosofia hauríem d’adquirir els títols més representatius de les col·leccions i edicions publicades per posar-los a disposició dels alumnes i departaments i donar-los una segona i tercera vida. S’haurien d’implementar també premis d’assaig en la modalitat de filosofia i donar entrada així en el mercat editorial a obres d’autors joves i novells.

És necessari apel·lar a la consciència individual i assumir que aquells que ens dedicam a la filosofia professionalment tenim l’obligació moral de recuperar amb orgull i mirada crítica les figures pertanyents a la tradició filosòfica catalana, com Ramon Llull i Francesc Pujols, entre d’altres, i el deure de divulgar les contribucions de la filosofia catalana a l’avanç del pensament universal. Tenim també el repte de relocalitzar la filosofia sense caure en localismes ni xovinismes rancis ni perdre’n de vista el caràcter universal, amb l’ànim d’incrementar el corpus filosòfic català amb obres que tractin els temes i els problemes contemporanis de la postveritat, la intel·ligència artificial, l’ús addictiu i tòxic de les xarxes socials, entre d’altres, i amb la disposició d’intervenir en els debats ètics, antropològics, epistemològics i polítics contemporanis sobre la identitat digital, el transhumanisme, els efectes cognitius d’internet, la pornografia i la violència sexual o la nova onada neofeixista, sempre adoptant una actitud de màxima cautela i rigor acadèmic, i amb la voluntat ferma de fer arribar aquestes i altres reflexions a la ciutadania mitjançant un llenguatge comprensible i entenedor que faci davallar la filosofia de la preuada torre d’ivori acadèmica.

Responsabilitat institucional

És obvi que el bon exemple i el compromís personal s’han d’acompanyar de l’exigència dirigida a les institucions públiques perquè assumeixin la responsabilitat que els pertoca en la normalització de l’ús filosòfic del català. Les polítiques culturals i educatives han de destinar fons econòmics suficients per garantir la investigació i la recerca filosòfica en el nostre idioma, i donar suport a les iniciatives il·lusionants de petites editorials. D’altra banda, hem d’establir vincles de col·laboració més estrets entre les associacions filosòfiques dels territoris de parla catalana amb encontres i contactes més freqüents i fluids i projectes comuns. La xarxa de biblioteques públiques hauria d’apostar per l’adquisició de títols de filosofia en llengua catalana i donar a conèixer-ne la disponibilitat entre els usuaris.

La internacionalització és una altra de les fites pendents, i implica estar presents a fòrums internacionals i incrementar les traduccions dels textos filosòfics, en la mesura que són un pont entre cultures i contribueixen a compensar les desigualtats a l’hora d’accedir al pensament, encara que tenen l’inconvenient de transposar les idees d’un context lingüístic a un altre amb un decalatge d’anys que impedeix estar al dia i amb els emperons i condicionants de ser traduccions posteriors a les castellanes. Per aquest motiu s’han de celebrar i donar visibilitat a les fites històriques, com la traducció al català de la Crítica de la raó pura de Kant, a càrrec de Montserrat Capella. Aquesta efemèride no hauria passat tan desapercebuda en una cultura normalitzada que manté l’amor propi.

S’haurà de resoldre la discontinuïtat dels projectes editorials i aspirar a crear-ne de nous amb terminis més ambiciosos i vides més duradores. Tanmateix, no és senzill combatre les interferències de les traduccions castellanes que s’avancen a les catalanes. Mai no sabrem amb exactitud quants de llibres de filosofia en català no s’han arribat a publicar per problemes editorials o per qüestions relacionades amb les polítiques editorials i les expectatives de vendes o lectors potencials. No es pot perdre de vista que les edicions en català competeixin en desigualtat de condicions amb els grans transatlàntics editorials que aposten per llengües majoritàries que tenen un gran nombre de parlants i lectors potencials i que proporcionen més beneficis econòmics. Però també cal valorar que la filosofia en català ha anat creant els seus propis canals de transmissió a través de petites editorials independents, universitats i càtedres de filosofia catalanes i entitats vinculades a l’educació.

Les fusions en grans grups editorials ha suposat la pèrdua dels fons bibliogràfics originaris. Aquesta dinàmica ha suposat la pèrdua de col·leccions d’assaig i filosofia com ‘Obertures’ de La Campana i la descatalogació de títols tan valuosos com Atreveix-te a pensar, de Josep Maria Terricabres. Afortunadament, hi ha iniciatives que pretenen revertir-ho, com el projecte ‘L’Òliba’, un portal web fundat per Bernat Torres i Maria Arquer i un equip de col·laboradors que comparteix obres filosòfiques originals en català i traduccions en obert, especialment les descatalogades i pertanyents a editorials inactives. Inicialment, el projecte posa a l’abast dels lectors 73 documents (llibres i articles) disponibles en format digital, que poden incrementar-se notablement a causa de les gestions iniciades, i 144 entrades d’actualitat bibliogràfica. Aquest portal rep el suport de l’IEC i la SCF, Barcelonesa d’Edicions i Casal del Mestre.

Competència i oportunitat

Hi ha filòsofs que elegeixen expressar els seus pensaments en una llengua catalana perquè, en ser minoritària, pensen que així tenen menys competència i més oportunitats de destacar i ser reconeguts. D’altres, en canvi, són més ambiciosos encara i aspiren a ser reconeguts internacionalment, per això usen el castellà, una llengua que té un abast més universal i un mercat editorial més ampli. Però també hi ha autors com Ramon Alcoberro i Joan Cuscó que usen el català amb l’objectiu irrenunciable de consolidar-la com a llengua de filosofia i cultura. També representa un gran avanç la impartició de l’assignatura Filosofia catalana a la UB per primera vegada aquest curs per part de Josep Monserrat, i que sembla que tindrà continuïtat el curs vinent amb la incorporació com a segon professor de Joan Cuscó, i que pot incentivar i crear escola.

Els filòsofs que escrivim en català ens hem d’enfrontar a dos grans reptes: contribuir amb les obres a incrementar el nombre de lectors i fer que algun dia les editorials apostin decididament per la filosofia en català perquè n’obtenen beneficis. Sent la necessitat de reivindicar comprar, llegir i escriure filosofia en català com a una contribució a la normalització cultural que dona continuïtat a una tradició de pensament que es remunta fins a Ramon Llull i que s’ha vist interrompuda de manera impositiva per raons polítiques durant determinats períodes històrics. Comprar i llegir filosofia en català és en part una decisió militant, inseparable de la satisfacció personal de contribuir a la defensa de la cultura catalana; suposa també un compromís amb els autors i amb les editorials que publiquen en català, i representa un estímul editorial per continuar editant en aquest idioma.