L'àvia de l'1-O: "Es va acostar un guàrdia civil i vaig sentir terror"

Sant Julià de Ramis (Gironès)Hi ha moltes fotos del referèndum de l'1-O que ja són història. A punt de fer 78 anys, Fina Feliu Serra (Sant Julià de Ramis, 1944) en protagonitza una. Quan la mira encara se li fa un nus a l'estómac. El mateix nus d'ansietat i d'indignació amb què va viure els mesos posteriors a la repressió policial. Les càrregues la van deixar tocada, mentalment i físicament. I durant un any en va patir les conseqüències. Fa cinc anys dos guàrdies civils la van arrencar de l'entrada del pavelló d'esports de Sant Julià de Ramis (Gironès), on la Benemérita esperava que votés el llavors president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Encara s'emociona quan hi pensa: d'una banda, per la ràbia i la tensió; de l'altra, quan recorda "la tenacitat de la gent", l'èxit col·lectiu que no vol oblidar de la tardor del 2017.

La foto, de David Ramos de Getty, va sortir a tot arreu. També en mitjans internacionals. Representava David contra Goliat: fins a quin punt havien arribat les forces policials espanyoles per aturar una votació. Ella simplement es considera un testimoni més del que van viure molts catalans aquell dia. Fins ara no n'ha volgut parlar amb els mitjans de comunicació, després que alguns mitjans espanyols com ara OK Diario i representants del PP alimentessin fake news amb la seva foto i asseguressin que era amiga del líder abertzale Arnaldo Otegi, comparant-la amb la d’una altra dona gran en una manifestació. "Jo, que sempre m’he considerat pacifista i he condemnat el terrorisme", es queixa. Cinc anys després atén l'ARA des de casa seva per donar testimoni de com les càrregues de l'1-O continuen impunes.

Fina Feliu Serra recorda amb pèls i senyals gairebé tots els moments del dia del referèndum. Però se li forma una nebulosa en el moment que va veure com entraven "en tromba, gairebé com una formació militar" tot de guàrdies civils. "M'era inconcebible. Van saltar el tractor i van començar a picar. Jo era a prop de la porta, es va acostar un guàrdia civil i jo vaig sentir terror. De cop, els meus records estan en blanc. Després em vaig trobar a terra, m'arrossegaven... Em van trencar les ulleres, tenia cops a la cara, als genolls, als peus...", explica encara exaltada.

Cants de missa contra les porres

Aquell dia tenia pensat anar a cantar amb la coral a missa després de votar. Quan es va veure encerclada per agents de la Guàrdia Civil, va començar a cridar que on eren les seves ulleres. També a buscar la carpeta on portava les cançons. "Estava al límit d’explotar. Sentia una sensació d’impotència, que ens havien trepitjat... Així que, en lloc d’insultar-los, vaig obrir una partitura i vaig començar a cantar una cançó espiritual. Ho vaig fer per asserenar-me. I és una sensació que mai oblidaré", explica ara recordant les seves arrels cristianes.

Avui a Sant Julià es menjaran la xocolata que el 2017 no van poder gaudir davant del pavelló d’esports. Cinc anys després, Fina Feliu Serra encara espera una resposta de la justícia. Posar una denúncia i parlar del que li va passar amb el grup d’advocats que ha portat el cas al municipi va servir-li de teràpia. Però quan va acudir als jutjats es va sentir acusada: "La fiscal ens feia preguntes acusatòries. Era el primer cop que trepitjava uns jutjats i estava cohibida".

Decepció i desencís

Tot i els entrebancs, i l’edat, ho tornaria a fer. Però ara admet a contracor que està "molt decebuda" i que no viurà la independència. La seva militància independentista va néixer el 2010 després de la sentència contra l’Estatut. Fins ara no havia faltat a cap manifestació. A aquesta última ja no hi ha anat. Li agradaria que aquest cinquè aniversari no es recordés com el de la desunió. Però la seva consciència política va començar amb l’amor a la llengua.

Tota la vida ha fet de cuidadora. Ha cuidat tothom a la família. Als 13 anys va deixar d’estudiar. Però recorda com una època daurada quan va començar a estudiar català a principis dels anys 80. Ensenya amb orgull un plat i un pot per a llapis de ceràmica del segon i tercer cursos de català per a adults. Avui dia li agradaria que els seus nets fossin més conscients de l’esforç enorme per la llengua que han fet generacions passades. Com quan la seva mestra, de l'Escuela Nacional Unitaria de Niñas de Sarrià de Ter (Gironès), els feia dictats en català d’amagat, o els ensenyava alguna cançó en català mentre els nens a la classe del costat cantaven el Cara al sol amb el braç alçat.