Finalització del recinte renaixentista pel costat de terra

PalmaEl procés iniciat pel virrei Zanoguera no modifica substancialment la forma del recinte fortificat projectat per El Fratín. Es produeixen, això sí, importants retards propiciats per les correccions i noves propostes de cada un dels nous enginyers. Encara que el 1623 es tanca el recinte, durant el segle XVII es complementa amb dos revellins (el del Camp i el de Camp Pelat o revellí imperfecte, el 1651) i un bastió (el del Tirador, el 1670).

El nou traçat de les murades propicia el canvi de la ubicació de les portes de la ciutat. D’altra banda, el nou fossat que s’excava al llarg de tota la murada fa que s’hagin de construir els corresponents ponts que facilitin la relació de la ciutat amb l’entorn circumdant. Entre el 1613 i el 1618 es condueix el torrent de sa Riera per l’exterior de les murades en el seu límit occidental, des del Baluard del Sitjar fins a la mar, d’acord amb la proposta de l’enginyer Antoni Saura, i s’omple l’antic llit que discorria per l’interior de la ciutat (actualment, l’eix format per la Rambla, el carrer de la Unió i el Born). El 1644 es va gravar el plànol de la ciutat elaborat pel prevere Antonio Garau, on ja queden representades aquestes noves actuacions.

El plànol d’aquest capítol és una interpretació a partir de l’estudi dels plànols del 1715 fets pels enginyers francesos Paul François de Lozières d’Astier, François de Bezin, Claude Masse i Simon Poulet, en els quals s’aprecia el recinte projectat per El Fratín ja completat. El front marítim resta pràcticament com a l’inici del segle XVI. La torre quadrangular del cap del moll del port (anterior al 1600) va ser substituïda el 1707 per una bateria sobre una plataforma pentagonal, construïda d’acord amb el projecte de l’enginyer Jerónimo Cánoves.