Fingir el suïcidi, "el joc" del músic Miquel Roldán que no ha sortit com esperava

PalmaTres dies de patiment profund i set d'incertesa és el que ha provocat el músic Miquel Roldán a la seva família i amics: fingí un possible suïcidi en el marc d'una perfomança per anunciar que es retirava de la música i no explicà que era una metàfora fins deu dies després. El protagonista ha relatat en un comunicat la història que desafia els límits de l'art i ha demanat disculpes: "L'he cagada. Entre el que pensava que passaria i el que ha passat hi ha un abisme del qual jo soc l'únic responsable".

El jove volgué barrejar la ficció amb la realitat per promocionar el seu darrer single: "I si després de publicar el videoclip, apag el mòbil i em desconnect uns dies sense dir-ne res a ningú?", es va plantejar Roldán. qui així ho feu finalment. Però el 'joc' no només consistia a aïllar-se, sinó que planejà una sèrie de fets que feren creure al seu entorn que es volia llevar la vida.

El mateix dia que publicà la cançó titulada Todavía me acuerdo de ti, va escriure una carta de comiat i la va deixar als seus familiars. Al single, l'autor parlava del fet que la vida no sempre és el que sembla i que hi havia moltes coses sobre la realitat que ell vivia que tothom desconeixia, fet que, sumat a la carta, va alarmar l'entorn.

La seva intenció, conta ara, era generar un debat sobre la salut mental. "Sé que vist ara, després de tot el que ha passat, pot sonar frívol, però al meu cap s'assemblava més a un joc de detectius que a una situació angoixant. Es tractava de generar confusió, de generar aquest dubte. No sofriment", lamenta el músic.

Roldán ha reconegut que es va equivocar i per això ha fet un llarg escrit on, a més de disculpar-se públicament, explica que això que ell anomena un 'joc de detectius' es remunta a dos anys enrere: "El 2021, vaig treure el meu primer disc i se suposava que havia de ser un dels moments més feliços de la meva vida, però no fou així", relata.

L'origen, un mal moment anímic

L'artista confessa que aquell any, en l'àmbit personal va passar per una situació "molt complicada" que no el va deixar gaudir de l'estrena del disc: "No em venia de gust res, però no volia tirar per terra el temps i els esforços dedicats a aquest projecte així que vaig aguantar l'actitud positiva fins al concert de presentació del disc".

Fou en aquest moment quan per canalitzar totes aquestes emocions va escriure la cançó que deixà apartada fins a l'estiu de 2022 quan la seva situació anímica s'havia "normalitzat". Gravà la major part del videoclip, alhora que començà a pensar en la manera de llançar la cançó al públic. "Vaig considerar que, després d'allò que jo havia viscut, era una bona oportunitat per a donar visibilitat al suïcidi i generar-ne debat", explica Roldán.

El videoclip, molt impactant, mostra al final un pla que vol recrear el suïcidi del protagonista. "La imatge final estremeix, després de tot el recorregut que fa el meu personatge en la peça audiovisual i com ja haureu deduït, m'estic interpretant a mi mateix mesos enrere. No és una història real i alhora sí que ho és" reconeix el jove.

La desaparició, un "joc de detectius"

El passat 24 de desembre, amb el videoclip enllestit, publicà la cançó i va començar a executar la performance. La carta d'acomiadament pretenia ser la pista que deixava clar que tot estava bé, declara Roldán. "Els que em coneixen saben que soc una mica friqui de les scaperooms, de fet n'he creat dues a casa. I en una d'elles, la lògica per a desxifrar un dels enigmes era la mateixa que la de la carta", relata el músic.

Això no obstant, la 'jugada' no li va sortir com esperava, ja que els seus pares, que foren qui llegiren l'escrit, no entengueren el missatge encriptat i optaren per pensar que la carta i el videoclip eren reals.

La mare de Roldán demanà via xarxes socials col·laboració per cercar-lo, perquè creia que el seu fill es volia suïcidar: "Atenció amics som la mare del Miquel. Va de debò, no el trobam i ens ha deixat una carta d'acomiadament. Per favor si sabeu qualque cosa, ho dieu. Pensam que vol fer una bogeria". Roldán creia que els seus amics també llegirien la carta i entendrien que es tractava d'un joc: "Qualsevol d'ells que hagi fet les meves scaperooms l'haguessin entès al moment. Però ningú més va veure la carta, només els meus pares i el meu germà", lamenta.

Seguint amb la seva planificació, aturà el mòbil i sense ser conscient de l'alarma que s'estava creant, Roldán es dirigí a una casa que havia llogat a un poble de l'Illa (Manacor) per executar la segona part del seu joc: no donar senyals de vida al seu entorn durant deu dies.

L'angoixa de les primeres hores

La notícia va córrer com la pólvora i en només unes hores, mitja Mallorca estava cercant el seu cadàver o en el millor dels casos, el jove viu a punt de suïcidar-se. "Els meus amics i familiars anaren a diversos llocs relacionats amb jo on creien que podia estar a punt de llevar-me la vida", relata.

Tot i l'angoixa de la recerca, primerament sí que va succeir el que el músic esperava: la gent, en veure el videoclip, posà en dubte que fos real, però la carta confirmà al seu entorn més proper que sí que podia tractar-se d'un adeu. En aquest moment tots els mitjans de comunicació es feren ressò de la desaparició. "El meu germà sí que suggerí que potser es tractava d'un missatge encriptat que realment volia anunciar la meva retirada de la música, però l'alarma social ja estava creada", lamenta.

El primer senyal de vida

Tres dies després de la seva 'desaparició' Roldán continuava completament aliè a com s'anaven desenvolupant els esdeveniments i nou fou fins al 27 a vespre, quan el propietari de la casa en la qual s'allotjava Roldán va veure la seva imatge en la premsa i el va avisar. "En aquest moment ja vaig veure que la cosa s'havia extralimitat, encara que no era conscient ni del 10% del que realment havia ocorregut", comenta.

L'endemà, el jove contactà amb el seu pare a qui envià un missatge de veu on deia que estava bé, però no especificava res més. "El més important per a mi era que sabessin que estava bé, que només havia anat a desconnectar, que podien deixar de buscar-me, que en uns dies tornaria i ho parlaríem tot amb calma, que els trobava a faltar i que els volia, i que agraís a tota la gent que s'havia preocupat", afegeix.

Roldán, apagà una altra vegada el mòbil tranquil per haver avisat que estava bé i continuà uns dies més aïllat "sense conèixer la magnitud real de tot el que estava ocorrent", relata.

L'arribada a casa, 10 dies després

Dia 3 de gener, deu dies després de la desaparició, el jove tornà a casa i la seva família el va posar al dia de tot el que havia anat succeint amb relació a la seva performance: "Aquí és quan ja començo a ser conscient de tot: que se'm va donar per mort des del principi, que gent del meu entorn ha estat buscant el meu cadàver en tota mena de llocs, que s'ha sofert molt, s'ha plorat molt i el xoc ha estat molt fort", explica el músic.

Després de l'aldarull generat, Roldán ha reconegut que va fer una aposta "arriscada" i que "va sortir malament". "Hi ha gent que m'ha rebut amb els braços oberts (no sense una estirada d'orelles), i gent que està molt enfadada amb mi. Entenc tota mena de reaccions i demano perdó. Només espero que amb el temps les aigües tornin al seu llit i sigueu capaços de perdonar-me", ha conclòs.