Fins a 16 queixes per discriminació lingüística a la UIB el curs passat
La Facultat de Ciències és la que aplega més queixes, amb quatre en total
PalmaPlataforma per la Llengua va rebre 16 queixes per discriminació lingüística a la Universitat de les Illes Balears (UIB) durant el curs 2021-2022 amb relació a la campanya 'La universitat, en català', segons ha informat l'entitat aquest dijous en una nota de premsa. La Facultat de Ciències és la que aplega més queixes, amb quatre en total.
Darrere s'hi troben l'Escola Politècnica Superior i la Facultat de Filosofia i Lletres, amb tres cadascuna, i la Facultat d'Educació, amb dues. Serveis d'Atenció, la Facultat de Dret, la Facultat de Psicologia i la Facultat d'Infermeria i Fisioteràpia en van rebre una cadascuna. Les 16 queixes rebudes abracen diferents tipologies de discriminació, però responen fonamentalment a canvis de llengua d'una assignatura respecte de la llengua anunciada al pla docent (sis queixes, el 37,5% del total) i a la manca d'oferta d'assignatures en català (cinc queixes, el 31,25% del total).
La campanya 'La universitat, en català' va ser impulsada per l'ONG del català juntament amb el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC) i el Bloc d'Estudiants Agermanats (BEA). Va arrencar l'octubre de 2021 amb l'estrena d'un web que permet, amb un tràmit de menys de cinc minuts, fer arribar a l'entitat i a les universitats les denúncies per discriminació lingüística.
Destaca el fet que entre les queixes rebudes, per primera vegada, es denuncia que hi ha alumnes de SICUE, el programa estatal d'intercanvi d'estudiants universitaris, que reclamen fer la classe en castellà. Fins ara es coneixia que hi havia alumnes d'Erasmus, el programa europeu d'intercanvi, que feien aquesta petició de canvi d'idioma, però no estudiants de SICUE, "uns alumnes que, en principi, com que són de l'estat espanyol, haurien de ser molt més coneixedors que la llengua de les Illes Balears és el català i que, en tot cas, tenen molts altres territoris de l'Estat on poden fer l'estada universitària en la seva llengua", argumenta l'ONG.
Les causes, segons la plataforma
"Aquests canvis de llengua apunten que hi continua havent manca de consciència lingüística per part de molts professors, que canvien d'idioma si algun alumne ho reclama i trenquen el principi de seguretat lingüística dels estudiants", afirma Plataforma per la Llengua en aquest sentit. També es denuncia que "la majoria d'alumnes que demanen fer les classes en castellà són estudiants d'intercanvi que arriben sense saber, amb prou feines, que a les Illes es parla català, una realitat que la UIB hauria de solucionar oferint-los més informació del context sociolingüístic abans que decideixin venir", afegeixen.
L'entitat també ha rebut queixes que denuncien que la UIB no prioritza el català als cartells ni als rètols informatius en àmbits com ara els laboratoris o les sales d'informàtica, o que assenyalen que la Universitat respon en castellà els correus d'un alumne que s'hi ha dirigit en català. A més, ha detectat una queixa d'una alumna que explica que es va sentir discriminada per part dels companys en un treball en grup per parlar en català, un fet que, probablement, no hauria passat, com raona l'alumna, "si la mateixa universitat tingués més respecte a la llengua".
Més de 300 als territoris de parla catalana
Cal recordar que la campanya està implementada a totes les universitats de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. Al conjunt dels territoris es van rebre fins a 334 queixes durant el curs passat. D'aquestes, el 52,3% van ser per canvis en la llengua de docència, un percentatge molt superior al de les Illes Balears; el 24,3%, per manca d'oferta en català, i el 23,4%, per vulneracions d'altres drets lingüístics, en tots dos casos un percentatge inferior al de les Illes Balears.
Mentre que en el conjunt del territori les queixes van baixar durant el segon quadrimestre respecte del primer, al País Valencià les queixes van augmentar lleugerament (d'11 a 12) i a les Illes Balears el creixement va ser molt més important i va passar de 3 queixes registrades a 13.