Fins a 400 vaixells per hora circulen entre Eivissa i Formentera a l’estiu

PalmaLa saturació a les Balears es manifesta per terra, mar i aire. Un aterratge per minut a Palma, més de 100.000 cotxes de lloguer cada estiu a l’Arxipèlag i 2.500 embarcacions en un dia al Parc Natural de ses Salines són les xifres d’unes illes que arriben al límit de la massificació. En el cas del trànsit marítim, les Pitiüses s’enduen la grossa: fins a 400 embarcacions poden arribar a circular en una sola hora entre Eivissa i Formentera en els mesos àlgids de la temporada turística. Els Freus –nom que rep l’estret que separa les dues illes– conté el trànsit marítim més elevat de tot l’Estat i de la Mediterrània. Es tracta d’un pas de només sis quilòmetres i forma part d’un espai natural protegit, per on cada dia circulen ferris, vaixells de mercaderies i, sobretot, embarcacions d’esbarjo, com va avançar l’Anuari Mèdia.cat. Si bé ara el Govern té en marxa un decret de transport marítim que afecta l’estret dels Freus, no preveu cap mesura per reduir-ne el trànsit.

Les darreres estadístiques de l’Autoritat Portuària de Balears –del juliol del 2022– revelen que durant aquest mes 2.165 vaixells entraren i sortiren del port de la Savina de Formentera, gairebé tots amb origen o destinació a Eivissa. Això inclou, per una banda, els vaixells de mercaderies i, per altra banda, els de passatgers. Actualment, cada quart d’hora surt un ferri per cobrir la línia, i hi ha cinc navilieres que operen en aquests sis quilòmetres per prestar servei tant a residents com a turistes. De mitjana, 12.325 persones varen fer aquesta ruta cada dia de juliol del 2022. És a dir, 367.050 passatgers en tot el mes. Mentre que la xifra de persones que van a bord dels ferri ha augmentat els darrers tres anys –el 2018 va marcar un pic de 385.528 persones–, la del total de vaixells es manté en descens des d’aleshores: el 2019 va ser el darrer any en què el total es va situar per damunt dels 3.000.

Ara bé, cal tenir en compte que aquestes dades només representen un 10% de tot el trànsit que suporta el Parc Natural de ses Salines durant l’estiu, segons el seu exdirector i actual tècnic, Vicenç Forteza. El 90% restant correspon a les embarcacions d’ús recreatiu, que fan que el trànsit es multipliqui per quatre durant l’estiu. En xifres rodones, diu Forteza, si durant la temporada baixa poden comptabilitzar uns 100 trajectes per hora, durant la temporada alta en són 400. Aquest estiu, però, el màxim va ser de 360 per hora (el 28 d’agost). Aquell dia el Parc va registrar 1.647 trànsits en total.

El tècnic subratlla que el sistema que fan servir mesura la “pressió del trànsit marítim”, a diferència del de l’APB, que només té en compte les entrades i sortides dels ports. El mètode del Parc Natural “no s’ha fet servir a altres bandes” perquè la situació en què es troben els Freus és singular: “´És un dels trams més transitats d’Europa”, afirma l’expert. Sigui com sigui, “la gent que desembarca al port amb transport regular també s’ha multiplicat des del 2010”, diu Forteza, qui manté que el volum de passatgers “ha anat creixent de manera descontrolada, i és un reflex de la quantitat de persones que arriben a Formentera”. La massificació de l’illa és un efecte més en el rosari de molèsties que provoca el vaivé constant d’embarcacions. El trànsit espanta els dofins de la zona, dificulta la pesca tradicional i modifica el paisatge natural.

A més, tota aquesta circulació es tradueix en tones de combustible cremat. Concretament, el trànsit marítim que circula entre les Pitiüses fa servir 3,4 vegades més combustible que els vehicles terrestres de Formentera a l’any: 24.000 tones enfront de 7.700 . En només un dia, els Freus poden arribar a consumir 345 tones de combustible, és a dir, el mateix que consumeix l’illa en prop de dos mesos. El tècnic del Parc Natural atribueix, en part, aquestes quantitats a la velocitat de navegació d’algunes embarcacions. “Per navegar a 30 nusos (55 quilòmetres per hora) el consum és molt elevat. Estam parlant d’un espai protegit. S’hauria de promoure un ús recreatiu i turístic que permeti gaudir de la navegació lenta”, defensa. Però el Govern no està legislant en aquest sentit.

El Govern no hi posa fre

La Conselleria de Mobilitat i Habitatge està tramitant a hores d’ara el projecte de decret de transport marítim, amb el qual garanteix unes freqüències mínimes dels ferris entre Eivissa i Formentera, però no uns màxims ni un límit de càrrega per a aquesta línia. Així ho denuncia el conseller insular de Mobilitat de Formentera, Rafel González. El membre de Gent per Formentera lamenta que d’ençà que l’illa reclama “un límit” al trànsit entre les Pitiüses –el 2010–, el Govern els havia dit que “el decret era la solució”, però no ha estat així. El Consell de Formentera va incloure aquests reclams en les seves al·legacions, però han estat rebutjades. En canvi, el conseller insular de Mobilitat d’Eivissa, Javier Torres, no veu necessària la limitació. El membre de Ciutadans només creu que es poden establir màxims de velocitat per qüestions ambientals: “El fet que hi hagi un parc natural protegit pot permetre algunes actuacions, però caldrien dades per imposar una mesura així”, argumenta.

En aquests moments, l’esborrany ha passat per gairebé tots els filtres abans d’arribar a la Comissió Europea. Tot i que el termini d’al·legacions va expirar, el Parc Natural de ses Salines encara hi ha d’incorporar les seves, segons informen fonts de la Conselleria de Medi Ambient. En aquest sentit, Vicenç Forteza assenyala que “l’esborrany no aporta cap mena de mesura, tot i que reconeix la singularitat dels Freus”. Per això, avança que també estudien incloure mesures relacionades amb la velocitat en les seves al·legacions.

Efectivament, l’única acció concreta sobre les Pitiüses que conté l’esborrany és que “la conselleria competent en matèria de medi ambient, en un termini de dos anys després que s’aprovi el decret, ha de fer un estudi sobre la coincidència (encavallament) de serveis marítims d’aquesta línia en temporada estival i ha de proposar les mesures que, si escau, siguin necessàries”, segons fonts de Mobilitat. Davant això, Forteza adverteix que ja hi ha informes que demostren que cal actuar. “Nosaltres podem testimoniar l’impacte que rep la ruta i recomanar que es prenguin mesures, com plantejava l’estudi que va encarregar la Direcció General de Transport Marítim”, afirma el tècnic del Parc Natural. Aquest document, elaborat per la consultora Estudi Ramon Folch i Associats S.L. el 2021, “analitza l’impacte sobre el canvi climàtic i ambiental associat a les rutes interinsulars i proposa mesures per reduir-lo, amb especial èmfasi en el trajecte entre Eivissa i Formentera per la seva importància quant a freqüències i nombre d’usuaris”. Així mateix, recorda que la ruta travessa una praderia de posidònia de més de “vuit quilòmetres de longitud de gran importància ecològica”.

Per altra banda, l’associació d’investigació marina Tursiops també ha estudiat l’impacte del trànsit en la fauna marina. Un dels seus darrers estudis analitza l’efecte del renou associat a la navegació en el dofí mular a les Pitiüses, i ho fa amb el suport de la Fundació Biodiversitat, del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. Entre les conclusions de la primera fase de l’estudi, destaca la relació entre el renou dels vaixells i la menor presència de dofins a la mar de les Pitiüses en l’estiu, que és tres vegades inferior que la de l’hivern. El director científic de Tursiops, Txema Brotons, explica que aquests cetacis fan servir una mena de “xiulada” per “relacionar-se, trobar menjar o saber on són”. “Si viuen en un món amb renou, han de cridar més i han de gastar més energia”, afegeix. Això fa que “evitin aquests llocs”, com és el cas dels Freus durant l’estiu, on els renous s’arriben a multiplicar per quatre. A partir d’aquestes dades, les recomanacions de Tursiops també es basen a “reduir la velocitat dels vaixells”.

Competències

Davant aquestes recomanacions, fonts de la Conselleria de Mobilitat asseguren que no tenen “cap competència per reduir la velocitat de les embarcacions a través del nou decret”, atès que “el que fa és desenvolupar la Llei de transport marítim” i que “no pot anar més enllà”. Es refereixen a la Llei 11/2010 d’ordenació del transport marítim de les Illes Balears, la mateixa que atribueix al Govern les competències en “reglamentació, ordenació i planificació del transport marítim entre ports del litoral de les Balears i de les activitats relacionades”. I en el capítol II determina que pot “establir obligacions específiques a les empreses navilieres”, però “estrictament per motius de protecció mediambiental o altres causes greus”. Finalment, les mateixes fonts de Mobilitat esmenten un apartat del futur decret que fa referència al medi ambient, amb el qual donen carpetada a aquesta qüestió. El text tan sols obliga a “vetllar per un transport marítim respectuós amb el medi ambient, amb la sostenibilitat ambiental, la qualitat i el confort”.

Per la seva banda, l’Autoritat Portuària va aprovar aquest abril una ordenança amb la qual han posat fi a l’encavallament de sortides de ferris. Si abans podien sortir fins a cinc vaixells al mateix temps –però ho feien cada mitja hora–, ara només en pot sortir un cada quart d’hora. D’aquesta manera, s’ha aconseguit reduir el trànsit fins un 15%, tot i que la previsió de davallada era del 30%. Així, també esperen eliminar els problemes de seguretat que caracteritzen l’Estret, on el 2021 hi va haver dos accidents en només deu dies, amb desenes de ferits. En qualsevol cas, aquesta mesura només afecta les línies regulars i l’àmbit portuari, mentre que les embarcacions d’esbarjo continuen tenint màniga ampla a mar oberta.