Fins al 55% de la praderia de posidònia morta a punts de Cala Vedella, a Eivissa

PalmaLes praderies de posidònia oceànica a Cala Vedella presenten signes evidents de regressió ambiental, segons l'últim estudi ambiental del GEN-GOB (Grup Balear d'Ornitologia I Defensa de la Naturalesa). L'estudi ha identificat punts on el 55% de la praderia està morta. Xisco Sobrado, tècnic marí de l'organització ambiental, explica que, justament, s'han identificat a l'estació de mesura situada a 12 metres, que és on la posidònia sofreix un major impacte dels fondejos de les embarcacions. "Les padreries tenen una capacitat de regeneració natural, però no és suficient per compensar les pèrdues provocades per l'impacte de les activitats humanes", declara.

L'estudi apunta que "es troba en una situació ambiental delicada a causa de multitud de pressions i usos que es realitzen. El fondeig incontrolat, la presència de morts i l'eutrofització —procés de contaminació de les aigües estancades per un enriquiment de nutrients de les aigües— està degradant la praderia".

L'any 2019 es varen instal·lar tres estacions de seguiment a diferents profunditats (3, 12 i 15 metres) de Cala Vedella amb la finalitat de mesurar la densitat i la cobertura de la praderia. Des de llavors, aquestes estacions de seguiment es varen mostrejar també l'any 2020, 2021, i 2022. Els resultats d'aquesta sèrie temporal 2019-2022 indiquen un augment de la superfície de praderia morta: un 30% de posidònia morta de mitjana a les zones analitzades.

80 morts damunt posidònia

A què es deu la pèrdua de posidònia en aquest port natural? Als 80 morts, estructures de ciment amb una cadena i una boia, que són damunt la padreria, i a la saturació de fondejos en l'estiu. Aquesta zona acull fins a 90 embarcacions en un dia, segons l'entitat ecologista.

Cala Vedella és a la costa occidental d'Eivissa. Els seus fons estan conformats per praderies de posidònia, algues fotòfiles, arenals i zones rocoses. A més, Cala Vedella i la seva praderia de posidònia es troben dins la Xarxa Natura 2000, catalogada com a Lloc d'Interès Comunitari. "Una praderia en bon estat de conservació oxigena les aigües, capta nutrients i ajuda a mantenir les aigües netes. La degradació gradual posa en perill el seu paper com a fixadora de carboni", adverteix el tècnic del GEN-GOB.

A zones on s'han perdut feixos i rizomes de praderia, la recuperació pot trigar segles, ja que la posidònia té un creixement molt lent. "No podem oblidar que la posidònia és l'autèntic pulmó mediterrani, amb una capacitat d'absorció de CO₂ de l'atmosfera 15 vegades superior a la selva amazònica", ha destacat la directora de la Fundació Ibiza Preservation, Inma Saranova, durant la presentació de l'estudi aquest dimarts. Per això, l'estudi conclou en les demandes d'habilitar fondejos fixos de baix impacte d'ús social per a residents de la zona i de regular el fondeig d'embarcacions.