"Fins aquí he arribat": la catalana Maria Branyas, la persona més gran del món, fa 117 anys
La seva família explica que ha patit una "davallada" en els últims mesos però que no té cap malaltia
BarcelonaVa néixer quan encara faltaven set anys perquè esclatés la Primera Guerra Mundial, va viure la Guerra Civil Espanyola mentre entrava a la trentena i en va fer setanta l'any de les primeres eleccions democràtiques a l'Estat. Quatre dècades després, però, continua bufant espelmes i ho fa, des de l'any passat, amb el títol de la persona viva més gran del món. Maria Branyas Morera, nascuda a San Francisco el 4 de març del 1907 en una família de mare catalana i pare pamplonès, fa aquest dilluns 117 anys a la residència Santa Maria del Tura d'Olot, on viu des dels 92 anys. "Fins aquí he arribat", ha celebrat la Super Àvia Catalana, tal com s'autoanomena al seu perfil de la xarxa social X (@MariaBranyas112), que té més de 16.000 seguidors i que gestiona amb l'ajuda dels seus familiars. A Catalunya hi ha més de 2.500 persones centenàries, segons l'Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). D'aquestes, el 83,49% són dones i 124 tenen 105 o més anys
El nom de Branyas va omplir titulars el 17 de gener del 2023, després de la mort de la monja francesa Lucile Randon, de 118 anys. Va ser llavors quan el Grup de Recerca Gerontològica (GRG), que depèn del Rècord Guinness, la va situar al capdamunt de la llista de persones més longeves del planeta, per davant de la japonesa Tomiko Itooka (115 anys). Més d'un any després, la seva família explica que Branyas ha patit una "davallada lenta", especialment des de l'estiu, però que "no li fa mal res" i "no té cap malaltia", segons certifica la seva filla Rosa Moret en declaracions a l'ACN. Tot i la pèrdua progressiva de visió, oïda, memòria i mobilitat, Maria Branyas conserva intactes les facultats mentals i és conscient que no hi ha ningú amb més anys que ella al món. La seva reacció, però, és titllar els rècords de "ximpleries" i arronsar les espatlles. "Diu que això no és cap mèrit, ni d'ella ni de ningú", afirma Moret.
La realitat, però, és que la seva fita vital és objecte d'estudi. El doctor Manel Esteller, director de l'Institut Josep Carreras, lidera una investigació sobre l'ADN de Branyas per intentar esbrinar com s'ho ha fet per arribar a tan avançada edat sense tenir cap de les principals malalties associades a l'envelliment: les cardiovasculars, el càncer o les neurodegeneratives. "No està clar si hi ha límit, els humans tenim físicament un límit al voltant de 120-125 anys", afirma Esteller al pòdcast de l'ARA que dirigeix Carla Turró. Des de fa un temps, les cèl·lules de Branyas es troben en un laboratori, on es podran estudiar. Segons Esteller, "són una mica més joves del que marcaria la seva data de naixement, han tingut un envelliment més lent, el que potser li ha permès viure més anys", apunta l'expert, que confia poder esbrinar "els seus mecanismes d'envelliment saludable" perquè se l'han detectat un parell de mutacions a la sang i una activació excessiva d'una proteïna que podria donar lloca a un fàrmac per retardar el deteriorament de l'edat.
Branyas no va poder esquivar la covid el 2020, però el va passar de manera asimptomàtica i sense cap dolor, i es va convertir en la persona més gran del món en superar la malaltia. On és el secret? A l'espera de conclusions definitives, Branyas, que mai ha fumat, begut alcohol ni fet dieta, atribueix sovint la seva edat a factors genètics, mentre que la seva filla creu que l'ha ajudat la seva capacitat d'adaptació a les circumstàncies. També a la mort dels més propers.
El seu pare va morir de tuberculosi 1915 en el vaixell amb el qual fugien de la Gran Guerra i que va tornar la família a Catalunya. També ha acomiadat la mare, amb qui va desembarcar amb 8 anys a Barcelona, i el seu marit Joan Moret, amb qui es va casar a Girona als 24 anys. Fins i tot ha viscut per dir adeu a un fill de 80 anys. "Passa una cosa com la mort i té el disgust, però al cap de poc ja reacciona, dient que és el que hi ha, Déu ho ha volgut així, ens hem d'adaptar i hem de seguir vivint", explica la seva filla. Branyas ha dit en alguna ocasió que creu que li queda poc temps —"Començo una nova tardor i crec que serà la darrera", escrivia a X el setembre passat—, tot i que de moment aquest dilluns espera el pastís d'aniversari de la família i el tradicional treball manual que li regalen a la residència cada any.
Un nou rècord a l'horitzó
Des de la butaca de la seva habitació a Olot on ara passa el dia asseguda, els seus missatges a X plens de cites cèlebres sobre el fet de fer-se gran i el testimoni de la seva família són el seu altaveu al món. "Ja no concedeix entrevistes ni res de tot això, el que vol és tranquil·litat", explica Moret. A l'horitzó, en tot cas, l'espera un possible nou rècord: segons el Grup de Recerca Gerontològica, només hi ha hagut quatre persones en la història que hagin superat els 118 anys. La que més temps va viure, segons aquest rànquing, va ser la francesa Jeanne Calment, que l'any 1997 va morir als 122 anys i 164 dies.