Fins i tot a l'alè dels dofins hi ha microplàstics

Els científics han trobat contaminació per plàstics a gairebé tot arreu. Als núvols. A l'Everest. A la neu de l'Àrtic. I ara, per primera vegada, també s'han detectat diminutes partícules de plàstic en l'alè dels dofins. Aquesta troballa publicada a la revista PLOS One demostra la ubiqüitat dels residus plàstics al medi ambient. De fet, cada any gairebé 2 milions de tones de plàstics acaben als oceans del món. Aquest material també flota en l'aire i el nou estudi suggereix que la inhalació pot ser una via important a través de la qual els dofins i altres mamífers marins s'exposen a microplàstics. Aquestes partícules, que es formen quan el plàstic es descompon, s'han relacionat amb la inflamació i el dany cel·lular i poden contenir substàncies químiques nocives.

“Això posa de manifest com és de contaminant el plàstic”, afirma Leslie B. Hart, codirectora del Centre de Salut Costanera Ambiental i Humana de la Universitat de Charleston, a Carolina del Sud, que va dirigir la recerca. “Tenim plàstic per tot arreu. Realment no hi ha cap lloc segur per allunyar-nos-en”.

Se sap que altres animals respiren plàstics, encara que la recerca sobre aquest tema continua sent escassa. L'any passat, científics japonesos van detectar microplàstics als pulmons d'ocells salvatges. I científics han calculat que les persones poden inhalar o ingerir més de 100.000 partícules de microplàstics a l'any procedents dels aliments i l'aigua que consumeixen, i també de l'aire que respiren.

Els dofins s'han convertit en un tema habitual de recerca sobre la contaminació perquè es troben a tot el món, fins i tot en zones costaneres molt poblades, cosa que els converteix en indicadors de l'exposició a la contaminació i altres riscos ambientals. En aquest darrer treball, Hart, juntament amb Miranda K. Dziobak, bioquímica de la mateixa universitat, va recollir mostres de l'alè exhalat d'onze dofins mulars a la badia de Sarasota, a Florida, i a la badia de Barataria, a Louisiana. Per fer-ho, van col·laborar amb el programa de recerca sobre aquests cetacis del zoològic Brookfield de Chicago, que realitza estudis sobre la salut dels exemplars capturats i alliberats. Per recollir les mostres d'aire, van sostenir una placa de Petri just damunt de l'espiracle de cada dofí mentre exhalava.

Disruptors hormonals

Els investigadors intentaven resoldre un misteri. En estudis anteriors, havien detectat ftalats, substàncies químiques utilitzades en el plàstic que se sap que són disruptors endocrins que poden danyar la salut humana, als dofins de la badia de Sarasota en nivells considerablement més alts que els que s'havien trobat als éssers humans. La contaminació per plàstics n'era una possible font.

Les seves anàlisis van detectar partícules de microplàstics en l'alè de tots els dofins analitzats, des de diversos tipus de polímers plàstics, com polietilè tereftalat, conegut com a PET, així com el polièster, un dels polímers més comuns utilitzats a la roba.

“Quan rentes la roba desprèn milions de petites fibres de plàstic”, explica Dziobak. “I això és un problema perquè són tan petites i tan lleugeres que poden viatjar amb molta facilitat en l'aigua i l'aire”.

Els dofins queden exposats a aquestes fibres de plàstic. “Respiren en la superfície. Respiren els plàstics transportats per l'aire”, afirma Hart. Els investigadors també creuen que les partícules de plàstic en l'aigua es dispersen en l'aire per les onades.

Shannon Gowans, professora de ciències marines de l'Eckerd College de Saint Petersburg, a Florida, i directora del projecte Dofí, que no ha participat en l'estudi, qualifica els resultats de preocupants. Explica que això passa sobretot després de tempestes extremes com els huracans que acaben d'assotar Florida i han desbordat les plantes de tractament d'aigües residuals, motiu pel qual s'han abocat al mar aigües sense tractar.

“El doble cop de la tempesta va ser la gran quantitat de deixalles que va arrossegar la maror ciclònica o que van anar a parar als desguassos”, comenta. “Ara tot això és als cursos d'aigua. Veurem un pic de microplàstics a la zona”.

Els investigadors de la Universitat de Charleston asseguren que centraran el seu pròxim projecte de recerca en els danys específics que els microplàstics podrien estar causant en els dofins. Aquests mamífers aquàtics aguanten la respiració per perseguir les preses sota l'aigua i tenen una gran capacitat pulmonar. “Per això, pensem que és possible que estiguin absorbint dosis més elevades de microplàstics en l'aire que, per exemple, un ésser humà”, considera Hart.

Què podem fer com a ciutadans per ajudar-hi? Reduir la quantitat de plàstic que usem i rebutgem és un bon començament, opina Dziobak. També és bona idea portar la roba una vegada més abans de rentar-la o utilitzar un cicle de rentada en fred, perquè les fibres de plàstic tendeixen a desprendre's més fàcilment amb aigua calenta.