Trobada nocturna a sa Pobla

Fira nocturna de la patata

És un esdeveniment gastronòmic i una reivindicació d’identitat de sa Pobla

Aquest cap de setmana se celebra a sa Pobla la Fira Nocturna de la Patata, una festa que és un esdeveniment gastronòmic i una reivindicació d’identitat del poble més pagès de Mallorca. La fira està ubicada a la plaça Major de sa Pobla, a la qual s’instal·len els espais de degustació, i mobilitza una oferta gastronòmica important amb la participació de restaurants, portals d’exportació i altres entitats del municipi. En total, s’hi poden degustar més de vuitanta plats a un preu simbòlic, en un ambient tranquil i festiu que permet conèixer la gran diversitat culinària poblera basada en la patata. També hi ha música en viu, amb Jaime Castillo.

La diagnosi d’un sector

La majoria de les explotacions pobleres són empreses familiars

La Conselleria d’Agricultura va dur a terme un estudi del sector agrícola pobler, fent molta incidència en el que és el principal conreu del poble. La conclusió era que la majoria de les explotacions pobleres són empreses familiars que tenen en propietat les terres (el 55 %), encara que hi ha un 30 % de terres de lloguer. El 75 % de la superfície conrada de patata està inclòs en l’agricultura integrada, amb una superfície sembrada que pot estar entre les 1.000 i les 1.200 hectàrees, segons els anys. L’exportació de patata primerenca fora de Mallorca, a diversos mercats europeus, és d’entre 15.000 i 20.000 tones anuals. No obstant això, el sector veu el futur amb incertesa i amb una certa resignació davant l’envelliment dels pagesos i la no successió de les explotacions amb agricultors joves.

Dades sobre l’oliva de Mallorca

El nombre d’explotacions inscrites en la denominació d’origen és de 113

Una vegada més, les dades publicades per l’IQUA ens donen una imatge bastant clara de la situació de la denominació d’origen Oliva de Mallorca al llarg de la darrera campanya de què es tenen dades, la de 2017-2018. El nombre d’explotacions inscrites en la denominació d’origen és de 113, lluny de les 59 que començaren l’any 2012. Els elaboradors mallorquins d’olives de qualitat són sis. La xifra d’oliveres és de 67.338, amb un total de 497 hectàrees d’olivar registrades. La producció d’oliva va ser, els anys 2017 i 2018, de 105.848 quilograms i se’n transformaren 42.098 en oliva verda sencera, 19.173 en oliva trencada i 24.910 en oliva negra. Això va representar un creixement espectacular en relació amb els anys anteriors. Finalment, el total comercialitzat va ser de 28.962 quilos, per un valor de 211.278 €, amb un creixement interanual del 62,8%. Evidentment, la campanya actual, 2018-2019, haurà estat diferent, ja que l’anyada ha estat fluixa. En tot cas, l’evidència és que la comercialització d’oliva de Mallorca va cap amunt.

Arbres fruiters de secà

Les ajudes volen facilitar la replantació d’ametlers, garrovers, figueres i oliveres

El Govern balear, a través del FOGAIBA, dedicarà 712.500 € procedents de l’impost de turisme sostenible a tornar a convocar enguany una línia d’ajudes per replantar arbres. Les ajudes van dirigides al sector de fruiters de secà, de gran importància ambiental i paisatgística a les Balears. Les ajudes volen facilitar la replantació d’ametlers, garrovers, figueres i oliveres, a més d’altres arbres fruiters, per recuperar les faltes i millorar la densitat de plantació a les parcel·les. La mesura ha tingut en anys anteriors una excel·lent acollida: a la passada convocatòria hi va haver 339 persones que se’n varen beneficiar. Les previsions són que la nova convocatòria tingui la mateixa acceptació.

Producció d’hortalisses

Els productors han disminuït, però la capacitat de producció, no tant

Continua la incertesa en el sector hortofructícola a causa dels baixos preus. Això ja és una constant dels darrers anys i s’ha constituït en una amenaça per a la continuïtat de les explotacions hortícoles de l’illa. Des del sector consideren que l’evolució de la distribució minorista, cada cop més concentrada en unes poques cadenes de supermercats, ha acabat restringint el mercat existent, ja que molta producció es du de fora. Els productors han disminuït, però la capacitat de producció, no tant, gràcies a la introducció de noves tècniques i varietats, amb la qual cosa l’oferta local hi és però la demanda no sempre es decanta cap a aquest producte fresc i de proximitat. La resposta del mercat és imposar una baixada de preus sostinguda que posa els pagesos al límit de la sostenibilitat.