El fiscal defensa la seva acusació contra Penalva i Subirán en la segona jornada del judici

PalmaEl fiscal Tomás Herranz ha fet referència a la "infinitat" de filtracions per part dels investigadors del cas Cursach i ha defensat la validesa de la seva acusació, assegurant que les filtracions que menciona en el seu escrit "en absolut venen dels llistats de cridades nul·les".

Així ha respost aquest dimecres el fiscal a les qüestions prèvies presentades dilluns per les defenses del jutge Manuel Penalva, el fiscal Miguel Ángel Subirán i els quatre agents del Grup de Blanqueig de la Policia Nacional, per a qui se sol·liciten penes de presó que sumen fins a 600 anys, segons ha recollit Europa Press. Els seus advocats varen demanar la nul·litat de la instrucció i la suspensió del judici, basant-se en el fet que la majoria de proves de l'acusació provenien de l'espionatge als periodistes del cas Mòbils, declarat nul per el Tribunal Constitucional i el Tribunal Superior de Justícia de les Balears (TSJIB).

Tot i així, el fiscal ha reiterat que les filtracions que presenta en el seu escrit "no tenen cap relació amb els llistats de cridades" dels periodistes Blanca Pou i Kiko Mestre, d'Europa Press i Diario de Mallorca, respectivament. A més, ha detallat que fins i tot algunes fonts de prova que poden donar lloc a la confusió de la seva validesa es basen en les notícies que els diaris varen publicar, no en els llistats de cridades.

Herranz també ha qüestionat la vinculació entre l'entrega del telèfon del policia Iván Bandera, d'on es varen extreure els missatges de WhatsApp que tenien els acusats per comentar la investigació, amb la nul·litat dels llistats telefònics dels periodistes.

En aquest sentit, el fiscal ha assenyalat que "poden valorar-se lícitament les proves i considerar-se jurídicament independents", i ha argumentat que "la vulneració només es produeix si la il·legitimitat de les proves originals es transmet a les derivades". Per aquest motiu, ha justificat que l'entrega del mòbil de Bandera s'hauria produït de totes maneres i que era "un descobriment inevitable".

A més, Herranz ha fet referència a un atestat que diu que Bandera era qui "controlava els testimonis de la causa, sent significatiu que alguns testimonis protegits tinguin accés al periodista Kiko Mestre". També ha remarcat que el policia va entregar "voluntàriament" el telèfon en la seva primera declaració com a testimoni el 2018, abans que es decretàs la nul·litat de les resolucions, i després de la seva detenció. En aquesta línia s'ha referit a l'acusada Blanca Ruiz, i ha assegurat que va entregar el seu telèfon de manera voluntària, després de ser posada en llibertat. El fiscal, a més, ha explicat que la implicació de Ruiz es va decretar arran de les extraccions del mòbil de Bandera, motiu pel qual la seva acusació no està vinculada a la nul·litat de les cridades.

Pel que fa a l'argument de les defenses referint-se que la implicació de Miquel Florit, jutge instructor de la causa, va atemptar contra el dret a un jutge imparcial en la instrucció, Herranz ha defensat que "l'abstenció d'un jutge no és un acte voluntari" i que s'ha de justificar amb causes determinades en un article de la Llei orgànica del poder judicial.

Finalment, sobre la inhabilitació del fiscal per dur el cas, sostinguda per les defenses , ha manifestat que no se n'anirà. "No és el camí demanar a la Sala que me'n vagi. Continuaré fins que acabi el judici".

Les acusacions particulars subratllen la seva legitimitat

Les acusacions particulars han defensat, per la seva banda, la seva legitimitat per imputar, en els diferents escrits, els investigadors del cas, ja que "no existeix cap vulneració del principi acusatori". Per aquest motiu, han demanat continuar amb el judici i no decretar cap nul·litat, en contra de les qüestions prèvies plantejades per les defenses aquest dilluns, 5 de juny, durant la primera sessió del judici, en la qual també varen demanar l'absolució dels sis acusats.

Després de la intervenció d'Herranz, ha estat el torn de l'advocat Ángel Aragón, en representació de Miguel Femenia, que ha recordat que el seu representat va ser un dels perjudicats en el cas ORA, separat del cas Cursach, i, per tant, "absolutament independent" a la nul·litat del rastreig i accés al llistat de cridades dels periodistes del cas Mòbils. En referència a la manca de legitimitat d'acusar argumentada per les defenses, l'advocat ha destacat que processa en aquesta causa perquè es va pressionar el seu representant per incriminar.

De la mateixa manera ha intervingut l'advocat Salvador Perera, en representació d'Antoni Roig, que va ser detingut de manera "arbitrària" juntament amb altres afectats "amb la finalitat de pressionar-los per aconseguir dilacions il·legítimes". A més, ha exposat que l'inspector Reguera "va participar o coneixia" les filtracions pel fet de ser cap i que "ningú no va fer res per impedir-les". L'advocat Juan Sastre també s'ha sumat a aquests arguments exposats pel Ministeri Fiscal i la resta de companys, i la defensa de de l'expolític Álvaro Gijón i la seva família, que ha traslladat la "indignació" per algunes manifestacions fetes per les defenses durant la presentació de les qüestions prèvies.

Per la seva banda, l'advocat de Tolo Cursach, Enrique Molina, ha basat l'argument en el fet que la sentència del cas Mòbils resol que es va vulnerar el dret a la tutela efectiva dels periodistes, però no el dret a distribuir informació verídica. Després de Molina, el lletrat Carlos Zabala ha insistit que el dret a la comunicació dels periodistes mai no es va veure vulnerat.

Retirada d'una acusació particular

L'acusació particular que representa tres policies locals, personada contra els investigadors del cas Cursach, ha anunciat que retira la totalitat de les acusacions formulades, sense perjudici de reservar accions civils.