Els acusats per l'accident del metro de València reconeixen la seva responsabilitat i eviten el judici

ValènciaLa Fiscalia Provincial de València i les acusacions particulars han tancat un acord amb els vuit processats per l'accident de metro de València del 3 de juliol del 2006, en el qual van morir 43 persones i 47 més van resultar ferides. Així ho ha confirmat a l'ARA la portaveu de l'Associació de Víctimes de l'Accident de Metro del 3 de Juliol del 2006, Rosa Garrote, que ha destacat que es tracta d'un "triomf de tots aquells que han defensat que la responsabilitat no es podia quedar només en el conductor del comboi".

El pacte, revelat aquest divendres pel diari Las Provincias i tancat dijous a la nit, preveu la retirada de l'acusació per a quatre dels acusats i penes de 22 mesos de presó per a la resta. A més, arriba quan falten només tres dies perquè comenci el judici, previst per a dilluns. De fet, i com a conseqüència de l'acord, la vista oral previsiblement no tindrà lloc i es reduirà a la comunicació dels pactes aconseguits entre les parts i el ministeri públic.

Dels vuit directius acusats, els que assumiran les penes de presó de 22 mesos de presó, tot i que no està previst que hi ingressin, seran l'exdirector d'operacions, Manuel Sansano; l'exdirector de l'auditoria per a la seguretat i la circulació, Juan José Gimeno; l'exdirector adjunt d'explotació, Vicente Contreras, i l'exdirector tècnic, Francisco García.

Per contra, es retiraran les acusacions a l'exgerent de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana, Marisa Gracia; l'excap de tallers de les instal·lacions de València Sud, Luis Miguel Domingo Alepuz; l'excap de la línia 1, Sebastián Argente, i l'exresponsable d'estudis i projectes, Francisco Orts.

Per als vuit acusats, la Fiscalia Provincial de València demanava una pena de tres anys i set mesos de presó per omissió o cooperació necessària per les 43 morts i les lesions de 37 ferits. Així, els atribuïa 43 delictes d'homicidi per imprudència greu professional, 37 delictes de lesions per imprudència greu professional i un delicte contra els drets dels treballadors, en la modalitat de seguretat a la feina. Més elevada era la petició de l'Associació de Víctimes de l'Accident de Metro del 3 de Juliol del 2006, que demanava una condemna de quatre anys de presó –cinc mesos més que la Fiscalia– per als vuit acusats.

Les acusacions no incloïen una petició d'indemnització als familiars de les víctimes ni tampoc als ferits, ja que aquestes van ser assumides l'any 2006 per la companyia asseguradora de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana.

Una victòria dels familiars de les víctimes

La portaveu de l'Associació de Víctimes de l'Accident de Metro del 3 de Juliol del 2006, Rosa Garrote, s'ha mostrat satisfeta per un acord que "reconeix que des de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana les coses es van fer malament".

Garrote també ha defensat que el pacte evidencia "la mala gestió del cas duta a terme per la jutge Nieves Molina, que en totes les seves resolucions exculpava els directius i situava tota la responsabilitat en el conductor. També esguita indirectament les persones que estaven més amunt en l'administració com Francisco Camps i els màxims directius del Partit Popular valencià, que en el seu dia, enlloc de posar-se del costat de les famílies, sols es van preocupar de protegir la seua gestió arribant, fins i tot, a acusar-nos d'amagar interessos ocults o polítics darrere de les nostres reivindicacions".

Finalment, la portaveu dels familiars de les víctimes ha explicat que l'acord "posa en valor tota la nostra lluita i evidencia que estava justificada. És una decisió que ens permet tancar aquest capítol amb la consciència tranquil·la perquè, per fi, les responsabilitats ja estan assumides per aquells als que els correspon". "Per fi, podrem tancar aquesta etapa de dol", ha conclòs.

El paper de la jutge Nieves Molina

Tot i les seves repetides negatives, el novembre del 2018 la magistrada Nieves Molina va dictar finalment la celebració de judici oral obeint el dictamen de l'Audiència Provincial de València, que al febrer havia ordenat a la jutge que reobrís el cas, després que Molina l'hagués arxivat per tercera vegada des que es va iniciar la investigació perquè descartava que hi hagués responsables penals i perquè no veia acreditat que el sinistre "fos causat per una avaria o pel mal estat del material mòbil o de la infraestructura". Tant la Fiscalia com l'Associació de Víctimes del Metro 3 de Juliol van recórrer la decisió, i finalment l'Audiència Provincial els va donar la raó i va ordenar a la instructora que reobrís la investigació.

Al llarg de tota la seva instrucció i les posteriors anàlisis dels nombrosos recursos, Molina no va variar la seva tesi que l'accident es va produir per l'excés de velocitat del comboi, que anava a 80 quilòmetres per hora en una corba on no es podien superar els 40, i que, per tant, n'era responsable únicament el conductor. La jutge va rebutjar repetidament la tesi de les famílies sobre la negligència que l'empresa no instal·lés en la línia 1, la més antiga de la ciutat, una balisa que evités l'excés de velocitat independentment de la voluntat del conductor, com sí que n'havia instal·lat a les línies més noves.