La Fiscalia demana a Celaá informació de l'acord per passar de curs amb assignatures suspeses
El Suprem estudia si hi va haver prevaricació pel fet de prendre la decisió en una conferència sectorial
BarcelonaPrimeres conseqüències de la decisió del ministeri d'Educació de permetre als alumnes passar de curs i fins i tot obtenir un títol amb assignatures suspeses. La Fiscalia del Tribunal Suprem està investigant l'acord que va prendre la conferència sectorial d'educació al mes d'abril i que el Congrés de Diputats va validar la setmana passada. Després de la denúncia d'un particular contra la ministra, Isabel Celaá, per un suposat delicte de prevaricació, la Fiscalia ha demanat al ministeri un expedient administratiu amb tota la informació i les raons sobre l'acord, que ja va ser polèmic en l'entorn educatiu.
Segons ha avançat el diari El Mundo i han confirmat després fonts jurídiques, el ministeri fiscal ha obert diligències després que la seva secretaria tècnica hagi rebut i estudiat la denúncia d'un ciutadà que considera que l'acord es va prendre en un organisme sense competències per fer-ho. Fonts del ministeri d'Educació han explicat que ja han remès tota la informació requerida i han matisat que no s'està investigant ni la ministra ni els consellers d'Educació de les comunitats, que formen part de la conferència.
Flexibilització i repetició "excepcionals"
En concret, es tracta de l'expedient del 22 d'abril en què s'estableixen les directrius d'actuació del tercer trimestre del curs 2019-2020 i l'inici del curs actual, 2020-21, a causa de la pandèmia. El document va rebre el suport de 12 comunitats autònomes (totes, excepte el País Basc, Madrid, Castella i Lleó, Andalusia i Múrcia) i establia que repetir curs havia de ser "molt excepcional" per garantir que la pandèmia no perjudiqués l'alumnat i no se'l suspengués per res del que havia passat a partir del 14 de març, i també demanava la flexibilització "de manera excepcional" dels criteris d'avaluació a primària, ESO, batxillerat i formació professional perquè "no es tinguessin en compte limitacions que afectessin" el nombre de suspensos. Per tant, s'eliminaven els límits de suspensos, que són de dues assignatures per passar de curs i obtenir el títol d'ESO, i cap de suspesa per aprovar el batxillerat. Així es va recollir uns dies després al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).
Ja aleshores, diversos partits, sindicats i col·lectius vinculats a l'educació van criticar aquesta ordre i alguns van assegurar que era contrària a la llei orgànica vigent i a la Constitució, però el ministeri considerava que no modifica l'ordenament jurídic sinó que només adaptava l'avaluació a la crisi oberta a causa de la pandèmia.
Fa només uns dies el Congrés va donar llum verda al reial decret del ministeri que estenia l'ordre de l'abril a tot el curs actual. La decisió de titular un alumne "s'adoptarà garantint l'adquisició dels objectius generals de l'etapa de manera que permetin a l'alumne continuar amb el seu itinerari acadèmic i, en conseqüència, no quedarà supeditada a la no existència de matèries sense superar per l'accés a totes dues titulacions", deia el text aprovat.
El Consell Escolar proposa repetir assignatures a primària i ESO i no un curs sencer
Precisament en la línia de disminuir la repetició de curs entre els estudiants i "renovar la normativa que regula l'avaluació, la repetició i passar de curs", el Consell Escolar de l'Estat es reunirà dijous per presentar un informe en què proposa que els alumnes de primària i ESO puguin repetir assignatures suspeses en lloc de repetir un curs sencer.
Segons explica Europa Press, "les decisions sobre promocionar de curs haurien de basar-se realment en l'avaluació interna i col·legiada de les competències bàsiques", diu el Consell Escolar, i per això serà precís que tot l'equip docent que atén un grup d'alumnes pugui treballar i avaluar les competències i, en conseqüència, "també el rendiment assolit". Així, en passar de curs, el nou equip docent podria proposar la repetició dels aprenentatges fonamentals de les matèries no aprovades.
El sindicat CSIF ja ha anunciat que s'oposarà a la publicació d'aquest estudi, perquè considera que està "teledirigit" pel ministeri d'Educació perquè avali les reformes que s'han plantejat en aquest sentit.