Societat01/04/2019

La Fiscalia també demana investigar votants de l'1-O per "una voluntat rebel"

El ministeri públic reclama a l'Audiència de Barcelona que imputi nou manifestants de l'IES Pau Claris

Pau Esparch
i Pau Esparch

BarcelonaSi fa una setmana va ser l'Advocacia de l'Estat, ara és la Fiscalia qui demana investigar votants de l'1-O per "una voluntat rebel". El ministeri públic, en un escrit al qual ha tingut accés l'ARA, reclama a l'Audiència de Barcelona que imputi nou manifestants de l'IES Pau Claris per un delicte de resistència o de desobediència greu. Les persones participaven en una seguda al pati i a l'interior del centre educatiu. "De les imatges captades –segons els dos fiscals del cas– s'adverteix una oposició obstinada, persistent i reiterada" per part dels votants que volien impedir que s'executés l'ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per evitar l'1-O. La fiscalia defensa una part del recurs contra diversos manifestants que va presentar un sindicat policial a l'Audiència i demana que el jutge de Barcelona que analitza les càrregues policials del dia del referèndum investigui els nou votants.

Cargando
No hay anuncios

Els representants del ministeri públic consideren que la voluntat dels manifestants és "desatendre" les decisions de l'autoritat i "menyscabar el normal exercici de la funció publica, utilitzant també una resistència activa per evitar ser desallotjats d'una seguda conformada per un centenar de persones". En aquest punt, sobre les càrregues posteriors de la Policia Nacional contra els votants, els fiscals asseguren que els agents van fer servir "la força mínima indispensable per obrir-se el pas i complir el mandat judicial". "És a dir, per executar la funció ordenada pel TSJC, els funcionaris de la Policia Nacional van fer ús de la força davant la reiterada i manifesta oposició dels ciutadans", afegeixen.

Els fiscals recorden que "l'eloqüent actitud contumaç" dels nou manifestants que demanen investigar, de qui diuen que "resulta difícil imaginar" que "desconeguessin les funcions que la Policia Nacional tenia encomanades", va suposar que un dels funcionaris resultés lesionat. Tot plegat, segons el ministeri públic, "porta a entendre" que l'actuació dels nou votants que demana investigar "podria subsumir" en un delicte de resistència o de desobediència greu als agents de l'autoritat "que ha de ser objecte d'investigació judicial". L'Audiència de Barcelona s'haurà de pronunciar.

Cargando
No hay anuncios

El precedent de l'Advocacia

Fa una setmana, l'Advocacia de l'Estat, que depèn del govern espanyol i representa els seus interessos, va demanar investigar ciutadans per haver format una "massa tumultuària" davant els col·legis electorals l'1-O a Barcelona per impedir a la policia requisar les urnes i les paperetes. L'advocat de l'Estat va reclamar a l'Audiència de Barcelona que s'investiguin 36 votants que es van concentrar davant de quatre centres de la ciutat. Ja ho va demanar al jutjat número 7 de Barcelona, que porta la causa que investiga les càrregues policials de l'1-O a la ciutat, que ho va descartar perquè considerava que els votants únicament havien exercit "resistència passiva".

Cargando
No hay anuncios

Davant el recurs de l'Advocacia de l'Estat, l'Ajuntament de Barcelona –que exerceix d'acusació popular en la causa de les càrregues policials de l'1-O a la ciutat– s'hi va oposar i va assegurar que els ciutadans que van anar a les escoles aquell dia estan emparats per "la llibertat d'expressió". Tot i això, en aquest cas, la Fiscalia també es va mostrar contrària a la possibilitat d'investigar els ciutadans, com proposava l'advocat de l'Estat. El ministeri públic va valorar en el seu escrit que no es pot iniciar una acció penal contra cap ciutadà "pel sol fet de trobar-se en un centre determinat".