La Fiscalia demana més de 80 anys de presó per a Rodrigo Rato
L'exvicepresident del govern espanyol, acusat de defraudar 8,5 milions a Hisenda i de blanqueig de capital
La Fiscalia demana en el seu escrit de conclusions provisionals més de 80 anys de presó per a l'exministre d'Economia Rodrigo Rato per suposadament defraudar més de 8,5 milions d'euros, i l'acusa de delictes contra la hisenda pública, blanqueig de capitals i corrupció en els negocis, entre d'altres, en el marc de la causa sobre el presumpte origen il·lícit del seu patrimoni.
El ministeri públic acusa Rato d'onze delictes contra la hisenda pública i demana penes d'entre quatre i sis anys de presó per cadascun; un de blanqueig de capitals, pel qual reclama sis anys; un altre d'insolvència punible, pel qual demana quatre anys; un altre de corrupció en els negocis, amb una sol·licitud de pena de quatre anys; i d'un delicte de falsedat documental, pel qual demana tres anys. A aquesta petició el ministeri fiscal hi ha sumat les corresponents penes de multa i accessòries i la indemnització a l'administració tributària per les quantitats defraudades.
Increment injustificat del seu patrimoni
Segons ha informat la Fiscalia General de l'Estat (FGE) en un comunicat, s'han identificat increments patrimonials no justificats entre el 2005 i el 2015 per un import total de 15,6 milions d'euros i les quotes defraudades ascendirien a gairebé 8,6 milions d'euros.
D'acord amb les tesis de la Fiscalia, Rato ha mantingut des del 1999 un patrimoni ocult a la hisenda pública a través de diverses societats amb les quals hauria fet contínues activitats d'inversió financera mitjançant multitud de comptes bancaris oberts a Bahames, Suïssa, Mònaco, Luxemburg i el Regne Unit , entre altres llocs, en una operativa desconeguda per al fisc espanyol i que hauria constituït fets imposables entre el 2005 i el 2015.
Comissions per adjudicar publicitat
Segons va transcendir durant la investigació, Rato cobrava de les empreses de publicitat a les quals Bankia encarregava les seves campanyes. En un cas concret, el de la campanya d'anuncis que convidaven a invertir en Bankia quan va sortir a borsa, dues empreses, Publicis i Zenith, van pagar comissions de 800.000 euros a canvi del contracte de publicitat de l’entitat. Més de la meitat d’aquesta quantitat es va derivar a l’empresa Kradonara, controlada per l’exvicepresident econòmic a través de la societat britànica Vivaway. Kradonara era una societat d’activitat pràcticament nul·la fins al 2011, quan va passar a dedicar-se a la “consultoria” i a rebre grans quantitats de diners, que el jutge va situar en el seu dia en 6,5 milions procedents d’empreses internacionals i de multinacionals com Telefónica que suposadament pagaven d'aquesta manera pels contractes obtinguts.