La Fiscalia anuncia una nova instrucció contra l'ocupació d'habitatges i adverteix que es tracta d'un delicte

Barcelona / MadridLes denúncies per ocupacions d'habitatge han crescut en els últims mesos a Catalunya, igual que ho han fet els procediments judicials oberts per desallotjar els ocupes. Segons les dades del ministeri de l'Interior, hi ha unes vint denuncies diàries d'aquest tipus a Catalunya i durant el primer trimestre del 2020 es van obrir 200 procediments per desallotjar un pis. Les dades no discriminen pel que fa al perfil de les persones que ocupen, que majoritàriament respon a famílies vulnerables que entren en un pis perquè no tenen un habitatge on dormir. L'existència, però, de màfies que s'aprofiten d'aquesta vulnerabilitat i altres casos aïllats ha fet créixer la preocupació ciutadana contra el fenomen a tot l'Estat. Aquest dilluns, durant l'acte d'obertura de l'any judicial, la fiscal general de l'Estat, Dolores Delgado, ha anunciat que distribuirà una instrucció entre els fiscals per unificar criteri contra el fenomen de l'ocupació il·legal.

Delgado no ha avançat en quin sentit anirà la instrucció, però sí que ha deixat clar durant el seu discurs que l'ocupació d'habitatges és un "fenomen delictiu". En aquest context, Delgado ha explicat que de vegades els problemes que preocupen la societat ja tenen una resposta legal, però ha subratllat que en ocasions hi ha situacions que "requereixen una acció específica d'acord amb les necessitats de la ciutadania".

En unes declaracions recents a l'ARA, el jutge delegat dels jutjats d'instrucció de Barcelona, Francisco González Maíllo, confirmava que el perfil majoritari de les persones que ocupaven a l'àrea metropolitana era el de famílies vulnerables que entraven en un pis buit per raons "de tipus social". Segons Maíllo, en la majoria de les ocasions aquestes persones no ocupaven una primera o segona residència buida durant uns mesos, sinó un habitatge propietat d'un fons inversor o d'un banc que portava anys buit. Per això el magistrat era partidari d'analitzar cas per cas, penalitzant els delictes flagrants amb una expulsió immediata i valorant els elements de vulnerabilitat en la resta.

Per la seva banda, el Col·legi d'Advocats de Barcelona va llançar la setmana passada una proposta -que passarà als partits polítics- en què demana la modificació de dos articles de la llei d'enjudiciament criminal per poder desallotjar els ocupants d'un pis durant les 48 hores posteriors a la presentació de la denúncia.

De moment, no hi ha uniformitat de criteris a l'hora d'afrontar judicialment el fenomen de l'ocupació. De fet, la instrucció de la Fiscalia anunciada per Delgado serà la primera guia en aquest sentit. Tot i així, la decisió final dependrà del criteri del jutge. La fiscal general de l'Estat ha recordat que cal "emparar els drets que resultin il·legítimament vulnerats d'acord amb les necessitats de la ciutadania".

24 famílies desallotjades cada dia a Catalunya

Coincidint amb l'anunci, aquest dilluns l'Institut Nacional d'Estadística (INE) ha fet públiques les últimes dades sobre execucions hipotecàries. El nombre d'hipoteques impagades d'un habitatge ha caigut un 70% a Catalunya durant el segon trimestre de l'any. Es tracta de la dada històrica més baixa des del 2014, però per interpretar-la cal tenir en compte que la declaració de l'estat d'alarma per la crisi sanitària del coronavirus incloïa una moratòria del deute hipotecari per a l'adquisició de l'habitatge habitual.

La dada de l'INE tampoc es refereix als procediments judicials de llançament iniciats per l'impagament d'una hipoteca o d'un lloguer -que suposen la majoria dels desnonaments practicats a Catalunya-. L'última dada disponible en aquest sentit del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) fa referència al primer trimestre de l'any. Segons aquest balanç, entre el gener i el març a Catalunya es van executar 2.178 desnonaments. Això vol dir que cada dia, de mitjana, unes 24 famílies van perdre la casa perquè no podien pagar el lloguer (en 1.571 dels casos) o la hipoteca. L'any passat 12.446 persones van perdre la casa perquè no podien pagar el lloguer (en dues tercers parts dels casos) o la hipoteca, segons el mateix balanç del CGPJ.