La Fiscalia redueix a un any i mig la seva petició de presó per a Cursach

PalmaEl Ministeri Fiscal ha fet públic aquest dijous el seu nou escrit d'acusació, en el qual davalla la petició de pena de presó per Bartomeu Cursach a un i any i mig. Així ho ha notificat al Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears un dia després de comunicar que exculpa set persones processades en la macrocausa i que renuncia a un seguit de testimonis.

Inicialment, la Fiscalia demanava vuit anys i mig de presó per a l'empresari, però finalment ha decidit no atribuir-li el delicte de suborn actiu continuat –pel qual demanaven cinc anys de presó– ni el de coaccions –pel qual sol·licitaven 24 mesos de presó–. Així, el consideren autor material dels delictes de grup criminal i inductor dels delictes de prevaricació administrativa continuada i coaccions.

D'una banda, pel delicte de grup criminal demanen 18 mesos de presó i inhabilitació especial per temps de 15 anys per qualsevol activitat relativa a l'hostaleria, oci i esbarjo, tant per ell mateix com per mitjà d'una societat. D'altra banda, pel delicte de prevaricació administrativa continuada sol·liciten una inhabilitació especial de 10 anys per tenir qualsevol càrrec o funció pública.

La petició de presó de la Fiscalia també canvia per la mà dreta de Cursach, Tolo Sbert, que queda pràcticament igual que la de l'empresari, tret de les coaccions. En el seu cas, el Ministeri sí que l'acusa d'aquest delicte, de manera que la pena que sol·liciten per ell es veu augmentada en 24 mesos.

Del juny del 2022 al gener del 2023

Aquestes darreres mesures de la Fiscalia trastoquen tot el cas a només uns dies de l'inici d'un judici que es preveu que duri set mesos. La Secció Primera de l'Audiència de Palma va assenyalar el febrer el macrojudici de la peça principal del cas Cursach de manera provisional del mes de juny de 2022 al gener del 2023.

Cal recordar que el cas Cursach va adoptar aquesta nomenclatura el 2013 arran d’una investigació per aclarir si s’havien manipulat oposicions de la Policia Local de Palma el 2012. Però va acabar derivant en una trama de guàrdies civils i policies nacionals que acusaven municipals d’extorsionar empresaris de la nit i comerços de Palma, tot amanit amb drogues i prostitutes com a moneda de canvi.