Cursach s’allibera de la Fiscalia i arriba al final del judici lleuger de càrrecs

PalmaEl desenllaç del cas Cursach és a prop i no és gaire diferent del plantejament. Aquesta història, d’“amenaces”, “màfies” i “detectius privats” –en paraules d’alguns testimonis– va patir el primer espòiler abans, i tot, que començàs el judici. La Fiscalia ja va avançar quina seria la seva posició en aquest procés quan va rebaixar considerablement les penes que demanava als principals acusats a pocs dies de començar el judici oral. Si els acusats ja s’havien assegut a la banqueta fent un alè, des de divendres respiren encara més tranquils després que l’acusació pública–el Ministeri Fiscal– retiràs tots els càrrecs. Aquest ha estat el nus de la trama, que marca un punt d’inflexió en el procés i dona algunes pistes de com pot ser el final. 

“Circumstància insòlita”. Així va qualificar la magistrada que presideix el tribunal que jutja el cas Cursach,SamanthaRomero, el fet que la Fiscalia s’avançàs i digués que es retirava. El ministeri públic, representat pels fiscals Joan Carrau i Tomás Herranz, va fer aquest anunci sota l’argument de manca de proves. “No hi ha prova de càrrec per mantenir cap dels fets d’acusació del nostre escrit contra cap dels acusats. Anunciam que en el moment processal oportú retirarem l’acusació particular respecte de tots ells” van ser les paraules exactes del fiscal.

Així, van decidir no esperar que acabassin de declarar tots els testimonis proposats per les parts “a efecte d’una millor conducció del que queda de sessions del judici oral”, segons va al·legar Herranz. Amb les declaracions de divendres van concloure els interrogatoris als testimonis proposats per les acusacions –pública i particulars. A partir del 21 de novembre i fins al gener estava previst que començassin a declarar desenes de testimonis proposats per les defenses dels processats. Però després de saber que s’enfrontaven a una acusació encara més afeblida, els lletrats dels acusats van decidir prescindir de la majoria de testimonis. A partir d’aquí, les magistrades hauran de reorganitzar el calendari del judici, que –amb tota probabilitat– s’escurçarà. 

Potser per això, la presidenta del tribunal va insistir als lletrats que l’anunci sobtat de la Fiscalia era una “deferència”. Romero va assenyalar que es trobaven “en una circumstància insòlita”, perquè “el Ministeri Fiscal, per una deferència, ha decidit anticipar un pronunciament que tots sabem que no correspon a aquesta fase”. Amb tot, va demanar que les parts que poguessin anticipar si renunciaven a cap testimoni, ho fessin. “A les que no, o es vulguin reservar la possibilitat de fer-ho, el tribunal no els demanarà que facin cap pronunciament”, va puntualitzar. 

Però cal recordar la preqüela d’aquest judici, que és la instrucció del jutge Manuel Penalva i fiscal Miguel Ángel Subirán. Tots dos van acabar apartats del cas quan Cursach va acusar els acusadors i va girar la truita. Poc després, van ser jubilats anticipadament i ara estan a l’espera que el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) els jutgi per la investigació que van fer des del jutjat d’Instrucció número 12 de Palma. Penalva i Subirán van construir l’acusació contra el Grup Cursach i els policies que hi ha processats a partir d’interrogatoris que ara es qüestionen. Nombrosos testimonis han renegat de les declaracions que –segons la documentació aportada–van fer davant el jutge i el fiscal, al·legant que els van pressionar, mentre que d’altres han confirmat el que ja van dir en la fase d’instrucció, que bàsicament retratava accions de pressió a possibles competidors en el món de la nit. 

Trama paral·lela

De fet, aquesta és una de les trames paral·leles a la del cas Cursach, que jutja l’Audiència. En el litigi contra Penalva i Subirán –encara en pausa al TSJIB–, l’acusació pública també la va coordinar inicialment Juan Carrau, a qui precisament en aquest cas no li va tremolar el pols a l’hora de formular imputacions, assegurant que hi havia indicis ‘gravíssims’ de delictes contra el seu excompany de Fiscalia Anticorrupció i contra el jutge Manuel Penalva. Curiosament, un cas que suposadament posava en qüestió la investigació del cas Cursach, quan va arribar a mans del magistrat Carlos Gómez va anar quedant desmuntat per moments. Dels fins a 9 delictes que s’imputaven al jutge i fiscal, Gómez va deixar només el de revelació de secrets i omissió del deure de perseguir delictes. Però la interlocutòria que arxivava bona part del cas WhatsApp es va recórrer de nou per la mateixa Fiscalia, que ha demostrat un gran interès a condemnar els seus excompanys d’investigació. Així, la sala penal del Tribunal Superior va estimar parcialment el recurs i ha ordenat recentment que es jutgi Penalva i Subiran també per amenaces i detencions injustificades. Molta més contundència del ministeri públic que contra Cursach.