Els fiscals amplien el recurs contra Penalva i Subirán per coaccions

PalmaEls fiscals d'Anticorrupció tornen a presentar un recurs, al qual ha tingut accés l'ARA Balears, per continuar la investigació contra el jutge Manuel Penalva i el fiscal Miguel Ángel Subirán pels delictes d'organització criminal, detenció il·legal, coaccions a testimonis i manipulacions de declaracions en la instrucció del cas Cursach. Tomás Herranz i Fernando Bermejo ho han sol·licitat a través d'un nou recurs –després de presentar el primer el 9 de desembre– contra la decisió del jutge, Carlos Gómez, de mantenir la instrucció només pels delictes de revelació de secrets i omissió del deure d'impedir delictes i del deure de promoure la persecució de delictes.

Inicialment, Herranz i Bermejo varen demanar al Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, que Gómez presideix, que revocàs la interlocutòria que ell mateix va dictar l'1 de desembre. Els dos fiscals duits de Madrid per continuar la instrucció contra el jutge i el fiscal varen arribar a afirmar en el seu recurs que el magistrat "ha ultrapassat les seves funcions", perquè "s'introdueix en qüestions que afecten la culpabilitat dels investigats". No obstant això, varen recordar que "la verificació de la culpabilitat i la decisió d'absolució o condemna exigeix que es faci un judici oral".

En el nou darrer document, signat el 8 de gener, insisteixen que "sí que existeixen indicis de força probatòria suficients sobre l'activitat dels investigats adreçada a guiar la declaració d'aquests testimonis". A més, adverteixen que "amb aquests indicis" no es pot "acordar el sobreseïment lliure de la causa sense vulnerar el nostre ordenament jurídic".

A més, afirmen que "a la causa hi ha indicis que les declaracions d'aquests testimonis varen ser convenientment guiades". Com a exemple, recorden que, en el xat investigat –entre el jutge, el fiscal i els policies de Blanqueig–, "Manuel Penalva ordena als policies que els testimonis abans de declarar s'estudiïn bé les seves declaracions anteriors". I citen textualment la conversa: "i que vegin àlbums de polis que reconegueren perquè no s'embullin", en referència a altres implicats.

Juntament amb això, argumenten a partir d'algunes ordres que dona el jutge a través de missatgeria instantània que aquest "sabia de bestreta que un testimoni reconeixeria persones a qui no havia reconegut abans". La conclusió és que aquest procediment "perverteix la mateixa raó de ser de la diligència processal". Quant a la "intencionalitat dels investigats", els fiscals entenen que l'ha de jutjar "l'òrgan enjudiciador i no l'instructor de la causa": D'aquesta manera demanen que portin les actuacions a judici.

Coaccions, una pràctica habitual

Quant a la manipulació de testimonis, els fiscals esmenten un cas que apareix a l'informe policial número cinc que "inclou l'amenaça de detenció en cas de no col·laborar per part del fiscal Subirán, amenaça que sembla que va poder dur-se a terme". "Va començar malament, però l'estam redreçant" és la frase clau que ho demostra. A l'escrit manifesten també que "les coaccions haurien pogut existir, a més, en revelar a la mare de la testimoni la seva condició de prostituta".

Herranz i Bermejo conclouen que "les coaccions dels testimonis són una pràctica habitual als investigats" i per tot això tornen a demanar al TSJIB que revoqui la interlocutòria de Gómez. D'aquesta manera, es podria continuar amb el procediment per tots els delictes que l'instructor volia excloure.