Per què els flamencs crien a Mallorca?

PalmaLa fotografia que il·lustra la primera pàgina de l'Anuari Ornitològic de 2022 és d’un flamenc. L’estudi posa de manifest que des del 2016, el nombre de flamencs registrats al Parc Natural de l’Albufera de Mallorca i a la Reserva Natural de l’Albufereta ha arribat a ser “molt notable”. I no només hi estan, sinó que també hi crien. El 25 d'agost de 2022, amb una fotografia de dos pollets, es confirmava la primera cita moderna de cria de flamenc a les Balears. Tot i la bona nova, és un senyal d’un canvi profund que no deixa tranquils els experts i que es manifesta de cada any amb més intensitat.

El flamenc és una espècie pròpia d'ambients d'aigua salada. La seva presència a zones humides d'aigua dolça com a l'Albufera de Mallorca i l'Albufera del Grau de Menorca evidencia que les aigües dolces pròpies d'aquests espais s'han salinitzat a causa de la sobreexplotació humana i el canvi climàtic.

Els experts que varen elaborar l'estudi ornitològic destaquen que el fet “més preocupant” és que la zona on es trobaren els nius de flamencs era la mateixa en la qual, fins fa deu anys, hi criaven les desenes de parelles d'agró roig perquè l'hàbitat era d'aigua dolça.

La pressió urbanística que s'exerceix al voltant de les zones humides fa que se n'extregui aigua dolça per abastir la població i en disminueixi la quantitat que hi ha dins l'aqüífer. A més, si no plou, no n'hi arriba. A això s'hi afegeix la pujada del nivell de la mar que fa que l'aigua salada entri dins l'aqüífer i n'hi hagi més que de dolça. El portaveu de l'àrea de Conservació i Biodiversitat del GOB Mallorca, Toni Muñoz, considera que la suma d'aquestes casuístiques ha donat lloc a un “canvi dramàtic i molt accelerat”. “És una evolució desfavorable que empitjora la qualitat biològica de les zones humides. Els problemes que teníem fa anys, com els d'abocaments d'enderrocs, entre d'altres, ara estan més controlats, però ara empitjora per la quantitat d'aigua dolça que tenim”, afegeix.

I factors com aquests provoquen variacions en la composició de l’aigua, la qual cosa altera la biologia de la zona. “A l’Albufera i a l’Albufereta fa 20 anys no es veien flamencs i, si en venia algun, tothom anava a veure’l. Enguany és el tercer any que cria allà”, constata el biòleg especialitzat en zones humides, Pere Tomàs.

Desaparició d’hàbitats naturals

La salinització de zones humides provoca la desaparició d'hàbitats naturals. La fauna i la flora pròpies dels ecosistemes d'aigua dolça se substitueixen per comunitats de salobrar. “Que veurem molts d’animals i plantes interessants a l’Albufera perquè s'ha salinitzat? Sí, però n'haurem perdut molts i també d'hàbitats que són típics de zones més aviat dolces. Aquest és el problema: guanyam salobrars i perdrem albuferes”, lamenta el geògraf Biel Perelló. Tot i això, subratlla que “l’Albufera no desapareixerà ni en 15 anys, ni en 20, ni en 30, però s'assemblarà més a un salobrar”.

Per la seva banda, el director de l’Albufera, Maties Rebassa, constata que a la zona humida estan “en procés de perdre’s” aproximadament 400 hectàrees de canyet. Aquest fet també contribueix a la desaparició de les espècies que s’alimentaven d’aquesta planta i que hi criaven, de les quals n’hi ha que fins i tot estan molt malament a escala europea, com l’agró roig”, adverteix Perelló. “L’Albufera en tenia una colònia de més d’un centenar de parelles que hi criaven i actualment no arriba a la vintena”.

A Menorca, l'Albufera del Grau està en “declivi progressiu”, segons apunta el responsable de l’ordenació territorial del GOB Menorca, Miquel Camps. “Cada vegada hi entra més aigua salada i la vegetació de bova, que és molt característica de zones humides d'aigua dolça, s’ha anat morint”, lamenta.

En el cas d'Eivissa, el biòleg Joan Carles Palerm remarca que “quasi totes les zones humides petites o mitjanes han desaparegut i quasi totes les espècies de caragols d'aigua dolça s’han extingit”. A més, apunta que a les Freixes ha desaparegut la llentia d’aigua que “només es trobava allà i ja no existeix”.

Toni Muñoz denuncia que, per fer una avaluació dels ecosistemes de les zones humides “només es miren paràmetres fisicoquímics, d'invertebrats i de plàncton” a determinats espais naturals protegits. A més, afegeix que manquen avaluacions de nivells superiors que tinguin en compte els hàbitats naturals d'altres zones humides que són part de la Xarxa Natura 2000. “A altres zones no se’n fa el mateix seguiment. Si es fes, l'alarma que hi ha a l'Albufera també s’hauria d’activar en altres espais”.

La cap de servei d'Espais Naturals del Govern de les Illes Balears, Catalina Massutí, ho admet, que “falta fer-hi més seguiment”. “Se’n fa d’aspectes molt concrets i de manera molt puntual”. Vincula la manca de control a la “falta de personal” i amb “un problema administratiu”. Però apunta que s’està projectant un sistema de seguiment de tots els espais naturals que està en fase de redacció i que requereix tramitació”.