Fomentar la convivència per dir adéu al càstig

PalmaÉs possible eliminar el càstig dels centres educatius? De la manera com s’havia anat entenent fins ara, almenys, sembla que sí i que és una necessitat imminent. Ho explica el membre del grup investigador en pràctiques restauratives de l’Institut de Recerca i Innovació Educativa de la Universitat de les Illes Balears, Ricard Vila: “Interessa que la persona que ha fet mal s’adoni del que ha fet, es predisposi a reparar-lo i sigui conscient de les conseqüències”. Aquestes poden ser idèntiques a les del càstig, però jugaran un paper diferent. Per què? Abans hi haurà hagut un procés que implicarà que l’alumne prengui consciència dels seus actes.

Les pràctiques restauratives són un conjunt d’estratègies que permeten actuacions en dues línies: prevenció i facilitació de la resolució positiva dels conflictes. Se centren a enfortir els vincles afectius entre els alumnes: “Com més la coneixes, més relació tens amb l’altra persona i més fàcil és entendre-la”, explica Vila. En aquest sentit, valora positivament les sinergies que es creen. El resultat és una millora de la convivència i, per tant, de la desaparició d’alguns conflictes. Ara bé, tots no es poden eliminar. Vila apunta que “els conflictes són inherents a l’ésser humà”, però que amb les pràctiques restauratives es crea una nova manera, “més eficaç”, de resoldre’ls.

Estigmatització

Aquestes mesures també eviten l’estigmatització del dolent. És a dir, quan a un nin se’l castiga reiteradament, se li adjudica el paper de dolent, ha d’actuar sempre d’aquesta manera i no pot canviar el perfil. “Assumeix aquest paper”, explica Vila. A més, el càstig, concebut només com a penalització, tampoc no ajuda a canviar aquesta dinàmica. El fet que no existeixi consciència fa que, un cop establert el càstig, el conflicte sembli extint o oblidat, quan la realitat és diferent. “Segons com s’abordi el que ha passat, la reacció serà diferent”, detalla Vila. I per això posa en valor aquest sistema de pràctiques restauratives, que el Govern, a través de l’Institut per a la convivència i l’èxit escolar (Convivèxit), també pretén impulsar. De fet, aquest organisme considera que “les sancions tenen un efecte superficial”.

Com a caràcter preventiu, el funcionament s’estén al llarg del curs, tot i que, si hi ha algun conflite puntual, s’usa aquesta tècnica. Es tracta de fer cercles on s’exposen els fets. La primera pregunta és concreta: “Què ha passat?” I en tot moment, l’objectiu és separar els fets de la persona. D’aquesta manera es creen més facilitats, perquè el causant del problema arribi a entendre que ha actuat malament i perquè no ho torni a fer. A més, la persona afectada també pot expressar els sentiments. Tant l’afectat com el causant dels fets responen a unes mateixes preguntes i s’arriba a una solució.

Un altre element positiu d’aquestes pràctiques és que es poden estendre a tota la comunitat educativa, de manera que arriben a les famílies o al mateix personal del centre. Segons estudis realitzats en d’altres països, s’ha detectat que els centres que duen a terme aquestes pràctiques tenen una taxa menor de reincidència. L’empatia, la consciencia i la convivència són els pilars que fonamenten el seu ideal.