El fondeig il·legal amenaça els ecosistemes marins a Eivissa

La manca de control i sancions efectives té un impacte ecològic sense precedents i fa perillar l’economia i la salut, a més d’accelerar el canvi climàtic

La pressió turística i els nombrosos fondejos d’embarcacions posen en perill la praderia de posidònia
Esther Cabezas
17/08/2023
5 min

EivissaL’associació Salvem sa Badia ha donat l’alarma respecte de la situació que es viu a la badia de Portmany pel que fa a la conservació de les praderies de posidònia. En una situació paradoxal, la pressió turística i les activitats il·legals amenacen de posar fi, precisament, al seu atractiu: les aigües cristal·lines de la nostra mar balear, la responsable de les quals és la posidònia.

Segons informa l’entitat, a les immersions de la segona quinzena de juliol i començaments d’agost, s’ha vist que la situació del fons marí és dramàtica. Així ho corroboren els equips de voluntaris que col·laboren amb Salvem sa Badia. Des del 2021 recorren les aigües de Portmany per informar i conscienciar les tripulacions dels vaixells que fondegen sobre la praderia de quina és la legislació i de la necessitat de la seva conservació, a més d’oferir-los altres llocs on poden ancorar les embarcacions. No obstant això, n’hi ha alguns que continuen amb la manca de consideració i el nombre de vaixells és tan elevat que no hi ha lloc per a tothom.

El principal problema és l’existència dels anomenats ‘morts’, estructures de formigó llançades a la mar de manera il·legal per al fondeig d’embarcacions que no aconsegueixen un amarrador legal. Aquests, units a les àncores de les embarcacions, que, amb el seu moviment, seguen les praderies de posidònia, produeixen grans calbes que en provoquen la progressiva desaparició. Aquestes estructures les llancen a la mar persones que les lloguen per amarrar vaixells que, majoritàriament, es dediquen al xàrter il·legal o particulars que no disposen d’un amarrador legal, que a causa de la massificació turística són molt nombrosos.

Els voluntaris de Salvem sa Badia, la majoria joves, coneixen bé el problema. Cada dia surten a la mar acompanyats de la biòloga de l’entitat, Verónica Planas, per dur a terme la tasca d’informació i conscienciació. “Avui mateix, hem trobat 50 vaixells fondejats a la badia sobre posidònia, més els que estan en morts il·legals. Les boies legals són plenes. La gent prefereix ser a prop perquè han de recollir algú de l’aeroport, fer bugada o perquè el client vol ser-hi”, explica Planas. “Quan explicam el problema, els vaixells estrangers se solen moure, però hi ha patrons reincidents que es neguen a fer-ho. Necessitam autoritat, un guàrdia civil que vingui amb nosaltres, que els toquin la butxaca. Solen ser empreses que repeteixen les mateixes infraccions”.

Embarcacions fondejant sobre posidònia

No obstant això, la biòloga assegura que la feina que s’ha fet aquests darrers anys es nota, però quan les boies legals s’omplen no hi ha solució. “És com si no tens lloc per aparcar el teu cotxe: ho fas sobre un jardí o la vorera” –situacions, per cert, que ja s’estan produint a Eivissa. A més, hi ha empreses de serveis que utilitzen els molls públics per exercir la seva activitat sense permís de Costes”, afegeix.

Una altra mesura que caldria prendre és que “la neteja de ‘morts’ es faci just abans d’instal·lar les boies públiques per no donar temps que es tornin a llançar a la mar, perquè estam fent més mal”. A més, Planas veu fonamental que hi hagi un “boier” per a cada camp que vigili “que no hi hagi més vaixells que boies”.

Pirates, amenaces i impunitat

Atesa la pèssima situació de la badia els darrers anys –aquesta zona pertany als municipis de Sant Antoni de Portmany i Sant Josep de sa Talaia–, els darrers anys s’han fet accions de neteja per part de diferents entitats conservacionistes. En aquest context, l’abril es va dur a terme el projecte Libera, posat en marxa per Seo/BirdLife en col·laboració amb Ecoembes i Submon, en què es van extreure 12 tones de residus, la majoria dels quals eren ‘morts’. L’entitat ecologista GEN-GOB, que desenvolupa un programa que monitora la situació de les praderies de posidònia des del 2019, informava que el 2021 es van extreure 237 estructures de fondeig amb un pes de 111 tones de la badia de Portmany. Tot i això, l’esforç d’aquestes entitats i de les administracions locals és debades. Segons ha explicat Salvem sa Badia a l’ARA Balears, l’entitat va denunciar el maig, “recollint les peticions dels veïns”, la instal·lació d’un camp il·legal d’entre 25 i 30 boies amb finalitats lucratives al port del Torrent, un dels enclavaments on s’havia fet la neteja l’abril. “Les boies no tenen permisos i estan situades just damunt la praderia de posidònia que hi ha”, asseguren. “La retirada d’estructures il·legals s’hauria de fer just abans d’instal·lar els camps de boies legals perquè, si no, sense voler-ho, estam generant molt més impacte en deixar temps perquè es tornin a llançar els ‘morts’”, insisteix Verónica Planas.

Aquesta situació té lloc a tota la costa d’Eivissa i a tot l’Arxipèlag balear, però, sobretot, a les zones de més pressió turística. En un estudi del GEN-GOB, finançat per Eivissa Preservation, el març del 2022 s’assegurava que a Cala Vedella, enclavament protegit per la Xarxa Natura 2000 a Sant Josep, havia desaparegut el 55% de la praderia. Un mes després, el mateix consistori retirava de la badia de Porroig 63 tones de residus corresponents a 91 estructures de fondeig en una zona especialment conflictiva per la pressió de les innombrables embarcacions que s’hi instal·len arran de la crida d’un particular que comercialitza els ‘morts’ i que ocupa indiscriminadament tota l’àrea. Aquesta persona ha arribat a amenaçar tant els veïns de la zona, que s’oposen a les seves activitats, com la regidora de Medi Ambient de l’anterior equip de govern, Mónica Fernández.

Salvem sa Badia va denunciar el mes de juny aquest home, conegut com el Pirata de Porroig, qui, malgrat la prohibició d’acostar-se a menys de 100 metres de la zona per amenaces als que no volien pagar els seus serveis, estava tornant a actuar. Pel que sembla, l’individu havia instal·lat boies submergides per continuar amb la mateixa activitat delictiva de fondeig irregular. L’any passat va amenaçar de mort bussejadors de Maltesa del Mar que examinaven l’estat de les praderies a la badia de Porroig i va intimidar amb la llanxa els bussejadors de Protecció Civil que retiraven morts del fons. La Guàrdia Civil va detenir aquest mateix home el 2 d’agost d’enguany per un delicte d’odi contra una parella homosexual de tripulants d’una embarcació fondejada a la zona, atès que també havia trencat la condemna que li prohibia aproximar-se a aquest punt. El detingut ja està en llibertat.

D’altra banda, el nou equip de govern a l’Ajuntament de Sant Josep, del PP, ha denunciat aquest mes el tall de les boies que delimiten les zones de bany a gran part de les platges del municipi, entre les quals hi ha Cala del Jondal i Cala Tarida, veïnes de Porroig, i Punta Pinet o s’Estanyol, a la badia, i que tenien la funció, a més, de dificultar l´activitat del fondeig il·legal.

Servei de Vigilància del Govern

L’extingida Conselleria de Medi Ambient del Govern, que ara distribueix les seves competències entre les de Mar i Cicle de l’Aigua i Medi Natural, disposava de la Xarxa de Vigilància de la Posidònia, que incloïa la col·laboració de Salvem sa Badia per al control de les praderies. A les dades del 2022 apareixia Porroig com una de les zones més deteriorades, a més de la propera Cala Llentrisca i La Xanga. No hi apareixen dades sobre la badia de Portmany.

Així mateix, abans de les eleccions del 28 de maig, Medi Ambient va anunciar la instal·lació per al 2024 de nous camps de boies ecològiques a Porroig i Cala d’Hort d’acord amb el Pla General de PortsIB i el decret de posidònia, per intentar aturar el problema del fondeig il·legal, que, segons han confirmat fonts de la Conselleria de Mar i Cicle de l’Aigua a l’ARA Balears, “continua en marxa”. Actualment, a Eivissa només existeix un camp de boies ecològiques que gestiona PortsIB a tot l’Arxipèlag: Ses Salines.

El Servei de Vigilància disposa de quatre embarcacions a Eivissa i, des del juliol fins ara, s’han comptabilitzat 8.000 embarcacions. Un 3% s’han hagut de moure, ja que la cadena o l’àncora tocaven les praderies protegides.

La ‘Posidonia oceanica’, el nostre major actiu

La posidonia oceanica és l’ésser viu més antic de la terra. En concret, a les Balears, a la zona entre Eivissa i Formentera declarada Patrimoni Natural per la Unesco el 1999, hi ha l’exemplar més gran d’aquesta espècie, amb vuit quilòmetres de longitud i més de 100.000 anys. A més de ser la responsable de la qualitat i la transparència de les aigües de la mar balear i d’esmorteir el pas de les onades, proveeix d’arena les platges i serveix de llar i refugi als peixos i altres espècies, cosa fonamental per al manteniment dels ecosistemes marins. En aquests moments, a més de la pressió turística, l’augment de la temperatura de la mar posa en perill la joia de les Balears. “La posidònia viu a entre 10 i 28 graus i aquest estiu estam arribant a 29 graus a l’aigua. L’estrès tèrmic és greu. Si sumam tot això als impactes d’abocaments i fecals, així com al fondeig il·legal, és un patiment de l’ecosistema extrem. Anam cap a un col·lapse de l’ecosistema amb repercussions inimaginables per a la nostra economia i la nostra salut”, assegura Verónica Planas. “Això és també una lluita climàtica global, no només local”, perquè la posidònia també és vital per a la producció d’oxigen i la captació a gran escala de CO2 i, per tant, una gran aliada per evitar l’escalfament global i el canvi climàtic”. 

tèrmic

stats