Els fons d’inversió compren una part de la història turística de Mallorca

PalmaAturades, queixes i boicots dels treballadors per retardar el luxós servei de bar de l’hotel Punta Negra són la cara més desconeguda de l’icònic establiment de la costa calvianera, inaugurat el 1966 per la família Blanes. Va ser un dels primers hotels de les Balears on hi va haver lluita sindical en ple franquisme, l’espurna que va precedir les grans mobilitzacions dels anys setanta per reclamar millores laborals. Aquest bocí de la història turística de Mallorca ara ha quedat en mans del fons d’inversió Blasson Property, que aquesta setmana ha anunciat la compra de l’hotel per 180 milions d’euros als Blanes. Però no és l’únic cas: el grup Barceló va vendre l’hotel Formentor –un referent cultural europeu– a un fons andorrà per 165 milions el desembre, mentre que Melià va tancar a l’estiu la venda de l’hotel Victòria –pioner del turisme a Palma– a Bankinter Investment. L’acord consisteix a traspassar a una nova societat vuit hotels d’Espanya –inclòs el Victòria, l’Innside Palma Bosque i el Gran Meliá Menorca– per 205 milions.

La consultora turística i membre de la Mesa del Turismo de España, Inma Ranera, explica que en moments com l’actual, en què manquen ingressos a causa de la crisi del coronavirus, les cadenes hoteleres ho compensen venent actius que els ajuden a sanejar els comptes. L’experta assegura que la pandèmia ha fet brollar moltes oportunitats al mercat espanyol, i que els inversors les han absorbides ràpidament. Millorar la categoria d’hotels de tres, quatre i cinc estrelles –especialment en entorns urbans– està a l’alça. “No hi ha dubte que el vacacional es recupera, tot i que s’esperen canvis en la manera de viatjar de la gent”, comenta Ranera, i afegeix que els inversors s’interessen per hotels més petits i aïllats que ofereixin un ambient “segur” i “exclusiu”. Els tres hotels mallorquins venuts enguany encaixen en aquest perfil. De fet, la consultora creu que les Balears poden oferir molta qualitat i convertir-se en una destinació com les Maldives, associada al luxe. Fins i tot, considera que les Illes tenen l’oportunitat d’adaptar hotels per atreure nòmades digitals que poden teletreballar a qualsevol lloc. El futur del sector turístic de baix cost, en canvi, considera que és “incert”, admet.

En el cas de l’hotel Punta Negra, Ranera especula sobre diversos motius pels quals la família Blanes l’ha volgut vendre. Un pot estar basat en el criteri d’oportunitat, perquè ara hi ha molts inversors decidits a comprar actius cars. També es pot haver donat el fet que no s’hagi volgut afrontar un procés de reposicionament i millora, perquè cada crisi ho exigeix, assenyala. Amb la pandèmia, a més, afirma que s’han vist casos de manca de relleu familiar per continuar amb el negoci. Popularment, els fons d’inversió són considerats com a institucions negatives, perquè cerquen oportunitats a qualsevol preu. Ranera creu que tenen mala fama especialment els coneguts com a fons voltors, perquè s’aprofiten de les crisis. Així i tot, creu que hi ha fons que des del 2012 han aportat “professionalització” al sector turístic perquè exigeixen més als operadors dels hotels.

Consolidació d’un nou model

Coincideix que els tres emblemàtics hotels eren propietat de les empreses mallorquines Barceló i Meliá i la família Blanes. La seva venda a fons d’inversió aliens a les Balears es presenta com una “falsa despatrimonització”, segons el professor de Geografia de la Universitat de les Illes Balears (UIB) Ivan Murray. “No són empreses familiars, és una façana”, afirma l’autor de la tesi Geografies del capitalisme balear: poder, metabolisme socioeconòmic i petjada ecològica d’una superpotència turística. L’investigador assenyala que Barceló i Meliá són corporacions transnacionals amb estructures “sumpercomplexes” que tenen filials a diversos països. En el cas dels Blanes, Murray apunta que tenen actius turístics, però que no són hotelers pròpiament dits perquè viuen de rendes. El professor assegura que arran de la crisi del 2008 les grans cadenes hoteleres espanyoles han anat adoptant el model angloamericà, com ara el de la companyia Hilton. “Els hotelers s’encarreguen de gestionar la marca i els fons d’inversió duen les propietats”, explica, afegint que la compra dels tres hotels “consolida” el model, que ha anat avançant des de la crisi anterior. 

“És una llàstima que venguin Punta Negra; era una monada”, confessa Paco Obrador, que va fer feina a l’hotel entre el 1969 i principi dels setanta. “Vaig deixar el sector del calçat i em vaig ficar a l’hostaleria, que llavors era el futur de les Balears”, explica Obrador, que el 1968 s’ordenà capellà. La seva militància sindical a l’hotel l’obligà a canviar de feina perquè la Brigada Politicosocial franquista l’investigà. “Me’n vaig anar perquè m’ho va aconsellar el propietari, Carles Blanes, que era amic meu”, afirma, i aclareix que a qui reclamaven millores laborals era al gerent. Obrador va entrar a treballar poc després a Cristal, una empresa turística d’àmbit europeu. Conta que 25 anys més tard –quan ja no hi feia feina– s’assabentà que uns policies franquistes havien demanat per ell al director general de la companyia, al qual informaren que Obrador era un “roig”. “El director els va respondre que ell també ho era, perquè era membre del Partit Laborista”, recorda rient. Obrador va ser secretari general de la UGT balear del 1977 al 1990 i batle de Calvià pel PSIB entre 1983 i 1991.

A més del passat sindicalista de l’hotel Punta Negra, l’establiment ha acollit personalitats rellevants i ha estat escenari de reunions polítiques de caràcter internacional. El ministre franquista d’Informació i Turisme, Manuel Fraga, va visitar les instal·lacions poc abans de ser inaugurades. El 1987 va acollir una cimera bilateral entre els governs espanyol i italià, en què l’expresident Felipe González es va reunir amb el llavors primer ministre italià Bettino Craxi. El 2005 l’hotel va rebre la cimera de l’Aliança de Civilitzacions, iniciativa de l’Organització de les Nacions Unides per promoure el diàleg i la cooperació entre diferents comunitats, cultures i civilitzacions. L’encapçalà l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero.

Un enclavament cultural europeu

La història de l’hotel Formentor està intensament lligada a la cultura des del seu inici. El poeta argentí Adan Diehl va encarregar la construcció l’establiment, que inaugurà el 1929. Els primers anys l’artista impulsà la Setmana de la Saviesa, que va atreure la intel·lectualitat europea de l’època. Més tard, els anys seixanta, Camilo José Cela engegaria les converses poètiques a l’hotel i alhora l’editor Carlos Barral posaria en marxa el premi Formentor. Dues iniciatives que varen néixer amb una perspectiva europea, segons destaquen fonts de la Fundació Formentor, que el 2011 va recuperar el guardó. La compra de l’hotel ha provocat que enguany l’històric premi literari –lliurat a l’escriptor argentí César Airas– s’hagi hagut de fer a Sevilla. Davant l’anunci de venda i reforma de l’establiment, la fundació va anunciar que donarien el guardó a l’hotel Concorde Les Berges du Lac de Tunísia. Això suposava reprendre l’esperit itinerant de la primera època, quan per motius polítics en l’Espanya de Franco va haver de sortir de Mallorca. Finalment, però, els conflictes socials esdevinguts al país nord-africà obligaren els organitzadors a quedar a la ciutat andalusa. La intenció de la fundació és tornar a fer els premis a Formentor una vegada hagi acabat la reforma i els nous gestors prenguin possessió.

El professor d’Història Contemporània de la UIB Pere Salas afirma que l’hotel Formentor té una importància històrica rellevant per a Mallorca perquè, a més de l’aspecte cultural, va introduir un turisme de luxe i a la pràctica ha funcionat com a escola de formació en hostaleria. També ha atret reconeguts hostes, com ara Winston Churchill, John Wayne, Charles Chaplin, Audrey Hepburn i el Dalai Lama, entre molts altres. Sense oblidar la històrica cimera europea feta allà el setembre del 1995, amb Felipe González com a amfitrió.

 Salas també recorda que l’arquitecte Le Corbusier va redactar un projecte de reforma els anys trenta. L’hotel –juntament amb el casino de Sant Sebastià– protagonitzà l’escàndol polític de l’estraperlo durant Segona República. En els dos establiments s’introduí un joc de ruleta que el crupier podia manipular amb un mecanisme elèctric. La polèmica va posar fi al bienni conservador i va posar fi a la carrera política d’Alejandro Lerroux. 

L’hotel Villa Victòria –que acabaria sent l’actual Victòria– es va construir a principi del segle XX com una prolongació del Gran Hotel de Palma, inaugurat el 1903. “Es va crear com a beach club”, comenta el geògraf especialitzat en turisme Celestí Alomar. Els banys de l’establiment foren dissenyats per l’arquitecte Josep Lluís Sert i el concepte condensava les idees turístiques proposades per Miquel dels Sants Oliver. “La idea era desenvolupar un turisme sense violentar la societat i el territori, no agressiu”, comenta Alomar, i afegeix que aquesta concepció reivindicava el paisatge natural i la cultura com a matèria primera del turisme. Malgrat que el Gran Hotel va tancar els anys trenta, el Victòria continuaria obert. De fet, el seu model seria replicat per altres empresaris fins que els penya-segats del Terreno acabaren engolits pels hotels i el passeig Marítim.