El fons marí balear té prop de 3 kg de plàstic per km²

PalmaLes badies de Palma, Alcúdia i Pollença, les costes de Calvià, Andratx, Santanyí i Portocristo, així com les de Maó i Eivissa ciutat, són els punts on es recull una quantitat més gran de residus en superfície durant les campanyes estiuenques que intenten mitigar la creixent presència de fems a la mar. L’Agència Balear de l’Aigua (Abaqua) ha pogut mapejar aquesta distribució geogràfica després d’analitzar les dades dels darrers 20 anys de neteja del litoral, durant els quals s’han recollit 2.277 tones de tot tipus de residus. Uns fems que després acaben al fons de la mar, on s’acumulen gairebé 3 kg de plàstic per km2.

“Això no significa que aquests punts del litoral aboquin més residus. Hem de tenir en compte que els corrents marins i la configuració de la costa en marquen la concentració. A les badies i, sobretot, a les petites cales, una vegada hi entra el plàstic, és més difícil que en surti”, explica el secretari general d’Abaqua, Juan Calvo.

En tot cas, la bona notícia és que l’any 2022 se’n varen recollir ‘només’ 20 tones –la meitat de la mitjana de les darreres temporades–, si bé és important relativitzar les dades d’un any, perquè “la mar és variable, depèn de molts factors, i com a societat no podem abaixar la guàrdia”, diu Calvo. “El plàstic que recollim només és una petita part de tot el que hi ha. És molt preocupant i per aquest motiu hem d’anar ampliant la dotació de recursos d’aquest programa. Ja sé que hem d’anar a l’origen de tot plegat, a evitar el plàstic. Però mentre se n’aboqui, no el podem deixar dins l’aigua”, afegeix.

Creix el plàstic

Un dels fets més significatius que es desprèn de l’anàlisi de les dades de recollida litoral és la composició dels residus que les barques treuen de l’aigua. El plàstic ha passat de ser només el 20% del total l’any 2004, quan es varen iniciar les campanyes, fins a superar avui dia el 50%. Per tant, tot i que la societat comença a estar conscienciada sobre l’impacte del plàstic d’un sol ús, la realitat va en sentit contrari:l’ús no atura de créixer. Però encara és molt més greu. Els fems de la superfície marina són només la punta de l’iceberg. En el fons, l’acumulació de plàstic, entre altres residus, és molt preocupant. Com ja s’ha dit, el fons marí balear acumula 2,7 quilos de plàstic per quilòmetre quadrat, una xifra que en alguns casos arriba a puntes preocupants d’entre 50 i 80 quilos en quadrícules d’1 km2, segons es recull en la tesi doctoral de la investigadora Carme Alomar, que els darrers anys ha elaborat diferents estudis com a part de l’equip de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO)sota la direcció de Salud Deudero.

Les xifres inclouen mostres recollides durant una dècada a una profunditat d’entre 38 i 800 metres mitjançant un sistema que és molt semblant a la pesca d’arrossegament. “El plàstic està dissenyat per durar, per sobreviure a la degradació. Per tant, quan arriba al medi natural, s’hi pot passar 20, 30 i fins a 40 anys, amb unes conseqüències molt greus per al medi marí”, explica Carme Alomar, actualment ajudant d’investigació de l’IEO.

Una altra dada que convida a la reflexió és l’índex de presència del plàstic en les prospeccions: ni més ni menys que el 88% de les ‘pesques’ que va fer l’IEO entre el 2005 i el 2015 varen recollir presència d’aquest residu contaminant.

Pel que fa a la ubicació geogràfica del plàstic que omple el fons marí [Mirau el gràfic adjunt], molt es concentra a la zona de la serra de Tramuntana. “No podem establir conclusions definitives, perquè a la mar el corrent marca en bona mesura on s’acumulen els residus. Però, segons les dades de què disposam, tant el golf de Lleó, on hi ha molt abocament, com la costa peninsular, amb rius notables, són en part responsables d’aquestes xifres elevades a la Serra”. Curiosament, un altre punt on s’ha trobat una alta concentració de plàstic submarí és Cabrera. “Un pic més, veim que el plàstic viatja i pot contaminar qualsevol indret una vegada arriba a la mar, per molt Parc Nacional que sigui Cabrera, on no hi ha pràcticament cap abocament. Allò fonamental és evitar-ho”, argumenta Alomar.

“Una problemàtica important del plàstic és que no desapareix. Es va acumulant en el medi marí i cada any se n’hi aboca de nou. Per tant, any rere any n’hi ha més”, afirma la biòloga Raquel Vaquer, que coordina l’informe de Mar Balear que fa la Fundació Marilles. “Hi ha molts organismes que en sofreixen les conseqüències, fins i tot els més petits, com podria ser el zooplàncton, que l’ingereix per error: el confon amb microalgues i pot embossar-li el sistema digestiu. Una altra conseqüència de la ingesta de plàstic per part d’aquests organismes més petits és que després l’expulsen amb la matèria fecal i això fa que suri i no s’enfonsi, amb conseqüències per al cicle del carboni”, explica Vaquer.

El plàstic es va fent petit i aquesta circumstància facilita cada vegada més que tots els organismes vius n’ingereixin. En el cas dels peixos, les dades també són rellevants:gairebé un de cada tres peixos estudiats per l’IEO (un 27%) té microplàstic a l’interior. “És una xifra molt elevada, i ja no només ens hem de preocupar pel plàstic, sinó també pels contaminants associats que fa servir la indústria per aconseguir propietats com la durabilitat. Això acaba passant a la cadena alimentària, si aquest peix és capturat”, lamenta la biòloga.

Atacar-ne les causes

Tots els experts i gestors consultats assenyalen que recollir plàstic és només situar-se al final de la cadena i que allò que és essencial és atacar-ne les causes. La Llei de residus de les Balears, que estableix mesures concretes per evitar el plàstic i altres envasos d’un sol ús, “és una primera passa”, diu Carme Alomar. “Podem estar-ne satisfets. En altres llocs de l’estat espanyol veig encara molta menys consciència”, afegeix.

El secretari general d’Abaqua considera que “la sensibilització ciutadana ha augmentat, però no basta”. “Continuam utilitzant massa plàstic, i la cultura d’usar i tirar encara és massa present. Hem d’aconseguir actuacions públiques coordinades, ja que una part significativa del plàstic que arriba a les costes balears prové del nord d’Àfrica”, diu Juan Calvo.

Per la seva banda, Raquel Vaquer insisteix en la importància d’actuar sobre les causes. “El problema del plàstic a la mar té l’origen a terra. Hem d’abordar aquesta problemàtica en l’origen. La prioritat ha de ser evitar la producció, la venda i el consum de plàstic en primera instància”, explica.

Precisament en terra ferma té lloc un fenomen relativament nou, que ja ha tingut també conseqüències a la mar. Els estudis de l’IEO han començat a detectar la presència de microfibres plàstiques que es fan servir en la roba barata. Són materials que es desprenen amb facilitat de la tela, amb l’ús de la rentadora, i que “les depuradores de les Balears no filtren perquè no estan preparades per a aquesta nova circumstància”, assenyala Alomar. “És molt preocupant i crec que la sobrecompra de roba que estam fent ens du a un model que té connotacions molt negatives per a la mar”, continua.

Però els científics valoren els esforços per mitigar la presència de plàstic a la mar perquè, malgrat no actuar sobre les causes, genera una consciència ciutadana pel que fa a la gran quantitat de brutor que acull la Mediterrània per l’acció de l’home. De fet, la capacitat de resistència del plàstic provoca que, si no es retira, es vagi degradant molt lentament i es conservi durant anys dins l’aigua, amb una greu afectació per a la vida marina. D’altra banda, conclouen que és impossible ‘pescar’ tot el que s’aboca i, per tant, és responsabilitat de tothom reduir-ne la presència.