Fons voltor: el principal escull de l’Oficina Antidesnonaments

PalmaEl dret de l’habitatge és un d’aquells drets humans que ha quedat suspès en una mena de llimbs, d’espai buit regit per unes regles bancàries el sentiment ètic de les quals és tan subtil com imperceptible.

Per lluitar contra aquest retrocés s’han plantejat algunes solucions administratives que han començat a donar resultat. Des que es va crear l’Oficina Antidesnonaments, l’any 2015, s’han tramitat fins a 2.262 expedients i s’han aturat 1.194 desnonaments. Margalida Cladera està al capdavant d’aquesta entitat, que té com a objectiu oferir alternatives a les famílies que han rebut una ordre de desnonament. També fa d’intermediària entre propietaris, agències immobiliàries i entitats bancàries per mirar de trobar una solució.

Entre les possibles alternatives que es proposen als diferents agents, les més freqüents i exitoses són els llançaments aturats. Així, s’han aturat o ajornat 494 expedients de lloguer i 152 d’hipotecaris. També existeix el codi de bones pràctiques, les mediacions directes amb el banc, les condonacions de deute i els lloguers socials.

Cladera explica que en el cas d’habitatges amb crèdit hipotecari és més fàcil negociar, perquè les entitats bancàries sempre atorguen un marge de temps. Però en el cas de la fi d’un contracte o d’un impagament de lloguer, és més difícil, perquè els propietaris tenen tot el dret de voler recuperar els seus habitatges i és mal de fer que vulguin desdir-se’n. En aquests casos, el més viable és intentar aconseguir un ajornament perquè la família tingui més temps per trobar un allotjament alternatiu. “El problema és que actualment el sou no s’ajusta al preu que fixa el mercat. De fet, a Palma, i més ara, a l’estiu, és gairebé impossible trobar un habitatge a segons quin preu”, diu Margalida Cladera. Dels desnonaments amb data de llançament que l’Oficina ha pogut aturar, 494 eren lloguers, 152 eren hipotecaris i 62 eren ocupacions il·legals.

La majoria de famílies que han sol·licitat els serveis de l’Oficina Antidesnonament són de Pere Garau, Foners, la Soledat Nord i Son Gotleu. Són, sobretot, parelles amb fills (36%), famílies monoparentals (22%) i persones soles (17%).

Pel que fa a les ajudes que s’han tramitat i que provenen de subvencions de la Regidoria de Benestar Social, s’han atorgat gairebé 20.000 euros, que s’han destinat a abonar rebuts pendents de lloguer (12.392 euros) i entrades per a nous lloguers (3.280 euros).

Segons Margalida Cladera, la mediació amb les entitats bancàries sol ser bastant fluida. Fins ara moltes complien amb els compromisos fixats amb el govern central d’oferir una part dels habitatges per a lloguer social. Tot i això, hi ha bancs, com per exemple el BBVA, que ja no en concedeixen més perquè asseguren que ja han complit i no disposen de més cases. En canvi, hi ha altres entitats, com Bankia, que després de l’absorció de BMN-Sa Nostra disposa de molt de parc immobiliari, que encara es mostren disposades a fer certes concessions. “Sempre intentam allargar al màxim la data de sortida de l’habitatge”, explica la directora de l’Oficina Antidesnonaments, que després de tres anys de feina ha pres consciència de la importància de guanyar temps en situacions límit com aquestes.

La barrera dels fons voltor

L’Oficina Antidesnonaments té contactes amb gairebé totes les entitats bancàries i amb persones de referència amb les quals negocien. El problema rau en el fet que avui dia molts dels pisos i cases són propietat de fons d’inversió, els anomenats fons voltor, que són irrastrejables i que operen des de paradisos fiscals. Moltes entitats han venut paquets d’habitatges a aquests fons, que funcionen dins un marc d’alegalitat en el qual és molt difícil la negociació. Normalment el que fan aquests fons d’especulació és aconseguir finques senceres per vendre-les després a empreses més grosses o a inquilins amb gran poder adquisitiu. “Intentam negociar amb les entitats, però amb aquest tipus de fons d’inversió especulativa és gairebé impossible”, declara Margalida Cladera. L’únic que es pot tramitar és una condonació de deute en casos de crèdit hipotecari; és a dir, el llogater accedeix a una entrega pactada de claus a canvi de deslliurar-se del deute; però de lloguers socials, no en concedeixen. La solució seria crear una normativa estatal que regulàs l’activitat d’aquests fons d’inversió, com es va fer amb les entitats bancàries.

Manca d’habitatge

Les entitats que accedeixen a concedir lloguers socials estableixen uns preus que representen el 30% del sou de la família i els atorguen per un període màxim de tres anys. L’Oficina Antidesnonaments treballa amb les famíies perquè en aquest període de temps s’apuntin a la llista d’espera per accedir a un habitatge de protecció oficial. Actualment, hi ha unes dues mil famílies en llista d’espera i moltes tarden més de dos anys a poder accedir a un habitatge de l’Ibavi. “Manca habitatge social. Se n’haurien de construir més o s’haurien de rehabilitar finques antigues”, subratlla Cladera.

La Llei d’habitatge podria donar una solució, perquè pretén obligar les entitats a oferir lloguers socials als pisos que faci més de dos anys que estan buits. Però si aquests ja estan ocupats, tot i que sigui de manera il·legítima, ja no quedaran subjectes a aquesta norma.

“És una llei molt idealista, perquè nosaltres ja vàrem intentar firmar un conveni amb les entitats bancàries perquè cedissin els seus habitatges amb unes condicions i una regulació, però no hi varen mostrar interès”, assenyala la directora de l’Oficina. Si ho fan ara, sota el pes de la Llei d’habitatge, encara s’ha de veure.

Una plataforma que lluita a peu de carrer contra els avisos de desnonament és Stop Desnonaments, que recentment actua de manera manifesta en barriades més vulnerables com Pere Garau i Son Gotleu.

La visió d’Stop Desnonaments

Juan Segura és un dels portaveus d’aquesta plataforma. Tot i que reconeix que a l’Oficina Antidesnonaments treballen persones molt voluntarioses i amb ganes de canviar les coses, es mostra molt crític amb l’actitud de l’Ajuntament de Palma enfront d’aquest fenomen que no atura de créixer.

“Parlaven de Palma com a ciutat lliure de desnonaments, però invisibilitzar-los no vol dir posar fi al problema”, declara el portaveu. Segura considera que Cort hauria d’actuar de manera més visible i contundent contra les amenaces de desnonament i fer front a la banca i als grans propietaris.

A més a més, denuncia que els protocols de sol·licitud d’habitatge són molt rígids i poc efectius. Segura declara que les ajudes són insuficients, que hi ha una manca d’habitatge social i que entre el personal de l’Oficina no hi ha cap advocat penalista; per tant, ja no intervenen en els processos judicials. “La xarxa antidesnonaments de Son Gotleu és cada vegada més potent. Hi ha molta desconfiança de com es comuniquen els desnonaments i, per això, hem decidit actuar davant el mínim indici”, hi insistieix Juan Segura.

Segons explica, la majoria dels desnonaments que es dicten a Son Gotleu són en pisos de lloguer o pisos ocupats de manera il·legítima.

A la plataforma Stop Desnonaments els arriben multitud de casos per final de contracte, impagaments o ocupació, amb data ja confirmada o per confirmar. Segura explica que els darrers dos mesos han guanyat dos judicis a la Societat de gestió d’actius procedents de la reestructuració bancària (Sareb), conegut també com el “banc dolent”. “I entre setembre i octubre ja tenim en perspectiva entre vuit i nou casos oberts per resoldre”, conclou el portaveu de la plataforma.