"Ens fan fora del pis de lloguer perquè la llei ho permet"

MadridAl bloc número 22 del carrer General Lacy de Madrid, al barri d'Arganzuela i a tocar de l'estació de trens de Puerta de Atocha - Almudena Grandes, un grup de veïns han preparat pancartes com les que tenen penjades a la façana de l'edifici: "No marxarem", "Ens quedem", diuen. La intenció és portar-les a la manifestació que més d'una trentena de col·lectius, entre els quals el Sindicat de Llogateres, han convocat per a aquest diumenge a la capital espanyola sota el lema "S'ha acabat. Abaixem els lloguers". "Crec que serà un punt d'inflexió", reflexiona el Santiago, un dels llogaters del bloc, que rep l'ARA a casa seva. Ell i altres veïns de l'edifici han quedat per sortir plegats cap a la marxa que arrencarà al centre de la ciutat.

Aquest veí sap molt bé del que parla quan afirma que "l'habitatge s'ha convertit en un problema social de primera magnitud". Fa uns mesos li va arribar un burofax on se li comunicava que no li renovaven el lloguer i que aquest 1 de novembre ha de deixar el pis on viu des de fa 13 anys. El mateix els ha passat a 45 famílies més del bloc. A la carta també se'ls explica que els propietaris de l'edifici, la família Campos Cebrián, delega les funcions administratives a Savills, una gestora immobiliària que presideix Santiago Aguirre, germà de l'expresidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre.

El primer que va fer el Santiago quan va rebre l'avís va ser adreçar-se a una assemblea del Sindicat de Llogateres. "Ja no ets tu sol contra un monstre, i això és molt important i d'agrair", expressa sobre el fet d'organitzar-se col·lectivament. Des d'aleshores, ell i la resta de veïns afectats es reuneixen cada dilluns a la tarda per fer un seguiment del procés: "Ens surt més a compte quedar-nos i denunciar i que sigui un jutge qui ens faci fora, encara que sigui [un procés] més desagradable, que no pas marxar, perquè tampoc tenim on anar. El lloguer s'ha disparat tant que tot està fora del nostre abast", denuncia.

Com en la resta de grans ciutats, a la capital espanyola l’accés a l’habitatge s’ha convertit en un gran maldecap. Els preus dels lloguers no han deixat de créixer els últims anys i tampoc s’ha fet cap pas endavant en matèria reguladora per contenir l’escalada –la Comunitat de Madrid no aplica la llei estatal d’habitatge–. De fet, la capital espanyola encapçala el rànquing pel que fa al cost: aquest mes de setembre, el preu d’un pis de lloguer s’ha situat en els 20,4 euros/m², segons Idealista (ni el govern autonòmic ni l’Ajuntament tenen dades oficials), cosa que suposa un increment d’un 15,7% respecte a fa un any. "És igual la feina que tinguis o si tens un contracte estable, no arribes [a final de mes]", lamenta el Santiago, que amb 55 anys reconeix que per a ell era "impensable" veure's en aquesta situació.

Si es mira amb perspectiva, Madrid és una de les ciutats amb un increment acumulat del preu del lloguer entre els anys 2015 i 2022 més elevat (31%), segons dades del Banc d'Espanya. Una tendència que ha continuat a l'alça i que l'organisme supervisor ha vinculat, entre altres coses, a l'augment de pisos destinats al lloguer turístic, en particular al centre de la ciutat, així com al lloguer de temporada. Segons les últimes dades de l'Ajuntament, Madrid té 1.008 lloguers turístics registrats, tot i que el consistori xifra en "14.000 pisos" els que operen de forma il·legal. En el cas de l'edifici del carrer General Lacy, la gestora els ha argumentat que no pot renovar alguns contractes perquè necessita buidar pisos per poder fer obres a l'edifici. El Santiago i la resta de veïns, però, tenen clar que el que volen és destinar els immobles al lloguer turístic o de temporada: "Han decidit que tot el barri sigui un hotel", lamenta el llogater.

Increment de casos

La situació d'aquest edifici del barri d'Arganzuela és un exemple més del que viuen altres veïns de la ciutat. "És una pràctica que s'ha intensificat molt els darrers anys, i sobretot els darrers mesos. Empreses que intenten fer fora tots els veïns amb independència del temps que hi porten, fins i tot gent que hi ha nascut", comenta Lucas Vaquero, portaveu del Sindicat de Llogateres, que afirma que hi ha "molts blocs en lluita" a tota la ciutat. A finals del 2022, un 23% dels pisos de lloguer a la ciutat eren propietat d'empreses que tenien 50 immobles o més, segons una investigació de Civio. Aquesta pressió, afegeix Vaquero, aboca molts llogaters a deixar forçosament l'immoble: són els anomenats "desnonaments invisibles". "Ens desarrelen del barri", afirma el Santiago.

"El conflicte per l'habitatge a tot el país ha arribat al límit. Hi ha una majoria social que arriba ofegada a final de mes i que es deixa més de la meitat de la nòmina en pagar un pis que no és seu, mentre que hi ha una minoria d'especuladors i rendistes que es lucren amb l'habitatge", denuncia el portaveu del moviment social, que critica que les administracions "han fracassat estrepitosament" a l'hora de protegir els llogaters. "Ens fan fora perquè la llei els hi permet", afegeix el Santiago. De fet, el Sindicat de Llogateres de Madrid ha demanat la dimissió de la ministra d'Habitatge, Isabel Rodríguez (PSOE), i ja planteja una vaga de lloguers: "Ho veiem com una eina per arribar a una autoreducció dels lloguers", adverteix Vaquero. Per la seva part, Santiago veu impossible qualsevol gest del govern d'Isabel Díaz Ayuso (PP): "No hi ha res a fer".

Alhora, pensar en una alternativa al lloguer és cada cop més una utopia per a molts. A Madrid, el 38% dels llogaters no creuen que puguin arribar a comprar, i un 33% ho dubten, segons un informe de l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA). Mentrestant, accedir al parc públic d'habitatge és gairebé una quimera en una ciutat i comunitat autònoma que durant anys es va desfer d'aquesta modalitat.