Miquel Coll: “A foravila és mes fàcil fer un xalet que una instal·lació agrícola”

PalmaMiquel Coll ens rep al seu oliverar entre els preparatius de la festa que enguany commemora els 18 anys de l’Associació de Producció Agrària Ecològica de Mallorca (Apaema), que ell presideix, i els 30 del Consell Balear de Producció Agraria Ecològica (CBPAE), del qual forma part.

Apaema va néixer amb l’objectiu d’assolir una Mallorca 100% ecològica. A punt de ser major d’edat, en quin moment ens trobam en aquest sentit?

— Any rere any constatam un augment progressiu i sostingut de pagesos que es passen a l’agricultura ecològica. I fins i tot hi ha sectors, com el del vi, en els quals més d’un 50% ja són productors ecològics certificats. Tot fa pensar que arribarem sense gaire complicacions als objectius del 25% per al 2030 que establí el Pacte Verd Europeu. Però hauríem de ser més ambiciosos i hi hauria d’haver un impuls mes decidit. També per part de les administracions, que, a part de posar normes i controls, haurien de fer més acompanyament.

L’agricultura o serà ecològica o no serà?

— Evidentment. Totalment. Ha de canviar el model agrícola a mitjà i llarg termini. Des de la revolució verda als anys 60, quan es comencen a utilitzar de manera massiva els adobs químics, els productes fitosanitaris i pesticides, hi ha un crac en el model de producció tradicional. Hauríem de tornar a l’antic model, però amb les tècniques actuals, que ens permeten ser molts més respectuosos amb el medi.

Quin és el principal repte a superar?

— Hem de millorar rendibilitats, principalment, però també hem de superar mites. De vegades ens veuen com a hippies, que feim una agricultura “deixada” i, res a veure, perquè l’agricultura ecològica ben feta du bastanta més feina que la convencional. També s’ha de demostrar al pagès convencional que li surt a compte passar al cultiu ecològic. Independentment de la part militant de l’agricultura ecològica, estic convençut que, per exemple, bona part dels cellers de vi que l’han adoptada no ho han fet per militància, sinó perquè el mercat els demana vi ecològic. Després, pel camí, veuen que poden fer vi d’una altra manera i que els surt rendible perquè, si no ho fos, no farien aquest canvi. Crec que això s’ha de traslladar a altres sectors.

Per al consumidor hi continua havent una diferència de preu notable entre els productes ecològics i la resta.

— Sí, però també vull fer una reflexió. Els anys 70 cada família destinava a menjar prop del 40% dels seus ingressos, ara estam a l’entorn del 17%. El que es dedicava a habitatge era molt més baix, perquè en 5 o 8 anys el tenies pagat i ara en necessitam 30 o 40 anys i hi hem d’invertir, almenys a les Balears, entre un 60% i un 70% de la renda. No hauríem d’equilibrar un poc les coses? L’habitatge és primordial, però també crec que hi ha altres elements que tenen un cert prestigi social i en els quals no ens importa gastar doblers. En canvi, en el menjar, que és la nostra salut, no volem invertir-hi. Potser hauríem de fer un pensament.

I en això és on demanau més intervenció de les administracions?

— Les administracions en l’àmbit local poden fer molta feina, per exemple en tot el que és compra pública, per a escoletes, escoles, llars de gent gran, hospitals... No pot ser que el criteri per adjudicar un servei de menjar sigui estrictament el preu i que no hi hagi una avaluació una mica més acurada del producte que s’ofereix. La cultura en l’alimentació, el gust en les coses, passa per tenir aquesta educació olfactiva i dels sabors que venen dels productes de bona qualitat. Hi ha molta gent que no sap què és una bona tomàtiga o un bon meló perquè no els ha tastat.

Sou els organitzadors de la XVII Diada Ecològica. Per què l’heu centrada en l’aigua?

— Ens afecta a tota la pagesia. Cada vegada plou manco i falta inversió per poder posar més hectàrees en reguiu aprofitant aigües regenerades o depurades, perquè no n’hi ha prou i, a més, n’hi ha una part que té massa salinitat i no es pot utilitzar. En el cas de les aigües subterrànies, els pagesos hem de competir amb aquesta mar de xalets a foravila que tots tenen el seu pou per regar el jardí.

Els experts auguren un futur amb cultius diferents als actuals pels efectes del canvi climàtic.

— Està clar que hi haurà canvis. I tenim una feina molt important per veure quina serà la viabilitat de segons quins cultius i per quins hem d’apostar.

No feim tard?

— Probablement. El problema és que costa molt rompre les inèrcies. Per començar un cultiu, entre que lleves el que tens, poses el nou i comença a produir, parlam de set o vuit anys. Fer aquestes transicions amb rendibilitats baixes sense acompanyament clar de l’Administració és impossible. És vera que el passat mes de gener es va constituir la Mesa del Canvi Climàtic, que era una cosa que nosaltres reclamàvem.

A la mobilització del passat febrer es notava molt de suport.

— El que passa és que se’ns omple molt la boca en defensar la pagesia i el paisatge, però ara mateix a foravila és més fàcil fer un xalet que una instal·lació agrícola. I no parlem de la ramaderia. El que et demanen per poder fer una granja de porcs a foravila és impossible. Ens hem de plantejar si només volem fer els jardinets dels alemanys o si volem tenir una pagesia viva i rendible. Cada vegada tenim el territori més distorsionat de coses que no són pagesia, que no són explotacions agràries, a cada passa tenim el xaletet. I si un pagès vol engrandir la seva explotació és inviable perquè ha de comprar un tros de terra a preu de solar.

Com valorau que la Unió Europea hagi tornat enrere determinades mesures mediambientals per les protestes dels agricultors?

— Hi estam totalment en contra. No s’ha de fer ni una passa enrere en l’agenda 2030. El que s’ha de plantejar és que hi hagi clàusules mirall, de manera que, si vols exportar a la UE, has de complir les normes europees i, si no, no ho pots fer.

Estau organitzant festival ecològic i musical FEiM! Per què?

— Volem celebrar els 18 anys d’Apaema i els 30 del CBPAE amb el primer festival amb producte 100% ecològic i local. Fins i tot ens faran una tirada de cervesa amb ordi ecològic d’aquí i refrescs fabricats per empreses locals. Hem estat fent feina per trobar productes amb molta demanda i que no són habituals. L’objectiu primer és celebrar i compartir. Però el segon és que el públic conegui els productes i intentar ser un revulsiu per a les empreses que han apostat per fer aquestes tiradetes curtes, en principi per al festival, però que pot ser la llavor perquè s’animin a fer més coses. Volem demostrar que es pot fer un festival ecològic i local. I la idea és que pugui ser un referent i estirar altres festivals a fer plantejaments similars.

Es pot viure de manera 100% ecològica?

— És impossible. I això que jo tenc la sort que a casa tenim hort familiar, animals, feim matances, hi ha una sèrie de coses que continuam fent a la família perquè forma part de la nostra tradició. Al final, quan parlam de pagesia és una cultura, una manera d’estar en aquesta Terra. I no es tracta només de fer de pagès, és una manera de fer, de les nostres tradicions. Si no hi ha pagesia, tot això es desfà com una calça. És un drama si no ho prestigiam i no feim que els nostres joves ho puguin estimar.