Foravila queda sense arbres

PalmaTot sovint mirant Mallorca des del cel de la mà dels arxius de fotografies aèries ens adonam dels canvis més distingibles, com el creixement inexorable dels nuclis urbans, l’expansió de boscos i garrigues o les nafres del paisatge, desforestat després d’un incendi, d’un cap de fibló o negat per una inundació. En canvi, altres transformacions, malgrat la seva magnitud, poden passar per malla en una primera observació i demanen una mirada més reposada.

L’exemple d’avui forma part d’aquest segon nivell, on comparam dues imatges aèries amb 65 anys de diferència situades just al nord del port de Manacor, al paratge de sa Gruta. Es tracta d’un tast d’una recerca més àmplia que presentarem aquest dissabte, conjuntament amb el geògraf Miquel Grimalt, a les Jornades d’Estudis Locals de Manacor i que fa referència a les transformacions dels espais agrícoles dins aquest extens municipi del Llevant de Mallorca analitzades a partir d’un seguit d’àrees de mostreig d’un quilòmetre quadrat.

A l’escena superior esquerra el vol aeri dels americans, del juliol del 1956, mostrava un territori totalment ocupat per ametllerars en plena producció i que s’havien sembrat de manera obsessiva a les quarterades d’aquest establit seguint habitualment un patró regular. Completaven la visió d’un espai arbrat cloves amb figueres o garrovers, que sovint apareixien sembrats sense alinear amb ginyola, i altres tancats on es combinaven els dos estils anteriors (representats al mapa de coropletes i a la petita taula estadística com “majoritàriament arbrats”). El resultat final és que fa 65 anys, el 92% d’aquest quilòmetre quadrat que s’analitza eren fruiters de secà i en un 74,1% ho eren dins parcel·les on els arbres omplien tot el tros.

En tornar a guaitar des del cel l’estiu del 2021 el panorama ha mudat de verd a blau. Els sementers mesells d’arbres s’han reduït dràsticament al 12%. Majoritàriament, s’han transformat en parcel·les on només queden alguns arbres (eufemisme que sovint amaga una tanca on sobreviu un solitari garrover o figuera) o en aquella categoria on l’arbrat ja no ho cobreix tot, perquè les rengleres d’ametlers mostren les baixes que ha provocat l’edat i ha accelerat l’expansió vertiginosa de la Xylella fastidiosa. Precisament, l’expansió d’aquest bacteri apocalíptic es va iniciar no gaire enfora d’on parlam. També s’han introduït nous usos no agraris en el territori, des dels sementers de plaques fotovoltaiques, presents a l’extrem nord-est de la imatge a espais de magatzems i venda de jardineria.

Transformació del paisatge

Vivim una autèntica transició del nostre paisatge, els tòpics dels nostres espais agrícoles, el camp de Mallorca es transforma en un espai desproveït de les formacions d’arbres de port elevat. Vells i malalts, com a l’exemple d’avui, o perquè fan nosa a la maquinària moderna, són substituïts generalment per camps llisos dedicats a cereals, mestall o pastures de baix rendiment juntament amb els nous conreus intensius d’oliveres o vinyes regades per goteig, o fins i tot els camps de paulònies exòtiques.

Encara no s’ha inventat un sistema que permeti obtenir imatges del que serà el territori des del cel d’aquí a 25 anys vista, però a risc d’equivocar-nos categòricament la bolla de vidre de l’endivinador apunta cap a un foravila sense arbres esponerosos a deu passes un d’un altre a l’ombra dels quals poden pasturar les ovelles (arbres de postal). És una veritable paradoxa. Per un costat la superfície boscosa de Mallorca, immersa en un procés de transició forestal, no ha deixat de créixer des de mitjan segle passat, amb pinars, alzinars i garrigues que ocupen més i més extensió, i alhora els espais agrícoles, també en transició, van quedant sense la seva coberta arbòria.